Institució cultural valenciana From Wikipedia, the free encyclopedia
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació[1] és un organisme cultural creat en 1948 per la Diputació Provincial de València, vinculat al Consell Superior d'Investigacions Científiques. Actualment està integrat en l'àrea de cultura de la Diputació de València i té la seu al Centre Cultural la Beneficència, a la ciutat de València. El seu nom es un homenatge al rei Alfons el Magnànim, que comptava amb una de les biblioteques més importants del seu temps, i el seu segon nom a la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació.
|
|||||
| Epònim | Alfons el Magnànim  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | centre d'estudis editorial | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1947 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Part de | Consell Superior d'Investigacions Científiques Diputació de València | ||||
| Lloc web | alfonselmagnanim.net… | ||||
Localització geogràfica  | |||||
La Institució és una de les principals editorials públiques valencianes (amb un catàleg de més de 1.300 llibres i revistes)[2] i els seus objectius principals són la promoció i difusió de la recerca científica i l'estudi de les humanitats, especialment en les qüestions culturals que afecten la societat valenciana, i establir i mantenir la relació adequada amb altres organismes similars, tant valencians com estatals i internacionals. Entre altres activitats, convoca anualment els Premis València de narrativa, de poesia i, des de 2016, també d'assaig.[3][4]
Està regida per un consell d'administració, del qual és president des de 2015 el diputat de Cultura, Xavier Rius i Torres, per representants de tots els grups polítics, pel director i pels directors d'Institut.
Originàriament era dividida en sis seccions que ha ampliat fins a tenir-ne més de vint-i-cinc. Des del 2016 està dividida en quatre Instituts: Institut de Ciències Socials i de la Cultura; Institut de Ciències Fisiconaturals, Institut d'Història i Institut d'Humanitats i de Patrimoni.[5] Actualment la direcció del Magnànim recau en Vicent Flor;[6] Antonio Ariño és el director de l'Institut de Ciències Socials i de la Cultura;[7] Vicent Martínez, de l'Institut de Ciències Fisiconaturals; Ismael Saz, de l'Institut d'Història, i Anacleto Ferrer de l'Institut d'Humanitats i de Patrimoni.[8]
Les publicacions de la Institució es distribueixen en diverses col·leccions, com la d'«Estudis Universitaris» i «Arxius i Documents», entre moltes altres. Des del 2016, Enric Sòria dirigeix la «Biblioteca d'Autors Valencians»;[9] Román de la Calle, les col·leccions «Fonaments», «Arts Plàstiques» i «Itineraris»;[10] Emili Piera, la col·lecció «Papers de Premsa»;[11] Jaime Siles, la col·lecció «Estudis Clàssics»; Josepa Cucó i Beatriz Santamarina, la d'Antropologia,[12] i Joaquim Rius la revista Debats.[13]
Des de 2016 la Institució és membre de l'Associació d'Editors del País Valencià.
Els orígens del Magnànim estan en la segona meitat de la dècada de 1940, quan, a iniciativa del CSIC, es creen diferents centres d'estudis de caràcter provincial enfocats als estudis locals.[14] La proposta es presentà el 22 d'abril de 1947, i només tres dies després seria aprovada.[15] El 19 de febrer de 1948,[16] la Diputació Provincial de València aprova el reglament de la Institución de Estudios Valencianos Alfonso el Magnánimo[17] com a centre actiu d'investigacions i estudis locals de caràcter cultural i científic. La iniciativa fou del ponent de cultura de la Diputació, Felipe María Garín,[17] de bastir una entitat lligada al franquisme i adequar l'obra cultural de la diputació al desenvolupament provincial, com a alternativa al Centre de Cultura Valenciana. Els estatuts s'elaborarien sobre la base dels de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.[15] La institució quedaria oficialment inaugurada el 6 de desembre de 1948, amb seu al Palau de la Generalitat.[18]
La seua direcció restà en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputació de València (aleshores Adolfo Rincón de Arellano), el rector de la Universitat de València, i els presidents del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat. El primer director de la Institució fou Arturo Zabala, funcionari de la mateixa Diputació. Gaudí aviat de gran prestigi gràcies a l'entitat dels seus col·laboradors (gent com Lluís Pericot, Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Germà Colón, Miquel Dolç, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual Úbeda, Joseph Gulsoy, Xavier Casp, Julio Caro Baroja, Martí de Riquer, Octavi Saltor, Miquel Batllori i molts altres).[19]
Des del 1950 va crear el Premi València en modalitats de poesia, narrativa i teatre, així com cicles de conferències. També va crear l'Institut de Literatura i Estudis Filològics (ILEF). El 1961 creà els premis Cerdà Reig.[20]
En 1975 es va produir una reestructuració mitjançant la qual es va passar de 32 serveis o instituts a 21.[21]
El 1985, després d'uns anys d'escassa activitat, va ser reestructurat per a formar part d'un nou ens: la Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI), constituïda per consorci entre la Diputació i la Conselleria de Cultura de la Generalitat,[22] amb personalitat jurídica pròpia i regida per una junta de govern renovable per terços, per a preservar-ne una certa independència política. La IVEI mantingué la denominació «Alfons el Magnànim» com a marca editorial,[23] fins que va ser dissolta el 1997 i la Diputació reprengué l'antiga Institució Alfons el Magnànim.[24][25][26] La institució va reprendre parcialment l'activitat editorial que havia estat impulsada per la IVEI.[27] En 2016 canvia el seu nom pel d'Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i Investigació, en homenatge al desaparegut IVEI.[28]
.jpg)
Els premis València, també coneguts com a premis Magnànim per ser convocats per la Institució,[29] són uns premis de narrativa, poesia i assaig en valencià i castellà.[30] Des de 2016, també es convoquen els premis València Nova, per a escriptors menors de 31 anys.[4][31]
.jpg)
La revista naix en 1982,[32][33] vinculada la Institució Alfons el Mangnànim i amb voluntat renovadora.[34] Fins a desembre de 2015 va publicar 129 números.[34] El primer número va ser majoritàriament en valencià, llengua que va anar desapareixent ràpidament de la publicació en favor del castellà.[34]
L'etapa de la revista compresa en el període 2000-2015 fou dirigida per Rosa María Rodríguez Magda.
El dia 6 d'octubre de 2016,[35] es presentà la nova etapa de la revista sota la nova direcció del professor Joaquim Rius i Ulldemolins[36][33] al saló d'actes del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de la Ciutat de València.[33] El primer número de la nova etapa, el 130, va ser el primer publicat íntegrament en valencià.[34] A més, es va fer una edició en castellà, i es publiquen anuaris en anglés.[34] L'objectiu de la nova etapa és el de consolidar una revista acadèmica de prestigi que siga capaç d'abastar un públic més ample que l'estrictament universitari.[34]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
