From Wikipedia, the free encyclopedia
La Infanteria de Marina Russa (rus: Морская пехота; transliterat: Morskaia Pekhota) és la força amfíbia de la Marina Russa. La primera unitat d'infanteria naval va ser creada el 1705, i des de llavors ha lluitat a les Guerres Napoleòniques, la guerra de Crimea, la guerra russojaponesa i la I i la II Guerra Mundial. Sota el comandament de l'almirall Gorxkov la Marina Soviètica amplià l'expansió de la Infanteria de Marina i la desplegà per tot el món en nombroses ocasions. Igual que la resta de les Forces Armades Soviètiques ha passat temps durs després de la dissolució de la Unió Soviètica i va veure com es reduïa la seva mida.
 Emblema de la Infanteria de Marina | |
| Tipus | Guerra amfíbia |
|---|---|
| Data de lleva | 27 de novembre de 1705 |
| Fundació | 1705 i 7 maig 1992  |
| Fundador | Pere I de Rússia |
| País |  Imperi Rus Unió Soviètica Rússia |
| Branca |  Marina russa |
| Arma | Infanteria de marina |
| Part de | Armada de Rússia |
| Comandants | |
| Coronel | MG Alexander Kolpatxenko |
| Oficials destacats | Vladislav M. Txernomurov |
| Guerres i batalles | |
| Guerres russo-sueques Guerra de Crimea Guerres Napoleòniques Guerra russojaponesa I Guerra Mundial Guerra civil russa Gran Guerra Patriòtica Guerres de Txetxènia Guerra a Ossètia del Sud | |
| Cultura militar | |
| Divisa | " Там, где мы, там — победа!' " (Allà on som nosaltres, allà hi ha la victòria!) |
| Lema | Чёрная смерть ("Mort Negra") |
| Condecoracions | 112 Herois de la Unió Soviètica 22 Herois de Rússia |
La Infanteria de Marina russa és comandada pel Vicecomandant per la Infanteria Naval/Comandant del Cos d'Infanteria Naval, Major General Alexandr Kolpatsenko. Actualment està supeditada a la Flota del Mar Negre, a més de dos batallons a la Flotilla Soviètica del Caspi. El seu lema és "Allà on som nosaltres, allà hi ha la victòria!"
Cap a la segona meitat del segle xvi, per ordre del tsar Ivan IV, es creà un equip especial d'arquers com a part de les tripulacions de les naus de la flota que podria considerar-se com el prototipus de la infanteria de marina. El 1669 la fragata Oriol tenia un equip de 35 soldats de marina (arquers de Nijni Nóvgorod), capitanejats per Ivan Domojirovim, dissenyat per a les accions d'abordatge i desembarcament. Durant les campanyes d'Azov, membres dels regiments Preobrajenski i Semenovski actuaren com a infants de marina. Entre 1701-1702 diversos grups de l'exèrcit imperial que operen en petites naus a les flotilles dels llacs suecs Lagoda i Peipsi. Estaven formats per membres dels regiments Ostrovski, Tolbukhin, Tirtov i Ixnevetsova, realitzant diversos abordatges que derrotaren la flota sueca, que comptaven amb grans velers, amb una poderosa artilleria i amb tripulacions professionals. Al maig de 1703, el tsar Pere I va participar en un desembarcament, quan la desembocadura del riu Nevà va ser capturada per dos vaixells suecs.
El 27 de novembre de 1705, seguint un decret de Pere I, un regiment "d'equipatge naval" (rus: морской экипаж) o, en altres termes, equipats i subministrats per la Marina Imperial Russa, compost per 4.254 membres, va ser format per operacions d'abordatge i desembarcaments, als vaixells de la Flota del Bàltic. La 4a companyia va ser registrada com a capitanejada per Pere Aleksèievitx Romànov, és a dir, el mateix tsar Pere I. El cos s'associà amb la lluita per l'accés a Rússia al mar d'Azov i al mar Bàltic.
Durant el segle xviii, la infanteria naval russa participà en diverses victòries històriques, incloent la de Gangut (1714), la ruta de la Marina Turca al port de Cesme el 1770, o la captura de la fortalesa d'Izmaïl al Danubi el 1790.
El 1799, durant les Guerres Napoleòniques, la infanteria naval russa capturà la fortalesa francesa a l'illa de Corfú. Al mateix temps, una força de desembarcament russa capturà Nàpols i entrà als Estats Pontificis.
Durant la Guerra de la Sisena Coalició, la infanteria naval russa es distingí contra La Grande Armée a les batalles de Borodino (1812), Kulm (1813) i el setge de Danzig.
Entre 1854 i 1855, la infanteria naval defensà Sebastòpol contra les tropes britàniques, franceses i turques.
El 1904 defensaren Port Arthur contra els japonesos.
Durant la Gran Guerra Patriòtica uns 350.000 mariners de la Marina Roja van lluitar a terra. A l'inici de la guerra, la marina només tenia una única brigada de marines a la Flota del Bàltic, però començà formant i entrenant d'altres batallons. Entre aquests trobem:
La situació militar exigia el desplegament de grans quantitats de marines als fronts terrestres, de manera que la Infanteria Naval contribuí a les defenses de defensa de Moscou, Leningrad, Odessa, Sebastòpol, Stalingrad, Novorossisk i Kertx.
La Infanteria Naval realitzà 114 desembarcaments, la major part realitzats per seccions i companyies. Però en general la infanteria de marina serví majorment com a infanteria, sense cap entrenament amfibi.
Van realitzar quatre grans operacions: dues durant la batalla de la península de Kertx, una durant la batalla del Caucas i una com a part dels desembarcaments a Moonsund, al Bàltic.
Durant la guerra, cinc brigades i dos batallons de la infanteria de marina van rebre el títol d'unitats de la Guàrdia. Nou brigades i sis batallons van ser condecorats, i diverses més van rebre títols honorífics. 122 membres de les diverses unitats de la infanteria de marina van rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.
L'experiència soviètica en la guerra amfíbia durant la II Guerra Mundial contribuí al desenvolupament de l'art operatiu soviètic en operacions d'armes combinades. Diversos elements de la infanteria naval van rebre entrenament paracaigudista i la infanteria de marina realitzà més salts i més operacions paracaigudistes d'èxit que el mateix VDV.
La Infanteria de Marina va ser dissolta el 1947, amb diverses de les seves unitats sent transferides a la Força de Defensa Costanera.
L'única dona en comandar una unitat d'infanteria de marina durant la Gran Guerra Patriòtica va ser la tinent Evdokia Zavali, que comandà una secció.
El 1961, la infanteria de marina va ser recreada i esdevingué una arma de combat de les Forces Navals Soviètiques. A cada flota se li assignà un regiment (després brigada) de la infanteria de marina. El cos rebé versions amfíbies dels vehicles blindats de combat, inclosos dels tancs emprats per l'exèrcit.
El 1989 la Infanteria de Marina comptava amb 18.000 membres, organitzats en la 55a Divisió d'Infanteria de Marina, amb seu a Vladivostok, i 3 brigades independents: la 63a Brigada de la Guàrdia Kirkenneskaia a Petxenga (Flota del Nord), la 36a Brigada de la Guàrdia a Baltisk (Flota del Bàltic) i una a Sebastòpol (Flota del Mar Negre).
Al final de la Guerra Freda, la Marina Soviètica tenia uns 80 naus de desembarcament, així com dos classe Ivan Rogov. Aquests podien transportar un batalló d'infanteria amb 40 vehicles blindats i les seves llanxes de desembarcament.
Amb 75 unitats, la Unió Soviètica disposava del major inventari mundial de llanxes d'assalt aerolliscadores. A més, molts del 2.500 vaixells de la marina mercant soviètica (Morflot) podien carregar armes i subministraments durant els assalts amfibis.
El 18 de novembre de 1990, a tot just abans de la signatura a París del Tractat de les Forces Armades Convencionals a Europa i del Document sobre la Confiança de la Construcció de Mesures de Seguretat de Viena, els soviètics presentaren dades sobre l'anomenat intercanvi inicial de dades. Aquestes mostraven una sobtada emergència de les anomenades divisions de defensa costanera (incloent la 3a a Klaipeda (Districte Militar del Bàltic), la 126a al Districte Militar d'Odessa i potser la 77a amb la Flota del Nord, juntament amb 3 brigades d'artilleria, subordinades a la Marina Soviètica, fins llavors desconegudes per l'OTAN.[1] Gran part de l'equipament, que es comprenia que havia de ser limitat pel tractat, va ser declarat com a part de la infanteria naval. L'argument soviètic va ser que el tractat de París excloïa totes les forces navals, incloent els seus components a terra. Finalment, el govern soviètic va ser convençut que no es podia mantenir aquesta posició.
Una proclamació del govern soviètic del 14 de juliol de 1991, posteriorment adoptada pels seus estats successors, preveia que tot "l'equip limitat pel tractat" (tancs, artilleria i vehicles blindats) assignats a la infanteria naval o a la defensa costanera, comptaria contra la lletra del tractat.
La Infanteria de Marina de la Marina de Rússia inclou la 55a Divisió d'Infanteria Naval a la Flota del Pacífic (55-я Дивизия Морской пехоты Тихоокеанского Флота), les brigades independents de les flotes Bàltica i del Nord, de la Flotilla del Caspi, i el regiment independent de la Flota del Mar Negre. La principal base a l'Àrtic de la infanteria de la Flota del Nord rep el nom de Spútnik.
El 1994 es realitzaren les maniobres "Col·laboració des del mar" a Vladivostok, juntament amb la III Força Expedicionària Marine dels Estats Units, per promoure una relació més propera entre la Infanteria de Marina Russa i el Cos de Marines dels Estats Units. Ambdós cossos realitzaren de nou maniobres conjuntes l'any següent, però aquest com a Hawaii. "Col·laboració des del mar 1995" van ser unes maniobres de rescat d'un desastre marítim que incloïa entrenaments creuats i canvis de personal, i que culminaren un desembarcament amfibi combinat de marines estatudinencs i russos. L'objectiu de les maniobres va ser millorar la operativilitat combinada, la cooperació i l'entesa entre el personal rus i americà.
Des del 2000, la Flotilla del Capi disposa d'una nova brigada d'infanteria de marina, la 77a, amb seu a Kaspisk. La nova brigada, que ha de seguir la línia de la 77a Divisió Motoritzada[2][3][4] té les tropes aquarterades a Kaspisk i a l'óblast d'Astracan, i disposa de 195 vehicles de combat i dos aerolliscadors enviats de Txukotka i de la Flota del Nord, a més de diversos helicòpters.
Com a mínim hi ha un regiment d'infanteria de marina destinat a cadascuna de les principals flotes russes. En total, la Infanteria de Marina russa disposa d'uns 12.000 membres i té molt poca potència de foc o suport orgànic, i si fos destinada al combat requeriria reforços en menys d'una setmana. La doctrina militar russa preveu que la infanteria de marina sigui emprada només com tropes de xoc fent de punta de llança en un assalt que seria seguit per forces terrestres.
Les seves missions primàries en temps de guerra seria assaltar i mantenir estrets estratègics o illes i realitzar desembarcaments darrere les línies enemigues, així com defensar les zones crítiques de les bases navals. Durant la dècada de 1980 les maniobres realitzades a les illes Kurils, al nord del Japó, indicaren que l'objectiu eren les costes al voltant de punts crítics. En un conflicte, aquestes tropes haguessin estat enviades per capturar els estrets dels Dardanels o de Kattegat i, un cop assegurats, esperar un ràpid reforç.
Un regiment d'infanteria de marina, equipat amb tancs PT-76 i blindats BRDM-2 consisteix en un batalló de tancs i 3 batallons d'infanteria de marina, un motoritzat amb vehicles amfibis sèrie BTR-60.
Una brigada, equipada amb tancs PT-76 ó T-80 i blindats BRDM-2, consisteix en 2 batallons de tancs i 4 ó 5 batallons d'infanteria de marina, un motoritzat amb vehicles amfíbis BTR-60. Un batalló de tancs originàriament disposa de 36 tancs.
Com a mínim un batalló d'infanteria té entrenament paracaigudista, mentre que la resta de batallons estan entrenats per realitzar missions d'assalt aeri.
La Infanteria de Marina Russa ha anat abandonant els tancs amfibis PT-76, però encara no disposa d'una gran quantitat de T-80. Una brigada completa d'infanteria de marina pot tenir entre 70 i 80 tancs. Els APC emprats són els BTR-80 (als batallons d'assalt aeri) o MT-LB (als batallons d'infanteria naval). A més, han de rebre BMP-3, tot i que la seva lliurança és més lenta del previs. Els BMP-3 han d'equipar una companyia per batalló.
|
|
|
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
