From Wikipedia, the free encyclopedia
John Franklin Enders (West Hartford, 10 de febrer de 1897 - Waterford, 8 de setembre de 1985) fou un bacteriòleg nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.[1] Ha estat anomenat "El pare de les vacunes modernes".[2][3]
Bust en honor a John Franklin Enders. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 febrer 1897 West Hartford (Connecticut) |
Mort | 8 setembre 1985 (88 anys) Waterford (Connecticut) |
Sepultura | Fairview Cemetery (en) |
Nacionalitat | Estats Units |
Formació | Universitat Harvard Universitat Yale St. Paul's School |
Es coneix per | Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954 |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina i biologia |
Ocupació | bacteriologia i immunologia |
Ocupador | Universitat Harvard |
Membre de | |
Carrera militar | |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Premis | |
| |
Va néixer el 10 de febrer de 1897 a la ciutat de West Hartford, situada a l'estat nord-americà de Connecticut.[4] Va estudiar medicina a la Universitat Yale, estudis que hagué d'abandonar temporalment per participar en la Força Aèria dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial.[4] A la finalització d'aquesta guerra reprengué els estudis i realitzà el seu doctorat l'any 1930 a la Universitat Harvard en bacteriologia i immunologia. Posteriorment es va incorporar a la facultat de l'Hospital Infantil de Boston.[4]
Enders morí el 8 de setembre de 1985 a la ciutat de Waterford, població situada a l'estat de Connecticut.[5]
Especialitzat en virologia va dedicar especial atenció a les resistències bacterianes, i especialment en la poliomielitis durant la seva estada a l'Hospital Infantil de Boston. Per aquests treball fou guardonat, juntament amb els seus col·laboradors Thomas Huckle Weller i Frederick Chapman Robbins, amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1954.[1]
El 1954, Enders i Thomas C. Peebles van aïllar el virus del xarampió d'un nen d'11 anys.[6] Decebut pel desenvolupament de la vacuna contra la poliomielitis Enders va començar el desenvolupament de la vacuna contra el xarampió.[6] L'octubre de 1960 en començà a fer proves en 1.500 nens amb retard mental de Nova York i 4.000 nens de Nigèria[7] i el setembre de 1961 es va fer públic l'èxit d'aquestes proves.[5] El 1963 Pfizer i Merck & Co. van introduir una vacuna contra el xarampió desactivada i una vacuna contra el xarampió atenuada, respectivament.[8]
Va continuar treballant en la investigació en virologia fins a finals dels anys setanta i es va retirar del laboratori als 80 anys.[5][9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.