Irina Bogatxova

Irina Petrovna Bogatxova, rus: Ири́на Петро́вна Богачёва (2 de març de 1939, Leningrad^[1][2] – 19 de setembre de 2019, Sant Petersburg^[3]), fou una mezzosoprano russa al Teatre Mariïnski i professora de cant al Conservatori de Sant Petersburg. Formada a Leningrad i a La Scala de Milà, va interpretar papers destacats del repertori rus i italià en els principals teatres d'òpera internacionals.

Irina Bogatxova

(2017)
Biografia
Naixement	2 març 1939 Sant Petersburg (Rússia)
Mort	19 setembre 2019 (80 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg
Formació	Conservatori de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Opera acting (en) i educació musical
Ocupació	cantant d'òpera, professora de música
Ocupador	Conservatori de Sant Petersburg
Alumnes	Olga Borodinà
Veu	Mezzosoprano
Instrument	Veu
Premis
Premi Estatal de l'URSS  Artista d'Honor de l'RSFSR  Artista del Poble de l'RSFSR  Premi Glinka de la RSFSR  Màscara Daurada  ciutadà honorari de Sant Petersburg  Orde d'Honor  Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau  Orde de l'Amistat dels Pobles  Artista del Poble de l'URSS  Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau  Diploma honorari de la Presidència del Soviet Suprem de l'RSFSR

Vida i carrera

Nascuda a Leningrad el 2 de març del 1939, junt amb la seva família va suportar totes les dificultats del setge de Leningrad.

Va estudiar al Conservatori Estatal de Leningrad Rimski-Kórsakov, va guanyar el concurs Glinka durant els seus estudis el 1962.^[2][3] Es va unir al Teatre Kirov, on va debutar com a Polina a La dama de piques de Txaikovski. Va actuar al Teatre Mariïnski des de 1963, i també en altres llocs de la Unió Soviètica.^[4]

Bogatxova va guanyar un gran premi i medalla d'or a la competició vocal internacional de Rio de Janeiro el 1967,^[4] que li va permetre estudiar posteriorment a La Scala de Milà amb Gennaro Barra-Caracciolo. Va actuar al teatre de l'òpera per primera vegada el 1969 com a Ulrica a Un ballo in maschera de Verdi.^[3] Va aparèixer en els papers més importants del repertori de mezzosoprano rus, com ara Marfa en l'obra Khovànsxina, de Mússorgski, Liubaixa a La núvia del tsar de Rimski-Kórsakov, i Marina a l'òpera Borís Godunov de Mússorgski. Va interpretar el paper principal a Carmen de Bizet, i papers de Verdi, incloent Eboli a Don Carlo, Amneris a Aida i Azucena a Il trovatore, entre d'altres. Va aparèixer com a convidada a l'estranger, a l'Opéra Bastille de París, la Royal Opera House a Londres, La Scala de Milà, i la Metropolitan Opera de Nova York, entre d'altres. Va fer gires amb el Teatre Mariïnski pels Estats Units, Japó i Europa.^[4]

Dmitri Xostakóvitx va compondre un cicle de cançons amb poemes de Marina Tsvetàieva per a ella, que va estrenar el 1973.^[3]

Bogatxova va ensenyar cant al Conservatori de Sant Petersburg des del 1980, i va ser nomenada professora el 1982. Es va convertir en cap de la facultat de cant solista i va iniciar allà un concurs internacional de cant.^[2] Els seus estudiants inclouen Olga Borodinà i Natàlia Ievstàfieva.^[3] Va morir el 20 de setembre de 2019.^[3][5][6] Fou enterrada al cementiri de Novodévitxi.

Premis

• 2n Premi del Concurs M.I. Glinka (1962)
• 1r Premi del Concurs Vocal Internacional de Rio de Janeiro (1967)
• Artista emèrit de la Federació Russa (1970)
• Premi Estatal de la Federació Russa M.I. Glinka (1973) - per la interpretació de partitures d'òpera i programes de concerts en els anys 1970 - 1971.
• Artista del Poble de la Federació Russa
• Artista del Poble de l'URSS (1976)
• Diploma d'honor del Presidium del Soviet Suprem de la Federació Russa (1983)
• Premi Estatal de l'URSS (1984) pels programes de concerts dels anys 1981 - 1983
• Ciutadana d'honor de la ciutat de Sant Petersburg (2000)
• Orde de l'Amistat dels Pobles (1981)
• Orde al Mèrit per la Pàtria de tercer grau (2000)
• Orde al Mèrit per la Pàtria de segon grau (2009) per mèrits en el desenvolupament de l'art musical rus i l'activitat creativa durant molts anys
• Orde "Steaua Vernadskii" de segon grau
• Membre honorífic de la Societat Filharmònica de Sant Petersburg des de 1997.
• Orde d'Honor (2015): pels grans mèrits en el desenvolupament de la cultura i l'art domèstiques, la seva difusió i molts anys de fructífera activitat.^[7]

Enregistraments

• Bogatxova va enregistrar un disc titulat Russian Vocal School el 1995, on s'inclouen peces com les àries de El convidat de pedra de Dargomijski, Mon coeur s'ouvre à ta voix de Camille Saint-Saëns, "Re dell'abisso, affrettati" (Un ballo in maschera, Verdi), "O mio Fernando" (La Favorite, Donizetti) i altres.^[8]