From Wikipedia, the free encyclopedia
Javier Daulte (Buenos Aires, 18 de març de 1963) és un guionista, dramaturg i director de teatre argentí.
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963 (60/61 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, director de teatre, dramaturg |
| Premis | |
| |
| |
Va ser fundador i integrant del ja dissolt grup Caraja-ji de Buenos Aires.
Va publicar Nova Dramatúrgia de Buenos Aires (Casa d'Amèrica, Madrid, 2000), antologia d'autors argentins, al costat de textos de Luis Cano, Federico León, Daniel Veronese, Rafael Spregelburd i Alejandro Tantanian, entre altres.
Ha rebut més d'un centenar de distincions tant en l'àmbit nacional com fora del país. Les seves obres, totes elles catalogades com a comèdies dramàtiques, han contribuït a la renovació del teatre a Buenos Aires i aBarcelona, pel fet que introdueixen en l'argument elements fantàstics i de gènere dins d'una construcció hiperrealista que es manifesta a través dels seus diàlegs àgils i creïbles. Dins de les seves creacions cal destacar Criminal, La Escala Humana, Bésame Mucho, 4D Òptic, Ets aquí?, Nunca estuviste tan adorable, Automàtics, La Felicitat, Com pot ser que t’estimi tant, Tres dones i un llop i Proyecto Vestuarios.[1]
Com a director, Daulte destaca per l'extraordinària dinàmica de les seves posades en escena i per la precisa direcció d'actors.
Ha dirigit textos aliens amb èxit singular. Tal és el cas de Baraka, de María Goos; Un déu salvatge de Yasmina Reza; Pluja constant de Ket Huff; Miralls circulars d'Annie Baker, entre d'altres.
Daulte imparteix cursos i seminaris d'interpretació i de dramatúrgia a Buenos Aires, Barcelona, Sucre, Mèxic i Caracas, entre altres ciutats, i ha participat en un gran nombre de festivals internacionals.
És assessor pedagògic de l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia, de la ciutat de Barcelona, on s'implementa el seu mètode per a actors sota el nom de Procediment Daulte.
Entre el 2006 i el 2009 va ser director artístic de la sala La Villarroel de Barcelona.
Diverses de les seves obres han estat portades al cinema.
Ha rebut diversos premis i distincions. L'any 2006 se li atorgà el Premi Ciutat de Barcelona. El 2011, Daulte obtingué el Premi Konex de Platí al Millor Director de Teatre de la dècada 2001-2010, i el 2004, el Konex - Diploma al Mèrit en la disciplina "Teatre: Quinquenni 1999 - 2003". El 2012 va rebre l'ACE d'Or.
Javier Daulte ha publicat en diverses revistes les diverses parts de Juego y Compromiso: el Procedimiento (2001-2003), assaig en què desenvolupa el seu programa estètic i poètic, tant pel que fa a la dramatúrgia com a la direcció d'actors.[2][3] Daulte ha ampliat les seves tesis en articles posteriors com ara Batman vs. Hamlet (2009),[4] La palabra, el ruido y la música (2015)[5] o Subjetividad y emoción (2019).[6]
Del Procediment es deriven una sèrie d'exercicis i dispositius d'entrenament actoral, que s'ensenyen com a base pedagògica al Centre Superior d'Art Dramàtic Eòlia des de fa més de 10 anys, tant a l'alumnat del Grau en Interpretació (Art Dramàtic), com en els plans formatius lliures i en cursos intensius de l'escola. Els docents que van començar a impartir l'Entrenament Daulte a impartir a Eòlia són actors i actrius que havien treballat amb el mateix Daulte en les produccions teatrals argentino-barcelonines: Sandra Monclús, Carme Poll, David Vert, Nuria Legarda o Antònia Jaume. Poseriorment s'hi sumaren altres docents, com ara la directora i actriu Carla Torres.[7][8][9]
De la mateixa manera que els atletes o els ballarins necessiten entrenar-se per excel·lir en la seva feina, l'entrenament Daulte es planteja com un entrenament emocional per a actors i actrius. L'entrenament s'articula al voltant del joc, a través d'exercicis i improvisacions molt acotades que deixen poc espai a la creativitat argumental i infinites possibilitats per al joc emocional. Les bases de l'entrenament són les "3Cs": la confiança (en les apostes pròpies i en les de l'altre), la complicitat (fundar vincles emocionals particulars és clau per al treball emocional) i el compromís (amb la regla de joc, a la qual cal donar valor).
Fugint de la lògica psicològica del model Stanislavski (adoptat i versionat posteriorment per l'Actors Studio), Daulte planteja un treball emocional des deljoc i que, per tant, és inocuu per a la salut mental de l'intèrpret. Daulte defineix que les emocions, al contrari del que proposa el Mètode Stanislavski, no obeeixen a lògiques psicològiques: són arbitràries, mutables i es mouen per salts. Per aquest motiu, no es pot establir un "catàleg emocional" que ens digui quina emoció correspon a cada situació argumental. Daulte presenta l'exemple d'un personatge que rep una trucada avisant-lo que el seu pare ha mort. En sentir aquesta premissa argumental, la majoria imaginarem una mateixa reacció emocional (tristesa, ràbia, consternació, impotència). Ara bé, a la realitat, un moment com aquest ens agafaria desprevinguts i no sabem què sentiríem. En relació amb això, Daulte estableix com a base del seu treball actoral la "desorganització emocional" (un estat de "no sé què em passa"), que porta l'intèrpret a "inventar emocions" genuïnes, vives i no prefabricades.[6][3]
Guionista
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
