John Hutton Balfour

John Hutton Balfour (Edimburg, 15 de setembre de 1808 – 11 de febrer de 1884, Inverleith House, Edimburg) va ser un botànic escocès.^[1] Balfour va ser professor de botànica, primer a la Universitat de Glasgow el 1841, traslladant-se a la Universitat d'Edinburgh i passant a ser Regius Keeper del Reial Jardí Botànic d'Edinburgh i Botànic de Sa Majestat (Her Majesty's Botanist) a Escòcia el 1845. La germana de Balfour, Magdelene Balfour, es casà amb William A. F. Browne (1805–1885), un conegut reformador d'asils i frenòleg. El seu fill, Sir Isaac Bayley Balfour (1853–1922), també va ser botànic.

John Hutton Balfour

Biografia
Naixement	15 setembre 1808 Edimburg (Escòcia)
Mort	11 febrer 1884 (75 anys) Edimburg (Escòcia)
Sepultura	Cementiri de Warriston
Regius Keeper of the Royal Botanic Garden Edinburgh (en)
1845 – 1879
7è Regius Professor of Plant Science (en)
1845 – 1879 ← Robert Graham – Alexander Dickson →
3r Regius Professor of Botany (en) Universitat de Glasgow
1841 – 1845 ← William Jackson Hooker – George Arnott Walker Arnott →
Dades personals
Formació	Universitat d'Edimburg - doctor en medicina Universitat de St Andrews Royal High School
Activitat
Camp de treball	Briologia
Ocupació	botànic, cirurgià, professor d'universitat, briòleg, editor literari
Ocupador	Royal Botanic Garden Edinburgh (en) (1845–1879) Universitat d'Edimburg Universitat de Glasgow
Membre de	Royal Society (1856–) Reial Societat d'Edimburg (1835–) Societat Pliniana
Obra
Obres destacables (1849) A Manual of Botany (en) (1852) Class book of botany : being an introduction to the study of the vegetable kingdom (en)
Abrev. botànica	Balf.
Família
Fills	Andrew Francis Balfour, Isaac Bayley Balfour
Parents	James Crichton-Browne, nebot Tilda Swinton, rebesnéta James Hutton, cosí segon Andrew Balfour, nebot William A. F. Browne, cunyat
Premis
(5 gener 1835)  Membre de la Reial Societat d'Edimburg  Membre de la Royal Society  doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg  Doctor honoris causa per la Universitat de St Andrews  Membre de la Societat Linneana

Balfour va estudiar a la St Andrews University i la Universitat d'Edinburgh. Es va doctorar en medicina el 1832. Va esdevenir un membre notori de la Plinian Society, on es va trobar amb William A.F. Browne. En el camp de la botànica Balfour va ser un dels promotors de la Botanical Society of Edinburgh el 1836 i el Botanical Club el 1838. El 1841 va ser nomenat professor de botànica a la Universitat de Glasgow. Políticament es va oposar i triomfar sobre Joseph Dalton Hooker (1817–1911), el qual estava estretament associat a Charles Darwin.

Balfour també es relacionà amb el botànic Hewett Cottrell Watson, que era frenòleg. Amb Balfour el Royal Botanic Garden d'Edinburgh s'enriquí amb un espai per les palmeres-, arboretum, i s'hi van construir locals per l'ensenyament.

Publicacions destacades

• of Botany (1848)^[2]
• Class Book of Botany (1852)
• Outlines of Botany (1854)
• Elements of Botany for Schools (1869)
• Botanist's Companion (1860)
• Introduction to Palaeontological Botany (1872)
• The Plants of Scripture.
• Article sobre botànica a la 8a edició de la Encyclopædia Britannica.

El pi de Califòrnia (California's foxtail pine) es diu Pinus balfouriana Balf. en el seu honor. L'actriu Tilda Swinton descendeix d'ell.

Signatura abreujada com a botànic:Balf.

Referències

1. John Hutton Balfour's biography Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. at National Library of Scotland
2. Balfour, John Hutton. A manual of botany: being an introduction to the study of the structure, physiology, and classification of plants. Londres/Glasgow: John J. Griffin/Richard Griffin, 1851, p. 642.