Jeanne de Valois-Saint-Rémy, comtessa de Lamotte (Fontette, 22 de juliol de 1756 - Londres, 23 d'agost de 1791) fou una aventurera francesa, filla d'una família de la baixa noblesa vinguda a menys, que es feu cèlebre per la seva participació en el famós Assumpte del collar.[1][2]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaJeanne de Valois-Saint-Rémy
Thumb
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1756 Modifica el valor a Wikidata
Fontette (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1791 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi
mort accidental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómemorialista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Valois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNicolas de La Motte Modifica el valor a Wikidata
ParesJacques I de Saint-Rémy, Baron de Saint-Rémy Modifica el valor a Wikidata  i Marie Jossel Modifica el valor a Wikidata
ParentsHenri de Saint-Rémi Modifica el valor a Wikidata

Thumb Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
The Nuttall Encyclopædia >>>:Lamotte, Countess de Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 12945424 Modifica els identificadors a Wikidata
Tanca

Descendia d'Enric de Valois-Saint-Rémi, fill natural d'Enric II. Jeanne fou enviada pels seus pares a l'abadia de Longchamp, d'on s'escapoli junt amb el seva germana, que estava en el mateix establiment. Conegué més tard un noble de províncies, Marc Antoine Nicholas de Lamotte, gendarme del rei i d'equívoca conducta. Es casà amb ell i tots dos es traslladaren a París, entrant en relacions amb el cardenal Louis-René Rohan, que desenvolupà el principal paper en el susdit assumpte, que tanta ressonància assolí.

El 31 de maig de 1786 fou condemnada a ser marcada amb un ferro roent i a ser fuetejada públicament. Reclosa en la Salpêtrière a cadena perpètua, aconseguí escapar-se'n un any més tard i passà a Londres, on es trobava el seu marit, que també havia estat condemnat a galeres per contumàcia, sent ambdós objecte de les persecucions de la policia.

Un matí fou trobada moribunda al carrer, al qual s'havia llençat des d'un tercer pis. Després de la seva mort Nicholas de Lamotte retornà a París i morí quaranta anys més tard en un hospital.

La comtessa de Lamotte va escriure unes Memoires justificatives (Londres, 1789), i una Autobiografia (1793), la primera edició de la qual fou destruïda per la policia.[1]

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.