From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Villalonga y Escalada (Palma, 14 de gener de 1794 - Madrid, 20 de març de 1880), primer marquès del Maestrazgo, fou un militar mallorquí del segle xix, tres cops capità general de València durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 gener 1794 Palma (Mallorca) |
| Mort | 20 març 1880 (86 anys) Madrid |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de València | |
| 26 desembre 1864 – 15 juny 1865 ← Juan de Lara – José Ramón Mackenna Muñoz → | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 1863 – 1864 | |
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general d'Andalusia | |
| 1859 – 1863 | |
 Senador al Senat espanyol vitalici | |
| 9 novembre 1858 – novembre 1868 | |
| Capità general de València | |
| 2 novembre 1854 – 10 abril 1856 ← Josep Grases Saqui – Juan Zavala de la Puente → | |
| Capità general de València | |
| 29 agost 1848 – 1r març 1851 ← José Luciano Campuzano y Herrera – Valentín Cañedo Miranda → | |
| Capità General de Navarra | |
| abril 1848 – agost 1848 | |
| Capità general de Galícia | |
| 3 març 1846 – abril 1847 ← Francisco Puig de Samper – Valentín Cañedo Miranda → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general |
| Altres | |
| Títol | Marquesat del Maestrat |
| Premis | |
En 1808 va ingressar al Regiment d'Infanteria de Mallorca. En 1811 va ascendir a subtinent i anà al País Valencià i a Catalunya per lluitar en la guerra del francès. Va combatre a Castalla, Ibi, Cocentaina i Alcoi. En 1812 va ascendir a tinent i en 1815 a capità. Ingressà a les guàrdies valones i a la fi del trienni liberal hagué d'exiliar-se a França. Va tornar el 1828, però en 1832 hagué de marxar un altre cop. En 1833 fou ascendit a capità de la Guàrdia Reial i va combatre al País Basc durant la primera guerra carlina. Per les seves accions en 1834 va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran. En 1838 va ascendir a coronel i fou destinat a Catalunya, on fou novament condecorat. En 1840 va ascendir a brigadier i en 1843 a mariscal de camp.
En 1844 va combatre els guerrillers carlins del Maestrat i organitzà les fortificacions de Ceuta. Fou nomenat capità general de Burgos després del pronunciament de Martín Zurbano. En 1846 fou destinat a Galícia a combatre el pronunciament de Miguel Solís Cuetos, després de la qual fou ascendit a tinent general. Després d'una breu estada a Navarra, en 1848 fou nomenat Capità general de València, càrrec que va ocupar fins 1851. Allí va combatre les partides carlines de Forcadell i Arnau i des de Tortosa va impedir els moviments de Ramon Cabrera per creuar l'Ebre. Per aquest motiu la reina el va nomenar marquès del Maestrazgo.[2]
Fou novament Capità general de València en 1854-1856 i 1864-1865. En 1859 fou nomenat Capità general d'Andalusia i el 1863 director general dels Cossos d'Estat Major de l'Exèrcit i de Places. En 1858 també fou nomenat senador vitalici.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
