Juan Velarde Fuertes

economista espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia

Juan Velarde Fuertes (Salas, 26 de juny de 1927 - Madrid, 3 de febrer de 2023)[1][2] va ser un economista espanyol.[3][4]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Juan Velarde Fuertes
Biografia
Naixement26 juny 1927
Salas (Astúries)
Mort3 febrer 2023 (95 anys)
Madrid
President Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
2015 
 Marcelino Oreja Aguirre
President Reial Societat Geogràfica
23 setembre 2002 
 Rodolfo Núñez de las Cuevas
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid
Director de tesiManuel de Torres y Martínez
Activitat
Ocupacióeconomista, professor d'universitat, escriptor
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Barcelona
Universitat Pontifícia de Comillas
Membre de
Interessat enHistòria econòmica d'Espanya
Participà en
9 abril 2003Democràcia sense ira
Obra
Estudiant doctoralFernando Becker Zuazúa
Premis
Tanca

Biografia

Va néixer el 26 de juny de 1927 a Salas, un petit poble del Principat d'Astúries. Va estudiar Ciències Econòmiques en Madrid, en la primera promoció d'aquests estudis a Espanya. Jove falangista, dirigí la secció econòmica del diari Arriba, òrgan del Movimiento,[5] i va ser un dels redactors de les ponències econòmiques del I Congrés Nacional de la Falange, el 1953. Posteriorment va obtenir el doctorat amb Premi Extraordinari en 1956 i va exercir l'ensenyament en aquesta facultat, per esdevenir catedràtic d'"Estructura i Institucions Econòmiques" a la Universitat de Barcelona el 1960[6] i d'"Economia Aplicada" a la Universitat Complutense de Madrid des de 1964,[7] d'on Velarde fou Catedràtic emèrit. Fou vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques i rector de la Universitat Hispanoamericana Santa María de la Rábida (1974-1977).

Sobresortí en els camps de l'economia espanyola i iberoamericana, protecció social, estat del benestar i pensament econòmic espanyol, i mostrà la seva erudició en multitud de matèries.

Des de 1991 i fins al 2012 fou Conseller del Tribunal de Comptes.[8] El 1998 fou escollit president del Foro Libertad y Calidad de la Enseñanza. El setembre de 2001 fou nomenat soci d'honor d'AECA (Asociación Española de Contabilidad y Administración de Empresas). Fou membre del patronat de la fundació FAES.[9]

Des del 2002 i fins a la seva mort fou President de la Reial Societat Geogràfica i vicepresident de la Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País. Entre el 2014 i 2018 fou president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Col·laborà amb la revista d'actualitat Época, on cada setmana escrivia un article en matèria econòmica o política. Anteriorment va ser director d'Anales de Economía i Revista de Trabajo.

El 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.

Premis i Honors

Controvèrsies

El 17 de setembre, en un programa de Tele Madrid va insinuar que no descartava el bombardeig la ciutat de Barcelona com a represàlia per la deriva sobiranista de la societat catalana.[10][11]

Obra

  • Algunos aspectos de la economía española vistos a través de la tabla inputoutput de 1954 (1960)
  • Flores de Lemus ante la economía española (1961)
  • La dimensión de la explotación industrial de España (1961)
  • Lecciones de estructura e instituciones económicas de España (1969)
  • Un aspecto del problema de la inversión de capitales extranjeros en España: el asunto Montana (1968)
  • Gibraltar y su campo: una economía deprimida (1970)
  • España ante la socialización económica: una primera aproximación (1970)
  • El nacionalsindicalismo, cuarenta años después: (análisis crítico) (1972)
  • Introducción a la historia del pensamiento económico español en el siglo XX... (1974)
  • Las inversiones privadas extranjeras en España en el periodo 1960-1970... (1975)
  • Economía y sociedad de la transición... (1978)
  • Acerca de las aportaciones económicas de Valentín Andrés Alvarez (1980)
  • El libertino y el nacimiento del capitalismo (1981)
  • El impacto de la crisis económica en el mundo actual (1982)
  • Avances científico-tecnológicos y progreso económico español: un reto para el futuro (1985)
  • Joaquín Costa (1987)
  • Economistas españoles contemporáneos (1990)
  • La Compañía de Jesús y la reforma de la economía española: (del Padre Luis Coloma al Padre Sisinio Nevares) (1993)
  • Los años en què no se escuchó a Casandra o El fracaso de la expansión de 1985 a 1992 (1993)
  • Historia de la economía asturiana (1994)
  • Los años perdidos: crítica sobre la política económica española de 1982 a 1995 (1996)
  • España en la Unión Europea: balance de un decenio (1996)
  • Hacia otra economía española (1996)
  • El estado del bienestar (1999)
  • Algunas cuestiones clave para el siglo XXI (2000)
  • El futuro de la economía española : el modelo Aznar-Rato va a más (2000)
  • Fraga o El intelectual y la política: una visión desde la economía (2001)
  • Del realismo moderado de Santo Tomás de Aquino a la evolución de la doctrina social de la Iglesia: un homenaje a Colin Clark (2003)
  • José Antonio y la economía (2004)
  • La economía española ante el siglo XXI (2005)
  • España ante la socialización económica: una aproximación con complementos y sin descargo de conciencia (2005)

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.