From Wikipedia, the free encyclopedia
James Hutton (Edimburg, 14 de juny de 1726 (3 de juny, segons el calendari julià) – Edimburg, 26 de març de 1797),[1] va ser un geòleg escocès, naturalista, químic i fins i tot es va dedicar a la pagesia. Va formular la teoria plutonista i l'actualista (o uniformitarista). És considerat com a pare de la geologia moderna.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1726 (Julià) Edimburg (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 26 març 1797 (70 anys) Edimburg (Regne de la Gran Bretanya) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | cementiri de Greyfriars |
| Residència | Regne de la Gran Bretanya |
| Formació | Universitat d'Edimburg Universitat de Leiden antiga Universitat de París Royal High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geologia, agricultura i meteorologia |
| Ocupació | geòleg, industrial, agricultor, meteoròleg, metge |
| Membre de | Reial Societat d'Edimburg (1783–) |
| Professors | Colin Maclaurin i Guillaume François Rouelle |
| Influències | |
| Família | |
| Parents | John Hutton Balfour, cosí segon Isaac Bayley Balfour, cosí segon un cop sense descendència |
  | |
Va estudiar a la Royal High School, i a la universitat de la seva ciutat natal. Tot i que va treballar com a aprenent d'advocat i de metge, es va apassionar per la investigació científica i sobretot per la naixent ciència de la geologia.
Va estudiar tres anys a Edimburg i va acabar l'educació de metge a París. Posteriorment va tornar als Països Baixos on va aconseguir el títol de doctor en medicina a Leiden el 1749. Això no obstant va abandonar la professió mèdica i, com havia heretat del seu pare una petita granja a Berwickshire, decideix dedicar-se a l'agricultura. Va viatjar a Norfolk per a aprendre la feina de pagès i, posteriorment, va anar a Holanda, Bèlgica i el nord de França.
Durant aquests anys va començar a estudiar la superfície de la Terra. L'estiu del 1754 es va establir a la seva granja de Berwickshire, on va residir-hi catorze anys i on va introduir noves maneres d'agricultura. Més tard, del 1768 fins al 1797 va traslladar-se a Edimburg on va viure amb les seues tres germanes i envoltat d'amics literats i científics que l'estimulaven en les seues investigacions.
Va deixar escrits molt importants entre els quals cal destacar el seu treball més important, la "Theory of the Earth" (Teoria de la Terra, 1785).
James Hutton va ser dels primers a comprendre el paper fonamental dels agents exògens en el modelat de la superfície terrestre i va intuir el paper determinant del factor temps en geologia. Va ser el primer gran estudiós a intuir l'antiguitat de la Terra: molts milions d'anys, no els 6.000 anys que li atribuïen sobre la base di una grotesca interpretació literal de la Bíblia. Hutton defensava una visió racional de la ciència, sense prejudicis.
Va ser el fundador d'aquesta escola de pensament, fecunda encara avui, que és l'Actualisme (o Uniformitarisme),[2] defensada també per Charles Lyell i John Playfair. El principi de l'actualisme, pedra angular de la paleoecologia, afirma que això que veiem que succeeix avui (en àmbit astronòmic, geològic, paleontològic, etc.), pot ésser usat per interpretar allò que ha succeït en el passat.
James Hutton va esdevenir el principal exponent del Plutonisme com a contraposició al Neptunisme (teoria proposada per Abraham Gottlob Werner, segons la qual un temps la Terra havia estat tota coberta d'aigua). La teoria de Hutton, encara que no desconeixia els mecanismes dels sediments propugnada pels neptunistes, l'origen de moltes roques (basalts i granits), era magmàtica.
Hutton va ser el primer a reconèixer la naturalesa de les roques intrusives i a fer una hipòtesi sobre el seu origen d'un magma primordial. També va fer hipòtesis sobre la sortida de la calor terrestre a través de les erupcions volcàniques que, al mateix temps, determinaven un alçament del terreny que posteriorment era erosionat. L'originalitat del seu pensament consisteix en la formulació d'un model cíclic de l'evolució de la Terra, associat íntimament al concepte d'actualisme.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
