From Wikipedia, the free encyclopedia
Justine o les dissorts de la virtut (en francès: Justine ou les Malheurs de la vertu) és una novel·la pornogràfica escrita pel Marquès de Sade el 1788, i primera publicada en vida de l'autor, el 1791. Per aquest llibre, l'autoria del qual Sade va negar, l'escriptor va acabar empresonat a Charenton-le-Pont.
| Justine ou les Malheurs de la vertu | |
|---|---|
 Primera pàgina de l'edició de 1791 | |
| Tipus | obra literària  |
| Fitxa | |
| Autor | Marquès de Sade (publicat en forma anònima) |
| Llengua | francès |
| Publicació | "En Hollande", però publicada a París en la impremta de Girouard, 1791 |
| Editor | No informat, només hi surt "llibreters associats" |
| Edició en català | |
| Traductor | Albert Mestres (Barcelona: Bruguera, 1985. ISBN 84-02-10389-8) |
| Dades i xifres | |
| Tema | crim, virtut, revolució, filosofia, infelicitat, sentiment, eroticisme, mort, nit i interacció |
| Gènere | Novel·la pornogràfica |
| Lloc de la narració | París medi rural Lió |
| Sèrie | |
 | |
.jpg)
L'obra narra les desventures de Justine des dels seus orígens fins a la més completa degradació personal i material a mans de distints personatges que van superant-se, al llarg de la novel·la, en perversió i desmesura els uns als altres.
Estructuralment, la narració presenta una circularitat de situacions que es van repetint-se: Justine cau en mans de distints captors que apareixen, al principi, com a salvadors però que traïxen la seva confiança inicial ràpidament. Quan Justine descobreix, horroritzada, la veritable naturalesa dels seus interlocutors s'embardissa amb ells en un debat ideològic i moral en el qual, sistemàticament, les seves posicions són refutades per la brillantor dialèctica dels seus adversaris, els quals estan sincerament convençuts, sempre, de la coherència i veritat de les seves opinions i conductes.
L'obra és el resultat de l'acumulació de tres versions diferents.
Acabada el 8 de juliol de 1787 després de quinze dies de treball,[1] Les dissorts de la virtut és un conte de caràcter filosòfic, amb una protagonista, Sofia, i unes peripècies en què ja estan delimitats els trets definitius del que va ser, posteriorment, Justine. Aquesta obra estava pensada per ser dins d'una obra més àmplia, Contes i faules. L'any següent, Sade decideix tornar a elaborar la història, convertint-la en una novel·la.
Tercera versió de la història, en la qual s'introdueix el personatge de Juliette, la seva germana i rival. Aquest nou treball amplia més encara les dissorts de Justine, tragèdies que es veuen magnificades pel contrast que representa el ràpid i fulgurant ascens social de la depravada Juliette.
La segona part, la vida de Juliette, està narrada en primera persona, i es presenten personatges reals de l'actualitat, com ara el Papa, reis, reines, etc., presentant-les com a depravats consumats.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
