Jaime Chávarri de la Mora

Jaime Chávarri de la Mora (Madrid, 20 de març de 1943) és un director de cinema, guionista, director artístic i actor espanyol.^[1]

Jaime Chávarri de la Mora

(2023)
Biografia
Naixement	20 març 1943 (81 anys) Madrid
Activitat
Camp de treball	Direcció, direcció teatral, guionatge cinematogràfic i interpretació
Ocupació	director de cinema, guionista de cinema, guionista, director de teatre, actor
Activitat	1967 -

Biografia

És fill de Tomas Chávarri i Ligues i de Marichu de la Mora Maura.^[2] Besnet de l'ex President del Govern Antonio Maura.^[3] Llicenciat en Dret.^[4] Va estudiar dos cursos a l'Escola Oficial de Cinematografia i es va encarregar de la crítica de cinema en la revista Film Ideal. Va començar la seva carrera rodant llargmetratges en super 8. Va ser ajudant d'adreça en algunes produccions i va treballar per a televisió. Encara que el seu primer llargmetratge va ser Run, Blancanieves, run (1967), la seva primera obra comercial va ser una obra difícil i d'ampli contingut autobiogràfic: Los viajes escolares (1973). Aquesta pel·lícula continuaria d'alguna manera en 1985 amb El río de oro. Cap de les dues pel·lícules va tenir èxit. Va ser també director artístic de Víctor Erice en El espíritu de la colmena i de Carlos Saura a Ana y los lobos.

La seva col·laboració amb el productor Elías Querejeta va donar lloc a la part més reconeguda i interessant de la seva producció, en la qual comptem amb un documental destrossador i càustic sobre la família del poeta Leopoldo Panero, El desencanto (1976), una reflexió sobre la decadència i el pas del temps, A un dios desconocido, i una excel·lent i desconcertant pel·lícula, Dedicatoria, en la qual el protagonista encarna a un periodista que ha d'entrevistar a un pres.

Després d'aquesta etapa de col·laboració amb Querejeta, duu a terme adaptacions d'obres literàries de Llorenç Vilallonga (Bearn o La sala de les nines), Fernando Fernán Gómez (Las bicicletas son para el verano) i Pablo Sorozábal (Tierno verano de lujurias y  azoteas). Aquestes pel·lícules seran produïdes per Alfredo Matas.

En 1984 té un petit paper com a actor en la pel·lícula de Pedro Almodóvar ¿Qué he hecho yo para merecer esto?, protagonitzada per Carmen Maura.^[5] En 1996 apareix en el video Y sin embargo te quiero de Joaquín Sabina al costat d'Olga Román.

Chávarri roda també dos musicals protagonitzats per Ángela Molina -amb qui ha treballat fins a en cinc ocasions- i Manuel Bandera, Las cosas del querer (1989) i la seva seqüela (1995). Després d'una etapa en la qual les seves pel·lícules tenen menor repercussió comercial, amb l'excepció de Besos para todos (2000), roda en 2005 una pel·lícula sobre la vida del cantaor flamenc Camarón de la Isla (Camarón).

Igualment ha desenvolupat una carrera com a director teatral, que inclou muntatges com Tres dones altes (1995), d'Edward Albee o La prueba (2001), de David Auburn.^[6]

Filmografia

Any	Títol	Notes
1973	Los viajes escolares
1976	El desencanto	Documental
1977	A un dios desconocido
1979	Cuentos para una escapada	Segment The deaf woman
	Cuentos eróticos	Segment Pequeño planeta
1980	Dedicatoria	Nominació − Palma d'Or
1982	Bearn o la sala de las muñecas
1983	Las bicicletas son para el verano
1985	El río de oro
1989	Las cosas del querer	Nominació − Goya al millor guió original
1993	Tierno verano de lujurias y azoteas
1995	Las cosas del querer. Segunda parte
1996	Gran slalom
1997	Sus ojos se cerraron y el mundo sigue andando
2000	Besos para todos	Nominació − Goya al millor director
2004	El año del diluvio	Nominació − Goya al millor guió adaptat
	Madrid M11: We Were All on That Train	Segment "Doce de octubre"
2005	Camarón

Referències

1. «Olga Antúnez Representaciones».
2. Barreiro, Cristina. «Marichu de la Mora, la nieta de Maura que fue responsable en la Sección Femenina e impulsora de la moda Adlib». ¡Hola!.
3. «Jaime Chávarri: un mundo sin ficción».
4. «Un hombre inquieto».
5. Alberto Mira The A to Z of Spanish Cinema, p. 77, a Google Books
6. «Jaime Chávarri estrena en teatro 'La prueba', de David Auburn».