polític argentí From Wikipedia, the free encyclopedia
José Antonio Elola-Olaso e Idiacaiz (Tandil, 28 de juny de 1909 - Madrid, 23 d'abril de 1976) va ser un polític espanyol que va ocupar diversos càrrecs en la Dictadura franquista. Va arribar a ser governador civil de diverses províncies, delegat nacional del Frente de Juventudes, delegat Nacional d'Educació Física i Esports, procurador en les Corts franquistes i membre del Consell Nacional de FET y de las JONS. Des del seu càrrec com a delegat Nacional d'Educació Física i Esports va donar un important suport a l'esport i a l'Educació física, especialment amb la promulgació de la «Llei Elola-Olaso» de 1961.
Va néixer en la localitat argentina de Tandil el 28 de juny de 1909,[1] en el si d'una família d'origen basconavarrès.
Posteriorment es va traslladar a Espanya, on va fer estudis de dret en la Universitat de Valladolid; va exercir l'advocacia a Madrid. Va participar en la Guerra civil lluitant al costat del Bàndol revoltat; durant la contesa va ser cap de centúria de Falange i va aconseguir aconseguir el grau d'alferes.[2] Va ser gestor de la Diputació de Guipúscoa, de la província de la qual era oriünd. També va exercir com a governador civil de les províncies de Ciudad Real i de Sevilla.[1]
Al juny de 1941 va ser nomenat delegat nacional del Frente de Juventudes,[3] en substitució de Sancho Dávila.[4] Establerta al desembre de 1940, l'organització juvenil va consolidar la seva institucionalització durant el mandat d'Elola-Olaso. L'abril del 1944 un decret va establir que el Sindicat Espanyol Universitari (SEU) quedés adscrit a l'estructura del Frente de Juventudes.[5] Destacat representant del sector falangista dins del règim franquista,[6] Elola-Olaso va assistir al Congrés de les Joventuts Europees[a] que es va celebrar a Viena al setembre de 1942 i es va mostrar entusiasta del «Nou Ordre juvenil».[7]
Va posar sota la seva protecció al militant nazi alemany Walter Mattheai, refugiat a Espanya des de 1953.[8]
Durant la dictadura va ocupar altres càrrecs, com a procurador en les Corts franquistes, membre de la Junta Política de FET y de las JONS i del Consell Nacional de FET y de las JONS. En 1955, a conseqüència d'uns incidents ocorreguts durant una concentració a El Escorial, va ser destituït del seu càrrec,[9] sent substituït per Jesús López-Cancio Fernández.[10] No obstant això, en 1956 va ser nomenat Delegat Nacional d'Educació Física i Esports,[11] lloc des del qual va desenvolupar una important labor. Va donar un fort impuls a l'Educació física a Espanya amb la promulgació de l'anomenada «Llei Elola-Olaso» de 1961,[12] la qual considerava «l'Educació Física i Esportiva com a necessitat pública que l'Estat reconeix i garanteix com a dret de tots els espanyols».[13] Al costat d'aquest càrrec va compaginar també la presidència del Comitè Olímpic Espanyol.[11] Durant aquesta etapa va posar en marxa la Mutualitat General Esportiva, les Residències Blume, les Juntes Provincials d'Educació Física i l'Institut Nacional d'Educació Física.
Al juny de 1975 es va integrar en el Frente Nacional Español,[b] junt a d'altres falangistes «històrics» com Manuel Valdés Larrañaga, Jesús Suevos Fernández-Jove, Agustín Aznar Gerner o Raimundo Fernández Cuesta.[15] Va morir a Madrid en 1976.
Té dedicada un carrer a Oviedo, en la rodalia del Palau d'Esports, i va donar nom al refugi de muntanya al Circ de Gredos fins a desembre de 2016 (quan es va canviar per «Refugi de la Laguna Grande», a causa de l'aplicació de la llei de la memòria històrica).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.