Io la conoscevo bene
pel·lícula de 1965 dirigida per Antonio Pietrangeli From Wikipedia, the free encyclopedia
pel·lícula de 1965 dirigida per Antonio Pietrangeli From Wikipedia, the free encyclopedia
Io la conoscevo bene és una pel·lícula de comèdia dramàtica italiana del 1965 dirigida per Antonio Pietrangeli i protagonitzada per Stefania Sandrelli.
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Antonio Pietrangeli |
| Protagonistes | Stefania Sandrelli Nino Manfredi Ugo Tognazzi Franco Nero Franco Fabrizi Enrico Maria Salerno Turi Ferro Jean-Claude Brialy Mario Adorf Solvi Stubing Robert Hoffmann Karin Dor Loretta Goggi Véronique Vendell Joachim Fuchsberger Claudio Volonté Renato Terra Vittorio Duse Vittorio Gassman Paolo Pietrangeli Franca Polesello Rod Dana Sandro Dori
|
| Producció | Turi Vasile |
| Dissenyador de producció | Maurizio Chiari |
| Guió | Antonio Pietrangeli, Ruggero Maccari i Ettore Scola |
| Música | Benedetto Ghiglia |
| Fotografia | Armando Nannuzzi |
| Muntatge | Franco Fraticelli |
| Vestuari | Maurizio Chiari |
| Distribuïdor | Titanus |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França, Itàlia i Alemanya |
| Estrena | 1r desembre 1965 |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Itàlia |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica |
| Lloc de la narració | Roma |
       
| |
El 2008 fou seleccionda per formar part de la llista 100 film italiani da salvare.[1][2][3]
Adriana és una noia molt jove, bella i humil de la província de Pistoia que es trasllada a Roma, on intenta obrir-se camí a l'espectacle de moltes maneres. La seva recerca, de vegades fatigant i humiliant, la portarà a conèixer nombrosos personatges que, amb major o menor sort, formen part d’aquest món aparentment espurnejant. Qui, més o menys, també l’aprofitarà sexualment sense complir les promeses fetes i deixar-la, sola, al seu tràgic destí.
Produïda per Turi Vasile i Mario Ferrari per a ULTRA Film i projectada des de 1961, la pel·lícula es va rodar a Roma, Faleria, Mazzano Romano (precisament a les cascades del riu Treja), Orvieto (al Duomo, al teatre Mancinelli i al estació de ferrocarril) i als estudis Titanus la Circonvallazione Appia a Roma.
Per la part de la desafortunada Adriana Astarelli, els tres guionistes i la producció, per llançar comercialment la pel·lícula, van pensar inicialment en Natalie Wood, Silvana Mangano i Brigitte Bardot. Pietrangeli, però, es va imposar i va escollir Stefania Sandrelli, que, malgrat la seva curta edat i manca d'experiència, va aparèixer per primera vegada en un paper de veritable protagonista i va interpretar un personatge complex i articulat que va romandre absolutament memorable.[4]
A la pel·lícula, Loretta Goggi, de quinze anys (i doblada), apareix per primera vegada al cinema on, tot i que no està acreditada en els títols de la pel·lícula, interpreta el paper fugaç de la vergonyada filla del propietari d’un bany anomenat "Calipso".
Entre els nombrosos actors secundaris, Ugo Tognazzi apareix en un paper especialment reeixit i incisiu, amb qui el director acabava de treballar (1964) a il magnifico cornuto.[5]
La música fou creada per Piero Piccioni, amb algunes de les cançons més populars de l'època:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
