Remove ads
Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.
 |
Per a altres significats, vegeu «Sert». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r juliol 1902  Barcelona | ||
| Mort | 15 març 1983 (80 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | Cementiri de Jesús (Cap Martinet, Eivissa) | ||
| Nacionalitat | Espanyola | ||
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ordenació del territori | ||
| Ocupació | arquitecte, urbanista, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat Yale Universitat Harvard | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
| Obres destacables | |||
 | |||
_(cropped).jpg?lang=ca)
Remove ads
Va néixer l'1 de juliol de 1902 a la ciutat de Barcelona. Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va aconseguir el títol d'arquitecte el 1929.
El 1926 va viatjar a París per estudiar l'obra de Le Corbusier, amb qui uns anys més tard va començar a treballar.
L'any 1930 va començar a realitzar els seus primer projectes, que es caracteritzen per un clar estil mediterrani: una gran predominança del color blanc i una àmplia profusió de llum. Igualment es poden entendre aquestes obres dins dels paràmetres formals propis del racionalisme, marcada per la manca d'ornamentació i les línies pures. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'edifici d'habitatges del carrer Muntaner 342, ambdós a Barcelona. En aquest edifici, acabat en 1931, hi va viure fins al 1939, any que que s'exilià. Allà va conèixer Moncha, qui era la filla de la portera, i amb qui es va casar.
L'any 1929 pren part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, conegut per les seves sigles GATCPAC, amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).
Després de l'inici de la Guerra Civil,el 1937, i fins al seu final l'any 1939 es va traslladar a París, on va construir el Pavelló de la República Espanyola per l'Exposició Universal de París de 1937. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.
En finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York on va treballar amb Town Planning Associates, amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de Sud-amèrica.
El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat Yale. L'any següent va ser designat Degà de l'Escola de Disseny de Harvard (1953-1969). Va ser aquí on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.
L'any 1955 va fundar un despatx a Cambridge, Massachusetts. El 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. L'estudi va projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-64) al Sud de França, l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (Massachusetts) (1958-65), el Harvard Science Center (1969-72), un campus de la Universitat de Boston (1960-65). L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzés l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units.
L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya.[1] Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la ciutat de Barcelona.
Remove ads
L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier. El 1929 s'incorporà a l'estudi de Le Corbusier, sense cobrar, on hi col·laborà diversos anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per remodelar la ciutat de Barcelona.
L'any 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.
Va ser cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) el 1930. El 1939 va exiliar-se als Estats Units on creà, juntament amb altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de l'Havana.
Professor d'Arquitectura a la Universitat Yale per un any,[2] l'any 1953 fou nomenat degà de l'Escola de Disseny de la Universitat Harvard, càrrec que va exercir fins al 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat Harvard va dissenyar diversos edificis (al bell mig del campus central: l'edifici important de recerca i ciències -Science Center- amb la seva forma original i característica, les oficines de Holyoke Center i el Centre d'Estudi de les Religions del Món -Center for the Study of World Religions- a "l'Escola de Divinitat";[3][4] i una mica més enllà, el complex residencial de Peabody Terrace, al costat del riu Charles, entre altres) que formen part de les seves obres més representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional. A Cambridge, també va construir la seva pròpia residència. A més, va fer una sèrie de cinc edificis per la Universitat de Boston els anys 1960 (el complex, a la riba del riu Charles, consisteix en: la torre de Dret "Pappas Law Tower" -escoles de Dret i de Pedagogia; la Biblioteca Mugar; una sala de calderes -Central Boiler Plant- i el casal d'estudiants "George Sherman Student Union").[5][6][7][8] També a Boston, va fer dues edificis de residències d'estudiants per a la universitat de MIT, la segona amb la firma de Sert, Jackson & Associates.[9][10]
Remove ads
| Obra | Cronologia | Adreça | Població | Imatge |
|---|---|---|---|---|
| Edifici d' Habitatges Rosselló | 1929 | c/ Rosselló, 36 | Barcelona |  |
| Casa Duclós | 1930 | c/ Ceán Bermúdez, 5 | Sevilla |  |
| Casa d'Habitatges Josefa López | 1930-1931 | C/ Muntaner, 342 | Barcelona |  |
| Casa Bloc | 1932-1937 | Pg. Torras i Bages, 103 | Barcelona |  |
| Joieria J. Roca (actualment, Boutique Rolex) | 1934 | Passeig de Gràcia, 18 | Barcelona |  |
| Dispensari Antituberculós | 1934-1938 | Ptge. Sant Bernat, 10 | Barcelona |  |
| Escoles de la Carrerada | 1934 | Passeig de la Carrerada-Rambla del Mestre Pere Pou | Palau-solità i Plegamans |  |
| Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances | 1934 | Zona costanera | Viladecans, Gavà i Castelldefels | No construït. Fotomuntatge d'unes cases[11] |
| Cases per al cap de setmana Garraf | 1935 | Garraf | Obra desapareguda. Fotos de l'època | |
| Pavelló Sert | 1935-1937 | Camí de Can Nadal | Arenys de Mar | .jpg) |
| Col·legi Els Convents | 1935-1940 | Avinguda de Vicenç Ros | Martorell | ,_pati.jpg) |
| Pavelló de la República | 1937 | Exposició Internacional de París de 1937 | París | Foto de 1937 |
| Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992) | 1992 | Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34 | Barcelona |  |
| (Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq | 1955 - 1960 | Bagdad, Iraq |  | |
| Estudi de Joan Miró | 1956 | Fundació Pilar i Joan Miró | Palma |  |
| Casa Sert | 1957-1958 | 64 Francis Avenue | Cambridge (Massachusetts), EUA | Foto actual |
| Holyoke Center | 1958-1965 | Universitat Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |  |
| Fundació Maeght | 1959 - 1964 | Chemin des Gardettes, 623 | Saint-Paul de Vence, França |  |
| Centre d'Estudi de les Religions del Món | 1960 | Universitat Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |  |
| Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard) | 1962-1964 | Universitat Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA |  |
| Campus de la Universitat de Boston | 1960 - 1967 | Universitat de Boston | Boston, EUA |  |
| Carmel de la Paix | 1968 - 1972 | Chaumont | Mazille (Saona i Loira), França | |
| Fundació Joan Miró | 1972-1975 | Parc de Montjuïc s/n | Barcelona | .jpg) |
| Les Escales Park | 1973 | c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 46 | Barcelona | Fotografia |
| Science Center | 1973 | Universitat Harvard | Cambridge (Massachusetts), EUA | |
| Residència d'estudiants MIT (New House) | 1973 | MIT | Boston, EUA |  |
| Projecte Seu central de Caixa Catalunya | 1976 | Av. Diagonal / c/ Tuset | Barcelona | No construït |
| Edifici Eastwood | 1976 | 510-580 Main Street (Roosevelt Island) | Nova York, EUA |  |
| La Porta Catalana | 1977 | Autopista AP-7, km 6 | La Jonquera, Girona | Fotografia |
- Bastlund, Knud. Josep Lluís Sert: Architecture, City Planning, Urban Design (en anglès). Zúric: Éditions d'Architecture / Praeger / Birkhäuser Basel?, 1967. ISBN 376435514X.
- Borràs, Maria Lluïsa. Sert: Arquitectura Mediterrània (en català). Barcelona: Edicions Polígrafa, 1975. ISBN 2-7022-0097-4.
- DDAA. Rovira, Josep Maria (ed). Sert (1928-1979): Mig segle d'arquitectura. Obra completa (en català). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. ISBN 978-84-933928-5-7.
- Zevi, Bruno (introducció). Josep Lluís Sert. Fundació Joan Miró, Barcelona (en català). Barcelona: Edicions Polígrafa, 2010. ISBN 978-84-343-1245-6.
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads