Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 9 de juny de 1938) és escriptor, coc i síndic de can Gazà, procurador de la marginàlia mallorquina i exobrer-capellà. Ha estat militant d'ERC a Les Balears.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juny 1938  (86 anys)Manacor (Mallorca) |
| President Esquerra Republicana de les Illes Balears | |
| 1988 – 1992 – Bartomeu Mestre Sureda → | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, sacerdot, polític |
"Vaig néixer mascle, mallorquí i capellà. Són tres caires essencials i irrenuncialbes de la meva personalíssima persona. Ningú no m'hi ha fet ni jo mateix ho he elegit. Som les tres coses 'des del ventre de la meva mare' [...] Cada un dels tres trets els visc a la meva pròpia manera singular. (Encís de minyonia. op.cit avall; pàg.129)
El disset de desembre del 1960 és ordenat capellà (estampa de la segona edició d'Encís de minyonia). De 1964 a 1967 exerceix com a missioner al Perú. L'onze de desembre del dos-mil deu presideix la seva darrera eucaristia a la parròquia de Sant Francesc de Paula, a Palma (cal citació). Això són sis dies abans que s'estampi la segona edició d'Encís de minyonia. El vint-i-nou de novembre havia lliurat a Antoni Bruguer, secretari del bisbe de Mallorca, la seva renúncia a l'ofici de sacerdot per l'Església Catòlica (ultimahora.es, 30.11.2010_dm)
Entrevistat per en Joseo Lleonci a Sal i Llum (TV Manacor, 2006/7), li demana dues vegades quina és la seva obra més important en poesia i quina en prosa. Totes dues vegades contesta En nom del pare, en poesia, i Encís de minyonia, en prosa.
N'existeix la biografia Jaume Santandreu. El sexe del profeta, de Víctor Gayà (1997) i l'assaig Marginàlia - Jaume Santandreu i l'exclusió social a Mallorca (1967-2007), de Jaume Mateu (2006).
Poesia
- Dos pams d'home Impremta Politècnica. Palma, 1971. Premi Ciutat de Manacor, 1970. Pròleg de Miquel Àngel Riera.
- Nu - poemes. Caixa d'Estalvis de les Balears; Casa de Cultura. Manacor, 1972.
- Coratge d'un mot Impremta Roig. Campos, 1975. pàg 69-113. Finalista del premi Andreu Roig a la quarta Festa de les Lletres a Campos, 1974. Copublicació amb l'obra guanyadora del premi:Contribucions especials, de Bernat Nadal.
- Cançons per al meu poble. Edició d'autor en forma i paper de diari i ofert de franc. Palma, 1979. Poemes i cançons escrites entre el 1976 i 1978 o 1979. Hi llegim, en vers, el Manifest de l'aturat.
- Inventari de la nit Ramon Llull; Espurnes, 6. Felanitx, 1980. Encàrrec dels editors perquè escrigués sobre la seva identitat sexual mascla. El poemari mostra "el Jaume més singular, escàpol i malfiat de tots, però al cap i a la fi el Jaume més definitiu, coratjós i estimat." (nota de l'autor). Editat, segons en Jaume Mateu a Marginàlies (op.cit avall) però dit ara en paraules nostres, en una col·lecció subdiscriminada en els baroners específicament mascles i els doners específicament femells; apariats sovint, com ho fa el mateix Jaume Santandreu, en el concepte de la gonohomogàmia (anomenada impròpiament i abusiva 'homosexualitat') i doncs desapariats, respectivament, de tots altres baroners i doners.
- Pregó de l'Ecce Homo de la passió del nostre poble. Pregó de Setmana Santa, a instància de la Coral Polifònica de Bunyola. Parròquia de sant Mateu. Bunyola, 1980.
- En nom del pare Caixa d'Estalvis de les Balears; Casa de cultura, 13. Manacor, 1983. Escrit arran de la mort de son pare, l'amo En Mateu de Mendia; "l'home de paraula i no de paraules", en diu l'autor, segons Jaume Mateu a Marginàlies, op. cit. avall. Dona entenent en Mateu mateix que l'escriu a can Granot (Manacor). "Em palu rememorar l'instant en què m'encomanaren. Aquest tribut a la vida i a mos progenitors vaig intentar plasmar-lo en un dels més emocionats poemes de En nom del pare." (Encís de minyonia; op.cit. avall).
- Nissaga de sen Casa de cultura de la Caixa de Balears. Manacor, 1985. Pròleg de Jaume Vidal Alcover. Poema endreçat a la mare de l'autor, madò Bàrbara Sureda, morta el vint-i-sis de novembre del dos-mil tres (Jaume Mateu, a Marginàlia, op.cit. avall). Escrit durant el mil nou-cents vuitanta-tres i vuitanta-quatre.
- El cos de l'estimera Foment de la cultura de la ciutat de Manacor. Tià de sa Real, 35. 1989. Pròleg de Guillem Cabrer. "A les noces d'or de la meva naixença la família em regalà un vaitge. Vaig triar un exòctic periple d'anada i tornada en vaixell d'Anvers al Congo amb recalada a Canàries, Senegal i costa d'Ivori. Vaig retornar com després d'un mes d'exercicis ignasians amb el propòsit de ser jo mateix cinquanta anys més, peti qui peti, i amb el poemari El cos de l'estimera a punt d'impremta." (Encís de minyonia; op.cit. avall.)
- Inventari d'oratges Caixa de Balears Sa nostra; Tià de sa Real, 39. Palma, 1993. Antologia a càrrec de Miquel Àngel Riera.
- Tristesa amant Lleonard Muntaner, editor; Poesia, 2. Palma, març 1996. Escrit el 1995.
- Pregó de la festa de Sant Feliu. Ajuntament de Llubí. 1995. (cal confirmar que sigui en vers!)
- Pregó de la novena setmana del llibre en català. Gremi de llibreters de Mallorca. Palma, 1998. (cal confirmar que sigui en vers!)
- Els passos del marginat - pregó de Setmana Santa Centre cultural de l'ajuntament de Felanitx. 1999.
- Paraula de poeta Direcció General de Cultura de la Conselleria d'Educació i Cultura; Poemes essencials, 19. Palma, 2002. Es conté de tretze peces. La primera, Pòrtic, n'és l'única en prosa i inèdita. Des de la segona a la tretzena reprodueix una poema triat de cadascun dels seus poemaris anteriors, dels seus dos pregons en vers i un dels continguts a Els negres ajuden a fer fosca (que la referència data per error el 1978).
- Espases d'avui al cor de la Pietat 2004 (segons nota a la gira d'Estopa encesa)
- Estopa encesa Edicions del salobre; La rosa encofrada, 3. Port de Pollença, maig 2005.
Teatre
- La segona mort Lleonard Muntaner, editor. Poesia, 16. Palma, 2005.Estrenada el mateix any.
Prosa de ficció
- El denari del profeta. Moll; Tomir, 13, Palma, 1988. Escrita a Perú el 1967 en espanyol; reescrita el 1986 a instàncies den Miquel Àngel Riera: "vaig pensar que fóra bo per a la nostra cultura i per a ell com a escriptor, recuperar tot aquell material i el vaig animar a reescirue el llibre en català. No me resultà fàcil aconseguir que es posàs a la tasca.. Però a la vista dels resultats, pens que no me puc penedir gens d'haver-me posat, excepcionalment, una mica pesat amb Jaume Santandreu, amic, escriptor."
- Camí de coix Moll; Raixa, 119-120. Palma, 1980. Escrita entre 1972 i 1978. "[Hi] he volgut dir que el que importa és caminar sempre, que fa més camí un coix que camina, que no un home sa assegut. Aquesta és la lliçó." (nota de l'autor a la reretapa del llibre) "el miracle no és que els coixos deixin de ser coixos, sinó que caminin. El miracle és que els cecs hi vegin amb els dits i els sords escoltin amb els ulls." (pàg. 234)
- Mamil·la, encara Tres i Quatre; La unitat, 91. València, 1984. Premi de narrativa Andròmina dels Premis Octubre, 1984. "la introspecció, la revisió més íntima de la pròpia identitat, el despullament de les disfresses, el reconeixement del desclassament que provoca la vida, la recerca d'un retorn a les arrels més llunyanes de la pròpia biografia." (nota editorial) "no sé què hi ha de mi en aquest llibre. El subconsient té una censura racional a través de la qual vol parlar-nos" "molt aviat vaig entendre que la probemàtica no estava tant en la naixor com a la desamamada." (nota de l'autor) "Aquella nit [de vetllar ma mare ingressada a l'hospital acabada d'operar] vaig segellar el propòsit de seguir investigant per les fondàries de les reviviscències sensitives fins al punt de treure'n un llibre. Després de tres anys de remoure les entranyes i els diccionaris, aquell maleït antull es concretà en una novella. [...] On vaig tocar fons fins a calar tota la fondària del meu misteri fou al port de la desmamada. Sense cap mena de dubte, el primer trauma de la meva vida em l'enclavà la desmamada prematura del pit de ma mare. [...] La força de la intensíssima remoguda per les entreteles del meu solam d'infant que provocà Mamilla, encara. (Encís de minyonia; op.cit. avall)
- Descalç al carreró de les serps Teix; col. Espurna. 1988. Obra "destinada a conèixer l'existència d'un monstre del sadisme i de la crueltat que les cròniques quotidianes mai no poden descobrir perquè els 'sense nom' s'amaguen darrere càrrecs, despatxos, consultes i guardons" (nota editorial a les cobertes del mateix llibre).
- Contes malignes Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 11. Palma, 2001.
- Mortuus Dei Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 12. Palma, 2002. Segon premi Alexandre Ballester de narrativa curta, 2001. "[Aquesta novella és] una paràbola -i només una paràbola- cruel, gairebé esperpèntica, sobra la tara més detestable de la gent que passa oficialment per bona, datada en el primer centenari del naixement de sant Josep Maria Escrivà de Balaguer, fundador del cada cop més viu i poderós Opus Dei." (l'autor, a l'hora de rebri el premi literari, segons la nota editorial a l'esquena del llibre.)
- Catedral amb armaris Llibres de l'índeix; Narrativa contemporània, 9. Barcelona, 2004. Primer premi de narrativa gai-lèsbica Terenci Moix.
- Negrada (2006).
- LLobacarda - confessions d'un capellà terrol. Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 28. Palma, 2010.
- Operació Tiara (2016)
Prosa d'assaig
- Conversa amb el lector, tot prenent partit. Epíleg ("a manera d'epíleg") de Fuita i martiri de Sant Martí Andreu, de Miquel Àngel Riera. Moll; Raixa, 91. Palma, 1973. Pròleg de Josep Maria Llompart.
- Camada Foment de la Cultura de la Ciutat de Manacor; Tià de sa Real, 11. Manacor, 1982. Pròleg de Gabriel Janer Manila. "Es tracta d'un recull de les sentències, aforismes i apotegmes apareguts al periòdic Manacor entre els anys 1978 i 1980. En concret, n'aplega 900" (Jaume Mateu, a Marginàlia; op.cit avall) "[Un] tot d'heterodòxies que condueixen a la dissidència" "[escrit per un poeta que] no se'n fot d'estimar. És l'home que sent sobre l'esquena el dolor del seu poble, que lluita amb la violència de la paraula contra el cel dels imbècils Ell sap, com ho sabia Sòcrates, que una vida sense relfexió no val la pena d'ésser viscuda". (del pròleg)
- Virreis de la misèria. Consell Insular de Mallorca. Palau Reial 1, núm. 11; 4-10. Desembre 1988.
- Teologia d'un femater pròleg a El sagrament universal, de Sebastià Mesquida. Iconos de Fenor, 1993.
- Joan Pla i Garcia, vist per a sentència. Lleonard Muntaner, editor; Mallorquins en diàleg, 9. Palma 2000.
- Presentació a Procés al turisme : turisme de masses, immigració, medi ambient i marginació a Mallorca (1960-2000), de Bartomeu Bennàssar. Lleonard Muntaner, editor; Refaubetx, 6. Palma, 2001.
- Clam desesperat dels marginats. Carta oberta als responsables de la clausura de l'Hospital General i Caubet (o Joan March?), centres d'assistència als indigents i als pobres. Editada a l'escriptoria de Tomàs Martínez; card.cat, 10.5.2012.
- Jaume Santandreu i Sureda (jsantandreuisureda.blogspot.com) Bloc que mena del vint-i-sis de novembre del dos-mil dotze ençà, amb quatre-centes entrades fins ara (1.7.2019). Hi ha assaig i escrits de naturalesa privada. A la primeria hi havia un projecte d'edició concret, que expliquem a continuació:
En haver acabatles dues primeres entrades, a finals del mes de novembre, apareix aqueixa nota den Jaume Mateu, president de can Gazà i editor del bloc, "Jaume Santandreu ha treballat els darrers anys en un text que té tant d'assaig com de poesia i en el qual les confessions personals i l'observació crítica de la realitat, característiques de la seva escriptura, conformen un cos literari espavilador, arriscat, punyent. El títol és una exclamació d'ampli espectre: “Déu meu!”. Està format per 220 entrades i cada una d'elles conté exactament 220 caràcters, un repte que apropa l'autor a una mena de literatura 2.0. Aquesta determinació formal exigeix, a més de concisió extrema, claror expositiva i prou domini del vocabulari per ser precís. En tractar-se d'una obra d'aquestes característiques, Jaume Santandreu ha volgut compartir-la amb vosaltres incorporant cada dia una entrada al seu bloc tot esperant la vostra valoració o els vostres comentaris. Així, a partir d'avui, dia 3, de desembre, teniu una cita amb aquest bloc i amb aquest “Déu meu!” que, de ben segur, us oferirà glopades d'aire fresc. Que us vingui de gust i us faci bon profit." (3.12.2012; 10:02). El mateix dia, dotze minuts més tard, hi ha editat certament i amb el número u l'escrit Déu meu, de cent divuit paraules: una "declaració abrandada" a aquesta projecció o part de si mateix que en diu Déu. L'endemà i amb el número dos, l'autorèplica de l'autor, per boca del seu alterego Déu, titulada Estimat hagiògraf, de cent dinou paraules: "[...] Copsa el meu mètode de comunicació. Tu has de viure tostemps atent al meu murmuri. De sobte, rebràs una trucada perduda. Llavors, t'has de reunir amb mi, el teu Déu, a cal teu silenci. Jo et lliuraré el meu missatge, però per evitar la xerrameca a la qual som tan aficionats, tu i jo posarem un cinturó de ferro a la nostra conversa. Has de resumir el nostre diàleg en 220 paraules. Pots escriure en prosa, però el ritme ha de ser el d'un sonet. El nostre sonet de 220." (4.12.2012) En segueixen dos-cents divuit escrits més, dos-cents vint en total doncs, que conforma una sèrie anomenada Déu meu. tots dos-cents vint gairebé a dies seguits, interromputs només quatre vegades per articles no numerats d'una altra espècie. El dos-cents dinovè, Amén (20.7.2013), torna ser per boca del seu alterego Déu, adreçant-se al Jaume que en diu 'hagiògraf'. L'últim de la sèrie, Aclariments i bibliografia a internet (21.7.2013), és un comentari sobre la confecció mateix de la sèrie dels dos-cents apunts de dues-cents paraules. En el darrer paràgraf dedica Déu meu al seu amic Jaume Mateu. L'endemà-passat hi publica Adéu, déu meu (23.7.2013), que ve a ser un epíleg o continuació del dos-cents vintè que hem dit adés. Agraeix als editors Cati Castell i Jaume Martí; els quals també són responsables de la illustració de cada dia "com a reclam". El darrer paràgraf és el sufragi que s'editi en llibre; la qual cosa s'ha realitzat cinc anys més tard amb el llibre homònim Déu meu (2018): "Lluny de deixar de creure en Déu meu la vostra amorosida acollida m’ha augmentat la fe. No descansaré fins que aquests 220 capítols de 220 paraules es reuneixen tot formant, il·lustracions incloses, un llibre de 220 pàgines. Déu meu, podríeu fer eix miracle per Nadal?"
L'endemà mateix amb Proposta post déu meu (24.7.2013_dc) pren el compromís de continuar-hi escrient. La nova sèrie nom Espipellades (i aumon Llonguets, i fins Mossegades), però no té la mateixa continuïtat -de la primeria que l'interrompen tots altres articles- ni durada. Numera els paràgrafs que contenen aquests apunts, de nombre variable en cada un. La sèrie viatja d'Espipellades, primera ració (26.7.2013_dv) fins a Els mallorquins perdent la llet belant (5.9.2013).
Prosa personal
- Els negres ajuden a fer fosca - cançoner africà. Edicions Cort. Palma, 1977. Pròleg de Jeroni Fitó. "Barreja de retalls de diari personal, traduccions negres, cançons glosades i algun poema vol ser un aguait al món africà" (dins La meva cançó i jo, pàg. 7) Ve a ser el diari del viatge de dos mesos que en Jaume va fer des d'Egipte a Burundi, país on treballava llavors de missionera catòlica una seva germana monja, amb un seu amic que l'hi va acompanyar, el metge Miquel Barceló. Llibre de prosa, poesia, cançons franceses traduïdes i dues bilingües en kirundi i català: Reta ha inyambo (una cançó de munyir; lit. 'deu-me llet molsissa, llargues banyes de lira = vaques del rei), Igihozo (cançó de bressol). Com a nota d'autor al cap del llibre, llegim "Aquest poema es transmet tan sols per via oral. És l'única forma de conservar la sonoritat de la paraula" referit a l'últim capítol Poema de la força de Déu dins les meravelles del món. I continua: "L'autor respon al tef. 21 35 11." El llibre, abans d'editar-se, l'autor s'hi referia com a Cançoner africà, segons explica a l'entrevista que en Josep Lleonci Garcia li fa a TV Manacor (2006/7); el prologuista també l'anomena així, i en Jaume mateix s'hi refereix com a tal en l'escrit de pòrtic i en l'entrevista randita.
- Encís de minyonia. Caixa de Balears Sa nostra; Tià de sa Real, 48. Palma, 1997. Autobiografia de la seva infància, de la vigília del néixer fins a la primeria del seminari a onze anys; amb un petit historial sobre els padrins, i la referència permanent als pares i germans, com no pot ser altrament en dient d'un nen. Triga quatre o cinc anys a enllestir-la. Premi Miquel Àngel Riera de narrativa 1996, en la primera edició d'aquest certamen. N'existeix una segona edició: Lleonard Muntaner, editor; Aliorna, 30. Palma 2010. Amb l'addenda Homilia per ma mare: la conferència pronunciada en l'enterrament de sa mare, datada el vint-i-tres de novembre del dos mil tres. El cos original de l'autobiografia ja reprodueix en el quart capítol, Matriarcat, la conferència -"homilia"- dedicada a son pare el dia de l'enterrament.
- Déu meu. Lleonard Muntaner, editor. Palma; desembre 2018. Pròleg de Toni Serra i epíleg d'Oriol Junqueras. En Jaume en parla al seu bloc aquests dies: 19.12.2018_dc, 10.2.2019_dg, 26.3.2019_dm i 30.5.2019_dj. Veieu-ne l'origen en allò que en diem amunt de la primeria del seu bloc, darrera entrada de Prosa d'assaig. L'edició d'aquest llibre, dirigida per en Jaume Mateu, va ser el regal que va rebre dels amics en la festa del seu vuitantè aniversari, el nou de juny del dos mil divuit (bloc, 19.12.2018_dc). Es va anunciar un recital d'una part del llibre pel trenta i trenta-u de març del dos mil dinou, dissabte i diumenge, als Tallers Marginàlia de Palma; amb els actors Bàrbara Nicolau i Albert Martinez com a recitadors, i amb Aina M. Bosch al piano. Del de diumenge hi ha una gravació íntegra a càrrec de Cil Buele (Recital de "Déu meu", de Jaume Santandreu, al Taller Marginàlia, 50'48'', dins el seu compte de You Tube) i una altra de parcial, extracte de l'anterior (Lamentació d'un escorxat, de Jaume Santandreu, 8'2'', dins el mateix compte d'adés). En Jaume en parla al seu bloc a l'article El recital 'Déu meu' a Marginàlia acaronà la perfecció (2.4.2019_dm).
- Premi Ciutat de Manacor de poesia 1970
- Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la 1979 per Camí de coix
- Premi Andròmina de narrativa 1984 per Mamil·la, encara
- Premi Alexandre Ballester de narrativa curta 2001, per Mortuus Dei, de l'Ajuntament de Sa Pobla.
- Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica Fundación Arena 2005 per Catedrals amb Armaris
- Premi Pare Colom de narrativa 2006 per Negrada[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
