actor rus i soviètic d'arrels bielorusses From Wikipedia, the free encyclopedia
Innokenti Mikhàilovitx Smoktunovski, rus: Инноке́нтий Миха́йлович Смоктуно́вский (nascut Smoktunóvitx,[1]rus: Смоктуно́вич), Tatiànovka, óblast de Tomsk, 28 de març de 1925 - Moscou, 3 d'agost de 1994) fou un actor de teatre i cinema soviètic i rus. Va ser nomenat Artista del Poble de l'URSS (1974) i Heroi del Treball Socialista (1990). Fou guanyador del Premi Lenin (1965) i va participar en la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945.[2]
  | |
| Nom original | (ru) Иннокентий Михайлович Смоктуновский |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Иннокентий Михайлович Смоктунович 28 març 1925 Tatiànovka (Rússia) |
| Mort | 3 agost 1994 (69 anys) Kubinka (Rússia) (en)  |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Formació | Pushkin Drama Theatre (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema |
| Activitat | 1946 - 1994 |
| Ocupador | Teatre Tovstonógov Teatre d'Art de Moscou Norilsk Polar Drama Theater named after Vladimir Mayakovsky (en) Teatre d'Art Anton Txèkhov |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Unió Soviètica |
| Conflicte | Front oriental de la Segona Guerra Mundial |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
    
| |
Les interpretacions de Smoktunovski a l'escenari -el Príncep Mixkin al Teatre Tovstonógov, el tsar Fiódor Ioànnovitx al Teatre Mali, Ivànov de Txékhov i Porfiri Golovliov al Teatre d'Art de Moscou- van ingressar al "fons d'or" de l'art teatral rus.[3][4]
Smoktunovski va ser anomenat el primer actor intel·lectual del cinema soviètic; va interpretar els seus millors papers a les pel·lícules "Soldats" (rus: Солдаты, Soldati), "Nou dies d'un any" (rus: Девять дней одного года, Déviat dnei odnogó goda), "Hamlet", "Txaikovski" (rus: Чайковский), "Sastre de senyores" (rus: Да́мский портно́й, Damski portnoi) i en la comèdia lírica d'Eldar Riazànov "Compte amb el cotxe" (rus: Берегись автомобиля, Bereguís avtomobília).[3][5][4]
_с_братом_Володей_и_тетей_Надеждой_Петровной_Чернышенко.jpg)
Smoktunovski va néixer a un poble siberià en una família camperola d'ètnia belarussa.[4]Alguna vegada es va escampar el rumor que provenia d'una família polonesa, fins i tot de la noblesa,[6] però el mateix actor desaprovava aquestes teories, tot afirmant que la seva família era belarussa i no de la noblesa.[4] Va servir en l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. El 1946, es va unir a un teatre a Krasnoiarsk, i després es va traslladar a Moscou. El 1957, va ser convidat per Gueorgi Tovstonógov a unir-se al Teatre Dramàtic Bolxoi de Leningrad, on va sorprendre el públic amb la seva interpretació dramàtica del príncep Mixkin a l'obra de Dostoievski L'idiota.[7] Un dels seus millors papers va ser el paper principal a l'obra Tsar Fiódor Ioànnovitx d'Aleksei Konstantínovitx Tolstoi (Teatre Mali, 1973).
El llançament de la seva carrera cinematogràfica es va produir amb la pel·lícula de Mikhaïl Romm Nou dies d'un any (1962). El 1964, va interpretar el paper de Hamlet de Shakespeare a la versió cinematogràfica de Grigori Kózintsev, que va aconseguir elogis de Laurence Olivier així com el Premi Lenin. Molts crítics anglesos van classificar el Hamlet de Smoktunovski per damunt de la interpretació, d'Olivier, en un moment en què aquesta encara era considerada la definitiva. Smoktunovski va crear un retrat heroic integral, que combinava el que semblava incompatible abans: simplicitat viril i exquisit aristocratisme, amabilitat i sarcasme càustic, una mentalitat lúcida i autosacrifici.
Smoktunovski va arribar a ser conegut per a públics més amplis com a Iuri Detotxkin, en la sàtira detectivesca Compte amb el cotxe d'Eldar Riazànov (1966)que va revelar les destacades dots còmiques de l'actor. Posteriorment, va interpretar Piotr Ilitx Txaikovski a la pel·lícula Txaikovski (1969), l'oncle Vània a la versió cinematogràfica (1970) d'Andrei Mikhalkov-Kontxalovski de l'obra homònima de Txékhov, el narrador a la pel·lícula d'Andrei Tarkovski Zérkalo (1975), un ancià a la pel·lícula d'Anatoli Efros El dijous i mai més (1977), i a Salieri a la producció de Mikhaïl Schweitzer Petites tragèdies (1979) basada en obres de Aleksandr Puixkin.
El 1990, Smoktunovski va guanyar el premi Nika en la categoria de Millor Actor. Va morir el dimecres 3 d'agost de 1994, en un sanatori, amb 69 anys.[8] El planeta menor 4926 Smoktunovskij rebé aquest nom en honor seu.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
