From Wikipedia, the free encyclopedia
John Baskerville (Wolverly, Worcestershire, 28 de gener de 1706 - Birmingham, Warwickshire, 8 de gener de 1775) fou un impressor i tipògraf anglès.
 John Baskerville per James Millar. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | John Baskerville 28 gener 1706  Wolverley (Anglaterra) (en)  |
| Mort | 8 gener 1775 (68 anys) Birmingham (Anglaterra) |
| Sepultura | Baskerville House (en) |
| Residència | Baskerville House (en) (1745–1775) Birmingham (1726–) |
| Nacionalitat | Anglesa |
| Religió | Ateisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Creador tipogràfic i japanning (en) |
| Lloc de treball | Birmingham Cambridge |
| Ocupació | Impressor, editor, tipògraf, cal·lígraf, gravador |
| Ocupador | Universitat de Cambridge, tipògraf (1758–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Sarah Baskerville |
Se’n sap ben poc de la seva vida abans que s'establís a Birmingham pels volts de 1728[1] per a treballar-hi com a mestre de cal·ligrafia i gravador sobre pedra. L'any 1740 va fundar un negoci d'envernissat amb laca japonesa,[2] molt de moda en aquell temps. Gràcies als creixents beneficis de l'empresa, va poder començar a experimentar amb la impressió de llibres i amb la tipografia, la seva gran passió.
L'abril de 1757, després de tres anys de treball, va publicar el seu primer llibre, una edició dels poemes de Virgili que fou lloada tant per la qualitat d'impressió com pel disseny de les lletres.[3] Aquell mateix any va dissenyar la tipografia Baskerville, una font de transició a mig camí entre les tipografies antigues de William Caslon i l'estil més modern de Giambattista Bodoni i Firmin Didot. Actualment es continua utilitzant en llibres i documents.
La seva labor com a impressor va durar fins al dia de la seva mort, havent publicat algunes edicions destacades, com una d'El Paradís perdut de Milton el 1758 i una altra de la Bíblia el 1763. Tanmateix, el seu desig no era imprimir centenars de llibres, sinó oferir edicions d'una gran qualitat.[4] A més, fou responsable d'algunes innovacions importants en els mitjans d'impressió i en la fabricació de paper[5] i tinta.
El 1943 Baskerville contracta com a majordoma Sarah Eaves, i es fa càrrec tant d'ella com dels seus fills. Sarah havia estat abandonada pel seu marit, Richard Eaves, el qual s'havia vist obligat a sortir del país després d'haver estat declarat culpable de frau.[6] Sarah ajuda en Baskerville amb les feines de la casa i el treball a la impremta. Aviat van començar a viure com a parella sense amagar-se dels seus veïns, la qual cosa no fou vista amb bons ulls per la societat de l'època. Finalment, el 1764, Richard Eaves mor, i poc temps després, Baskerville es casa amb la seva vídua.[7]
Quan va morir l'any 1775 fou enterrat al jardí de la seva pròpia casa a petició seva, ja que era ateu. Uns anys més tard es va construir un canal en aquestes terres i el seu cos fou traslladat en secret a la cripta de l'Església de Crist de Birmingham (esfondrada el 1899). Finalment, les seves restes van ser traslladades juntament amb altres cossos de la cripta al cementiri de Warstone Lane.[8]
Sarah Eaves manté el negoci durant un parell d'anys, però a poc a poc es va desfent de tota la maquinària i materials. El 1779 el dramaturg Pierre Beaumarchais adquireix les restes que encara estan a la venda amb la intenció d'imprimir les obres completes de Voltaire.[9] Beaumarchais acaba instal·lant una impremta a París i el material de Baskerville anirà passant de mà en mà fins que es perd.
Ja al segle XX el tipògraf americà Bruce Rogers veu casualment les tipografies de Baskerville en una publicitat dels impressors Plon, Nourrit & Cie. i aconsegueix una fosa completa amb la qual recuperarà tant la tipografia Baskerville com l'interès pel personatge. Finalment, el 1953 els darrers propietaris del material que es conserva el donen a la Universitat de Cambridge.[10]
Actualment, als terrenys de la seva antiga casa hi ha la Baskerville House, un edifici d'oficines.[11]
Edicions de llibres
Tipografies
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
