escriptor francès (1894-1977) From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean Rostand, nascut el 30 d'octubre de 1894 a París (17è districte) i mort el 4 de setembre de 1977 a Ville-d'Avray (Alts del Sena)[1] fou un escriptor, moralista, biòleg, historiador de les ciències i acadèmic francès.
(1965) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Jean Edmond Cyrus Rostand 30 octubre 1894 17è districte de París (França) |
Mort | 4 setembre 1977 (82 anys) Ville-d'Avray (França) |
Sepultura | cimetière de Ville d'Avray (fr) |
18è Seient 8 de l'Acadèmia Francesa | |
16 abril 1959 – 4 setembre 1977 ← Édouard Herriot – Michel Déon → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de París |
Activitat | |
Camp de treball | Biologia |
Ocupació | filòsof, escriptor, biòleg, historiador |
Membre de | |
Interessat en | Abiogènesi, biologia, eugenèsia, pacifisme, feminisme i president |
Nom de ploma | Jean Sokori |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Família Rostand |
Cònjuge | Andrée Mante |
Pares | Edmond Rostand i Rosemonde Gérard |
Germans | Maurice Rostand |
Premis | |
| |
Fill del dramaturg Edmond Rostand i de la poetesssa Rosemonde Gérard, Jean Rostand passa la seva infància a la villa Arnaga, a Kanbo (Iparralde).[2] Als deu anys va descobrir els Souvenirs entomologiques de Jean-Henri Fabre. El 1920 es va casar amb Andrée, nascut a Mante. Tindran un fill, François (1921-2003). Llicenciat en la Facultat de Ciències de París, Jean Rostand s'instal·la a Ville-d'Avray el 1922, després de la mort de son pare (1918).
Va participar en la creació de la secció de biologia al Palais de la découverte, el 1936, i després va fundar a Ville d'Avray el seu propi laboratori independent: la fortuna familiar li permet de mantenir-se al marge de les estructures universitàries, que considera massa restrictives. Molt interessat en els orígens de la vida, va estudiar la biologia dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i altres), la partenogènesi, l'acció del fred sobre els ous, i promogué múltiples investigacions sobre l'herència genètica.[2]
Jean Rostand comença publicant alguns assajos filosòfics, i després divideix el seu temps entre el seu treball com a investigador i una producció científica i literària molt abundant. Amb convicció i entusiasme, s'esforça per popularitzar la biologia a un gran públic (va rebre el 1959 el Premi Kalinga de vulgarització científica) i per alertar l'opinió pública sobre la gravetat dels problemes humans que planteja. En considerar la biologia com a portadora moral, adverteix dels perills que amenacen els humans quan juguen a aprenents del bruixot, com els defensors de l'eugenèsia.
De tota manera, Rostand dona suport a una forma d'« eugenèsia positiva », aprova determinats escrits d'Alexis Carrel i l'esterilització de persones amb certes formes greus de malalties mentals, la qual cosa el situava a prop, després de la guerra, de la llei nazi de 1933, i li fou reprotxat.[3]
El 1954, tanmateix (a l'obra Pensées d'un biologiste), escriu que « Tot el que podem per als nostres fills és triar bé llur mare ». Home de ciència, biòleg, panfletista, moralista, Jean Rostand també és pacifista. També feminista, contribuirà amb Simone de Beauvoir, Christiane Rochefort i uns quants més, a crear el moviment feminista Choisir la cause des femmes.
El 1962, amb Pierre Darré, va crear el centre de recerca que ara porta el seu nom a Poidessauç a les Hautes-Landes. Aquest terreny i els laboratoris que s'hi van instal·lar hostatjaven els "estanys de monstres" on Rostand porta a terme una part significativa de la seva investigació sobre les anomalies amfibis de 1962 a 1975. S'hi destaquen els diversos agents biològics (microorganismes, virus) o substàncies químiques (substàncies pesticides) responsables de malformacions en els amfibis.[4]
Milita en contra de les armes atòmiques, en particular, el 1963 va cofundar amb Claude Bourdet el Mouvement contre l'armement atomique ("Moviment contra les armes atòmiques") que es va convertir el 1968 en el Mouvement pour le désarmement, la paix et la liberté ("Moviment pel desarmament, la pau i la llibertat" o MDPL).[5] El 1965, va signar amb Albert Schweitzer i el diputat polinesi John Teariki una Protesta solemne contra el destí que el Govern francès ha decidit imposar als habitants de la Polinèsia Francesa i altres territoris del Pacífic per les proves nuclears franceses a Moruroa.[6]
Al febrer de 1968, amb René Dumont, Théodore Monod, Bernard Clavel, Lanza del Vasto i desenes de persones, signa una carta de suport als que tornen les seves cartilles militars per protestar contra la força de la prova nuclear.[7] Donarà suport al Groupe d'action et de résistance à la militarisation, iniciador d'aquest document, particularment quan les seves accions contra el lloc de comandament de la força d'atac nuclear del Mont Verdun[8] · [9] · [10]
Agnòstic, lliurepensador, mostra una gran amplitud de ment i molta honestedat intel·lectual. Al procés de Bobigny al voltant de l'avortament, a 1972, va declarar a favor del dret a l'avortament.
Una de les seves cites es mantindrà al llarg del temps:
« | La ciència ens ha fet déus, fins i tot abans que mereixem ser homes.[11] | » |
Jean Rostand entra a l'Académie française el 1959 i continua les seves campanyes d'informació en conferències, ràdio i televisió.
Instal·lat des de 1922 a Ville-d'Avray, a la casa que havia ocupat Valtesse de La Bigne, hi residí fins a la seva mort l'any 1977. Està enterrat al cementiri de Ville-d'Avray.[12]
(en francès)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.