Músic i compositor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Casas i Augé (Barcelona, 6 de juny del 1913 - 7 de novembre del 1988) fou un músic i compositor de ballables i música per al cinema. Entre els anys cinquanta i setanta, impulsà l'edició de discos amb contes infantils en català i en castellà que tingueren molt d'èxit.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juny 1913 Barcelona |
Mort | 7 novembre 1988 (75 anys) |
Activitat | |
Ocupació | músic, compositor |
Gènere | Sardana |
Família | |
Cònjuge | Pilar Ruiz Gómez |
Fills | Miquel Casas Ruiz, Jorge Casas Ruiz, Adrian Casas Ruiz, Sílvia Casas Ruiz |
Va ser el que s'anomena un nen prodigi, i ja des de ben petit estudià a l'Escola Superior Municipal de Música de Barcelona, on aprengué piano, composició, orquestració i direcció. El 1927 debutà com a compositor al teatre Novetats de Barcelona amb l'obra A Barcelona; posteriorment, les composicions «Ball de Rams» i «Tarde de fútbol» el feren popular. Com tants altres músics de la seva època, treballà de pianista acompanyant cinema mut, a la sala Diorama de Barcelona.[1] En els anys immediatament anteriors a la Guerra civil espanyola col·laborà amb August Algueró en les activitats del Hot Club Barcelonès, fent melodies jazzístiques de molt d'èxit.
Als anys quaranta i cinquanta fou un prolífic compositor de cançons i ballables (que a voltes signà Miguel Valle), i formà una orquestra pròpia, la Plantación (1941-1947), que posà música a films com ara Mosquita en Palacio i Viviendo al revés; d'aquests anys són gran quantitat de gravacions dirigides per Josep Casas en discos de 78 r.p.m. Cultivà també la faceta de compositor de música de pel·lícules, limitada a cinema fet a Catalunya. En aquest camp, succeí en Ramon Ferrés a la productora IFISA, d'Ignasi F. Iquino, on Casas començà a treballar el 1949, amb la banda sonora de La familia Vila; i fins al final de la dècada de 1960 hi fou un dels cinc compositors de "guàrdia" (juntament amb els August Algueró -pare- i August Algueró -fill-, Jaume Torrents i Ricard Lamote de Grignon). En els anys quaranta i cinquanta portà els anys més gloriosos de la discogràfica La Voz de su Amo/Compañía del Gramófono-Odeón, on dirigí les orquestres d'estudi, promogué els primers discos en català de la postguerra, de Josep Guardiola i les Germanes Serrano, i impulsà el Duo Dinámico. També abordà el camp de la revista i fou un arranjador extraordinàriament prolífic. Enregistrà gran quantitat de contes infantils, tant en català com en castellà
En els anys setanta i vuitanta fou cofundador i copropietari dels estudis Gema (Barcelona) i col·laborador habitual de Ràdio Barcelona. En els darrers temps dedicà la seva activitat a arranjament i gravacions per a publicitat i de discos de La Trinca[nota 1] i d'en Pau Riba,[nota 2] però també d'Antonio Machín, Marcos Redondo i Antonio Molina.
El seu germà Miquel Casas i Augé ha estat també un músic d'anomenada. Establert a Veneçuela des del 1952, hi fundà el Club del Acordeón i hi ha influït en diverses generacions de músics.
Selecció de veus, efectes de so i direcció orquestral: Aladí (1971), Ali Babà i els quaranta lladres (1971), Les aventures d'en Massagran (1958, basat en l'obra de Josep Maria Folch i Torres), La bella dorment (1966), La Blancaneus (1960), Buffalo Bill vuelve al Oeste (1960), El caballero de Diós Ignacio de Loyola (1960), Un capitán de quince años (1960, inspirat en l'obra de Jules Verne), La Caputxeta Vermella (1963), El cavaller Nas-roent (1958, argument de Josep Maria Folch i Torres), El colegio (1958), Cristóbal Colón: narración histórica (1959, amb lletra de Josep Maria Espinàs), El crucero de los millonarios (1958), El cuervo y el zorro (1952), El enanito Tip (1958), L'escolanet de la Verge (1930?), El espantapájaros (1958), El flautista d'Hamelín (1971), El gallet Kikirikí (1966), El gat amb botes (1966), El gorrión que no quiso estudiar (1958), Gulliver en el país de Liliput (1962), Isabelita y Antón (=Hansel i Gretel, 1952), La lechera (1969), El lobo que se convirtió en cerdito (1975), El llop i les cabretes (1966), Els pastorets (1958), En Patufet (1953), En Patufet i el gegant (1958), En Patufet i els cargols (1958), En Patufet i els conills (1958), Pinotxo (1971), La princesita y el paje (1953), El puente de los cien voluntarios (1958), La rateta que escombrava l'escaleta (1949), La rendición de Granada (1960, lletra de J.M.Espinàs), El rey del mar (1958), El secuestro de Bambino (1959), El soldadito feo (1958), El timbaler del Bruch (1959, lletra de J.M. Espinàs), Els tres tambors (1958), Tripucho (1958), Una vegada era un rei (1950), La Ventafocs (1959, adaptació de Folch i Camarasa), Viaje de la Tierra a la Luna (1959)
Habitualment, la música era de Joan Morera i Vilella. Molts d'aquests contes foren gravats primer en castellà, als anys quaranta, i després en català als setanta, amb les veus d'alguns dels grans actors catalans del moment.
Pel·lícules dirigides per Ignasi F. Iquino: Viviendo al revés (1943, música en col·laboració amb Joan Duran), Canción mortal (1945), La familia Vila (1950), Historia de una escalera (1950, basat en l'obra honònima d'Antonio Buero Vallejo, música co-escrita amb Josep Maria Torrens), El Judes (1952, col·laboració en la música d'August Algueró -pare-), Los ángeles del volante i Quiéreme con música (1957), Secretaria para todo (1958) i El niño de las monjas (1959)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.