Juan Velarde Fuertes

Juan Velarde Fuertes (Salas, 26 de juny de 1927 - Madrid, 3 de febrer de 2023)^[1][2] va ser un economista espanyol.^[3][4]

Juan Velarde Fuertes

Biografia
Naixement	26 juny 1927 Salas (Astúries)
Mort	3 febrer 2023 (95 anys) Madrid
President Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
2015 – ← Marcelino Oreja Aguirre
President Reial Societat Geogràfica
23 setembre 2002 – ← Rodolfo Núñez de las Cuevas
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Director de tesi	Manuel de Torres y Martínez
Activitat
Ocupació	economista, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid Universitat de Barcelona Universitat Pontifícia de Comillas
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Col·legi Lliure d'Emèrits Reial Societat Geogràfica Tribunal de Comptes Espanyol Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Interessat en	Història econòmica d'Espanya
Participà en
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Obra
Estudiant doctoral	Fernando Becker Zuazúa
Premis
(2017)  Premi Internacional Menéndez Pelayo (2013)  Medalla al Mèrit en el Treball (2012)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (2002)  Premi Rei d'Espanya d'Economia (2000)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid (1999)  Gran Creu de l'Orde Civil del Mèrit Agrícola (1997)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1996)  Premi Rei Jaume I a l'Economia (1992)  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials (1975)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1963)  Gran Oficial de l'Orde Civil d'Àfrica  doctor honoris causa per la Universitat d'Oviedo

Biografia

Va néixer el 26 de juny de 1927 a Salas, un petit poble del Principat d'Astúries. Va estudiar Ciències Econòmiques en Madrid, en la primera promoció d'aquests estudis a Espanya. Jove falangista, dirigí la secció econòmica del diari Arriba, òrgan del Movimiento,^[5] i va ser un dels redactors de les ponències econòmiques del I Congrés Nacional de la Falange, el 1953. Posteriorment va obtenir el doctorat amb Premi Extraordinari en 1956 i va exercir l'ensenyament en aquesta facultat, per esdevenir catedràtic d'"Estructura i Institucions Econòmiques" a la Universitat de Barcelona el 1960^[6] i d'"Economia Aplicada" a la Universitat Complutense de Madrid des de 1964,^[7] d'on Velarde fou Catedràtic emèrit. Fou vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques i rector de la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida (1974-1977).

Sobresortí en els camps de l'economia espanyola i iberoamericana, protecció social, estat del benestar i pensament econòmic espanyol, i mostrà la seva erudició en multitud de matèries.

Des de 1991 i fins al 2012 fou Conseller del Tribunal de Comptes.^[8] El 1998 fou escollit president del Foro Libertad y Calidad de la Enseñanza. El setembre de 2001 fou nomenat soci d'honor d'AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas). Fou membre del patronat de la fundació FAES.^[9]

Des del 2002 i fins a la seva mort fou President de la Reial Societat Geogràfica i vicepresident de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País. Entre el 2014 i 2018 fou president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Col·laborà amb la revista d'actualitat Época, on cada setmana escrivia un article en matèria econòmica o política. Anteriorment va ser director d'Anales de Economía i Revista de Trabajo.

El 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Premis i Honors

• 1953 Premi 1r d'octubre, de la Secretaria General del Movimiento, per l'article La economía española en unas pocas manos
• 1998 Premi Rei Jaume I a l'Economia
• 1997 Membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts
• 1992 Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials
• 1978 Acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
• Doctor "Honoris causa" per les Universitats d'Alacant, Oviedo, Pontifícia de Comillas, Valladolid, Sevilla i UNED.
• Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia Portuguesa da Historia
• Col·laborador de les següents acadèmies llatinoamericanes: Acadèmia Boliviana de Ciències Econòmiques, Acadèmia Paraguaiana de la Història, Acadèmia Nacional Argentina de Ciències Morales i Polítiques, Acadèmia Xilena de Ciències Socials, i Acadèmia de Ciències Polítiques i Socials de Veneçuela.
• Vicepresident del Patronat de la Fundació Cánovas del Castillo.
• Membre del Patronat del Real Centre Universitari "Escorial-Mª Cristina", adscrit a la Universitat Complutense de Madrid.

Controvèrsies

El 17 de setembre, en un programa de Tele Madrid va insinuar que no descartava el bombardeig la ciutat de Barcelona com a represàlia per la deriva sobiranista de la societat catalana.^[10][11]

Obra

• Algunos aspectos de la economía española vistos a través de la tabla inputoutput de 1954 (1960)
• Flores de Lemus ante la economía española (1961)
• La dimensión de la explotación industrial de España (1961)
• Lecciones de estructura e instituciones económicas de España (1969)
• Un aspecto del problema de la inversión de capitales extranjeros en España: el asunto Montana (1968)
• Gibraltar y su campo: una economía deprimida (1970)
• España ante la socialización económica: una primera aproximación (1970)
• El nacionalsindicalismo, cuarenta años después: (análisis crítico) (1972)
• Introducción a la historia del pensamiento económico español en el siglo XX... (1974)
• Las inversiones privadas extranjeras en España en el periodo 1960-1970... (1975)
• Economía y sociedad de la transición... (1978)
• Acerca de las aportaciones económicas de Valentín Andrés Alvarez (1980)
• El libertino y el nacimiento del capitalismo (1981)
• El impacto de la crisis económica en el mundo actual (1982)
• Avances científico-tecnológicos y progreso económico español: un reto para el futuro (1985)
• Joaquín Costa (1987)
• Economistas españoles contemporáneos (1990)
• La Compañía de Jesús y la reforma de la economía española: (del Padre Luis Coloma al Padre Sisinio Nevares) (1993)
• Los años en què no se escuchó a Casandra o El fracaso de la expansión de 1985 a 1992 (1993)
• Historia de la economía asturiana (1994)
• Los años perdidos: crítica sobre la política económica española de 1982 a 1995 (1996)
• España en la Unión Europea: balance de un decenio (1996)
• Hacia otra economía española (1996)
• El estado del bienestar (1999)
• Algunas cuestiones clave para el siglo XXI (2000)
• El futuro de la economía española : el modelo Aznar-Rato va a más (2000)
• Fraga o El intelectual y la política: una visión desde la economía (2001)
• Del realismo moderado de Santo Tomás de Aquino a la evolución de la doctrina social de la Iglesia: un homenaje a Colin Clark (2003)
• José Antonio y la economía (2004)
• La economía española ante el siglo XXI (2005)
• España ante la socialización económica: una aproximación con complementos y sin descargo de conciencia (2005)

Referències

1. Mercado, Libre. «Muere el economista Juan Velarde» (en espanyol europeu), 03-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
2. «Muere a los 95 años Juan Velarde, gran clásico de los estudios económicos en España», 03-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
3. Gabriel Tortella, José Luis García Ruiz Spanish Money and Banking: A History 2013 -1137317132 p129 "Soon after, Juan Velarde, a Falangist economist of great erudition, associated this oligopolistic power of the banks to the economic decline of Spain in the long term (Velarde, 1953)."
4. Mauro F. Guillén, Adrian Tschoegl Building a Global Bank: The Transformation of Banco Santander 2008 1400828333 "The young economists he was referring to included the author of the book, The Power of Banks in Spain (Muñoz 1967), and his mentor, University Professor Juan Velarde Fuertes, a noted economist (see Tortella and García Ruiz 2003)."
5. Martorell, Miguel «La razón en las palabras de José Antonio. Pensamiento y acción política de los jóvenes economistas de Falange en los años 50». Historia y Política: Ideas, Procesos y Movimientos Sociales, 27, 2012, pàg. 83-111. ISSN: 1575-0361.
6. «Orden de 14 de enero de 1961 por la que se nombra Catedrático de la Universidad de Barcelona a don Juan Velarde Fuertes.». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 35, 10-02-1961, pàg. 2123 [Consulta: 5 juny 2019].
7. «Orden de 5 de octubre de 1964 por la que se nombra, en virtud de concurso de traslado, Catedrático de la Universidad de Madrid a don Juan Velarde Fuertes». Boletín Oficial del Estado [Madrid], 265, 04-11-1964, pàg. 14427 [Consulta: 5 juny 2019].
8. M. Martínez «Velarde y Martínez Noval dejan el Tribunal de Cuentas y entra un hermano de Aznar». La Nueva España, 31-07-2012 [Consulta: 28 maig 2017].
9. «Fundación FAES». Arxivat de l'original el 2014-02-15. [Consulta: 30 juny 2014].
10. NacióDigital. «Un premi Príncep d'Astúries no descarta bombardejar Barcelona». [Consulta: 14 febrer 2023].
11. ^{[enllaç sense format]} http://www.lavanguardia.com/politica/20130918/54386740582/premio-principe-de-asturias-no-descarta-bombardeo-barcelona.html

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1992 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: Fernando María Castiella	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 20 1978-	Succeït per: '
Precedit per: Fabià Estapé i Rodríguez	Premi Rei Jaume I d'Economia 1996	Succeït per: Ramón Tamames Gómez
Precedit per: Guillermo Calvo	Premi Rei Joan Carles I d'Economia 2002	Succeït per: Xavier Sala i Martín
Precedit per: Miguel Ángel Garrido Gallardo	Premi Internacional Menéndez Pelayo 2017	Succeït per: '