La Cagoule

La Cagoule —nom amb el qual es va conèixer al Comité secret d'action révolutionnaire «Comitè Secret d'Acció revolucionària» (CSAR)^[1][2] o Organisation secrète d'action révolutionnaire nationale (OSARN)—^[3] va ser una organització secreta d'extrema dreta^[4] activa a França entre 1936 i 1937, coneguda per la seva activitat terrorista.

La Cagoule

Dades
Tipus	organització armada organització terrorista
Alineació política	ultradreta
Governança corporativa
Persona rellevant	Jacques Lemaigre-Dubreuil Eugène Deloncle Aristide Corre

Edifici seu de la Confédération générale de la production française, a París, després de l'explosió de la bomba col·locada per La Cagoule l'11 de setembre 1937

Va ser fundada el 1936 per Eugène Deloncle i Jean Filliol, antics membres dels Camelots du Roi,^[5] organització juvenil vinculada al moviment Action Française. Entre les accions perpetrades pels seus militants —coneguts com a cagoulards («encaputxats»)— destaquen operacions com l'assassinat de Dimitry Navachine, un emigrant rus (gener de 1937),^[6] el degollament de Laetitia Toureaux al metro de París (maig de 1937),^[6] l'assassinat de Sabatino i Carlo Roselli,^[7] dos germans italians crítics amb Mussolini,^[8] al juny de 1937, o l'atemptat amb bomba contra la seu de la Confederació general de la Patronal francesa (setembre de 1937).^[7]

L'organització, el líder de la qual Deloncle buscava un desenvolupament dels esdeveniments per França similar a l'ocorregut a Espanya amb el cop d'Estat del 18 de juliol,^[9] i planejava l'enderrocament de la Tercera República francesa i la instauració d'una dictadura,^[4] va ser finançada econòmicament per Eugène Schueller, fundador de L'Oréal^[10] i els seus membres es trobaven principalment entre les classes mitjanes.^[11] L'organització va enviar alguns voluntaris al bàndol de Franco durant la Guerra Civil Espanyola, a canvi del subministrament d'armes per part del bàndol nacional.^[12] La cúpula de l'organització va ser essencialment desmantellada al novembre de 1937,^[2] després d'una sèrie de batudes abans que poguessin dur a terme la seva conspiració colpista,^[13] encara que el 1940 un nombre dels seus militants es va reactivar dins el Mouvement social révolutionnaire (MSR), i van estar al darrere de diversos actes de violència antisemita i assassinats polítics.^[10]

Referències

1. Soucy, 1995, p. 46-47.
2. Payne, 1995, p. 294.
3. Blatt, 2002, p. 86.
4. Blatt, 2002, p. 96.
5. Keene, 2001, p. 142.
6. Blatt, 2002, p. 93.
7. Soucy, 1995, p. 37.
8. Atkin, 2001, p. 70.
9. Keene, 2001, p. 143.
10. Curtis, 2002, p. 265.
11. Touret, 1998, p. 172.
12. Blatt, 2002, p. 91.
13. Blatt, 2002, p. 95.

Bibliografia

• Atkin, Nicholas. The French at War, 1934-1944 (en anglès). New York: Routledge, 2001. ISBN 978-0-582-36899-6.
• Blatt, Joel. The Cagoule Plot, 1936-1937 (en anglès). En: Kenneth Mouré y Martin S. Alexander (Ed.). Berghahn Books, 2002. ISBN 1-57181-146-X.
• Curtis, Michael. Verdict on Vichy: Power and Prejudice in the Vichy France Regime. Arcade Publishing, 2002. ISBN 1-55970-689-9.
• Keene, Judith. Fighting For Franco: International Volunteers in Nationalist Spain During the Spanish Civil War (en inglès). Hambledon Continuum, 2001. ISBN 07185-0126-8.
• Payne, Stanley G. A History of Fascism 1914-1945 (en anglès). University of Wisconsin Press, 1995. ISBN 0-299-14870-X.
• Soucy, Robert. French Fascism: The Second Wave, 1933-1939 (en anglès). Yale University Press, 1995. ISBN 0-300-07043-8.
• Touret, André. Marx Dormoy (1888-1941): maire de Montluçon, ministre du Front populaire (en francès). Editions Créer, 1998. ISBN 2-909-797-26-0.