transport blindat de personal amfibi d'origen soviètic From Wikipedia, the free encyclopedia
El BTR-80 és un transport blindat de personal amfibi d'origen soviètic. Dissenyat per dur a terme missions de transport d'infanteria al camp de batalla i per proporcionar suport proper, el BTR-80 també pot realitzar tasques de reconeixement, suport en batalla i patrulla.[5]
 | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Transport blindat de personal amfibi |
| País d'origen |  Unió Soviètica Rússia |
| Any | 1986-actualitat[1] |
| Fabricant | Gorky Automobile Factory (GAZ) Nizhniy Novgorod |
| Dimensions | |
| Pes | 13.600 kg |
| Amplada | 2,90 m |
| Long. amb canó | 7,65 m |
| Altura total | 2,31 m |
| Tripulació | 3 (artiller, comandant i conductor) |
| Tropa transportada | 7 infants[1] |
| Especificacions | |
| Motor | KamAZ-7403 (1986-1993) YaMZ-238M2 V-8 (des del 1993)[1] |
| Tipus de motor | Motor turbodièsel[2] |
| Potència màxima | 260 CV (191 kW) a partir de 1993: 240 CV (177 kW) |
| Transmissió | Manual |
| Suspensió | Independent per barres de torsió[2] |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 90 km/h (màxima) |
| Vel. camp a través | 35 km/h (màxima) |
| Vel. a l'aigua | 9 km/h[3] |
| Autonomia carretera | 600 km |
| Autonomia camp a través | 480 km[2] |
| Combustible | 300 L |
| Armament | |
| Primari | 1 metralladora pesant KPVT de 14,5 mm |
| Altre armament | 1 metralladora PKT de 7,62 mm[4] |
| Blindatge i defenses | |
| Blindatge en buc | Frontal: 10 mm d'acer soldat Lateral: 9 mm |
| Blindatge en torreta | 7 mm |
| NBQ (Nuc-Biol-Quím) | Sí |
| Altres defenses | 6 llançagranades amb granades de fum[5] |
Successor del BTR-70, el 80 en corregeix algunes mancances, com la falta de portes prou grans o l'ús de dos motors bessons per la propulsió, i en modernitza múltiples components. A més a més ofereix millor protecció i fiabilitat que els BTR anteriors i disposa de variants amb armament més potent, tot mantenint una bona mobilitat[6] L'abreviació BTR-80 prové del rus BronyeTRansportyor (бронетранспортер, literalment "Transport blindat").
El BTR-80 va entrar en servei l'any 1986 i actualment és un blindat que opera a més de 30 estats del món. En total se n'han produït més de 5.000 unitats i múltiples variants, que serveixen en molts tipus de rols.[4]
Els orígens del BTR es remunten als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. En aquella època la Unió Soviètica necessitava un mitjà eficient i barat per mecanitzar les nombroses files de l'Exèrcit roig. En resposta a aquesta necessitat es van dissenyar múltiples vehicles, un d'aquests fou el BTR-60, que va entrar en servei entre els anys 1960 i 1961. Va demostrar ser de molta utilitat, era un vehicle simple, tenia 4 eixos, tracció 8x8, podia acompanyar els tancs i no era tan costós com un blindat de cadenes tot i oferir una protecció completa als soldats.
A la dècada dels 70 se'n va dissenyar una nova versió, el BTR-70. Presentava millores respecte al blindat original. Tenia uns motors una mica més potents, més blindatge i uns pneumàtics més resistents a les punxades. Tot i això, el BTR-70 conservava elements del disseny poc adequats pel camp de batalla: poc espai per poder sortir ràpidament del vehicle, una elevació de la torreta de només 30º... que es van demostrar fatals a la guerra afganosoviètica.
A principis dels 80, es va començar el desenvolupament d'una nova versió del BTR que corregís aquests defectes.[1] El 1984 en va aparèixer el resultat, el BTR-80, que es començaria a produir en massa i entraria en servei l'any 1986.[4] Des de la seva aparició el BTR-80 ha participat en nombrosos conflictes.
El cos del BTR-80 està fet de xapes d'acer soldades, amb un gruix de 10 mm al frontal i 9 als laterals. Gràcies a la forta inclinació del blindatge, al frontal, les xapes ofereixen una protecció segura contra projectils de 12,7 mm, mentre que a tota la resta de costats ofereix seguretat contra bales de 7,62 mm i resquills o metralla.[1] Per millorar la supervivència del passatge s'han instal·lat diferents afegits. A alguns models de bases properes a Moscou se'ls ha aplicat un conjunt de 34 mòduls de blindatge reactiu explosiu (ERA), que incrementen la protecció a la tripulació en entorns de guerra urbana. En altres llocs s'hi ha afegit blindatge de reixa (slat armor), especialment dissenyat per protegir el vehicle dels projectils de càrrega buida.
A sobre d'aquest xassís, centrada respecte als laterals i desplaçada cap al frontal, hi ha la torreta. De forma troncocònica, està feta amb 5 planxes d'acer soldat, 4 als costats i una al sostre, que fan 7 mm de gruix, destaca molt poc a causa de la poca alçada. Tot el conjunt es recolza sobre 4 eixos, 2 a davant i 2 al darrere separats per les portes laterals de sortida del vehicle.[2]
La torreta BPU-1 és austera, al davant i centrada hi ha l'arma principal, una metralladora KPVT de 14,5 mm. Coaxialment, a la dreta, hi ha la metralladora secundària, una PKT de 7,62 mm. Al darrere hi van agrupats els sis llançafumígens 3D6 de 81 mm, que poden crear una cortina de fum per amagar el blindat. En alguns models, a sobre de l'arma principal s'hi munta un llum de cerca cilíndric OU-3GA2M que sobresurt lleugerament i que serveix per il·luminar l'objectiu en combats nocturns.
Per dins el BTR-80 està dividit en tres compartiments principals. Al frontal hi van el conductor/mecànic i el comandant, a esquerra i dreta, respectivament i tots dos disposen d'una escotilla a sobre per sortir o observar.[4] En cas de combatre, al davant a la dreta també hi ha una espitllera per on es pot disparar amb una metralladora PK de 7,62 mil·límetres. Al mig hi ha el compartiment dels passatgers, que no està separat físicament del primer. En aquest hi van l'artiller i els infants. En el camp de batalla, els soldats poden obrir foc amb les seves armes a través de 6 espitlleres que tenen, 3 a cada lateral del vehicle, orientades lleugerament cap endavant i pensades per fusells AK-74 o AKM. L'artiller s'assenta a una cadira que hi ha just a sota de la torreta, i que hi gira solidàriament, i dispara l'armament del vehicle. Al darrere de tot hi va la cambra del motor, que sí que està separada de la resta de compartiments.[2]
Per sortir del vehicle, a cada costat, hi ha una porta entre el segon i el tercer eix. Dividida en dues meitats, una part s'obre cap endavant, cobrint el soldat, mentre que l'altre s'abat cap avall servint d'esgraó per facilitar l'entrada i sortida, aguantant bé el pes d'un soldat. Aproximadament a la part central del vehicle, al darrere de la torreta i a tots dos costats, hi ha un parell d'escotilles quadrangulars. En conjunt, les 4 portes/escotilles ben distribuïdes permeten una ràpida sortida/entrada del blindat.
A més a més, el BTR-80 està equipat amb un sistema de protecció contra perills NBQ (Nuclears Biològics i Químics) que desactiva el motor i pressuritza l'interior del vehicle en cas d'atac. Per altra banda, hi ha un sistema semiautomàtic d'apagat d'incendis pel sistema motriiu i dos extintors de diòxid de carboni al compartiment de personal.
A destacar també, que al morro de BTR-80, amagat per una petita trapa, hi ha un torn amb una força tractora de 60.000 N que es pot doblar en cas de necessitat.[3]
L'arma principal del BTR-80 és la mateixa que tenia el BTR-70, una metralladora pesant KPVT de calibre 14,5 mm. Variant de la KPV, desenvolupada durant la Segona Guerra Mundial, la KPVT n'és una adaptació per a vehicles. És una metralladora fiable, potent i barata. Amb una cadència de foc de 600 bales per minut i un abast màxim de 2 km contra objectius terrestres i 1,5 contra aeris és una bona arma contra vehicles lleugers o infanteria però no és cap amenaça contra la gran majoria de blindats.[7]
La torreta BPU-1 que ho munta està operada per un sol home, pot rotar 360° i té una elevació que va des dels -4º fins als 60º.[2] Aquesta elevació permet atacar objectius aeris en vol resant o terrestres enfilats a edificis o muntanyes. Generalment, el BTR-80 porta 500 cartutxos de 14,5 mm per la metralladora KPVT.[4]
L'armament secundari del BTR-80 és una metralladora coaxial PKT de 7,62 mm. Aquesta és una variant de la metralladora PK, desenvolupada per Mikhaïl Kalàixnikov a la dècada dels 60, amb una cadència de foc de fins a 650 bales per minut, tot i que per mantenir disparant de forma continuada es redueix a 250 bales per minut. El seu abast màxim és de fins a 1 km.[8]
A més a més, normalment cada BTR-80 porta dos míssils antiaeris portàtils (SA-14, SA-16 o SA-18) i un llançagranades.
El sistema motor del BTR-80 constava, durant els primers anys de producció, d'un motor dièsel amb turbocompressor produït per l'empresa KamAZ, model KamAZ-7403 refrigerat per líquid. Aquest motor era de 8 cilindres i estava disposat en V.[2] El KamAZ-7403 podia desenvolupar una potència màxima de fins a 260 CV (191 kW) a 2600 rpm. El parell era de 785 Nm a 1600-1800 rpm.
.jpg?oldformat=true)
.jpg?oldformat=true)
Posteriorment, l'any 1993, es va substituir aquest motor per un YaMZ-238M2, de característiques similars.[3] Concretament la potència màxima és de 240 CV (177 kW), en comptes dels 260 de l'anterior motor. La disposició i el nombre de cilindres és la mateixa, i en termes de mobilitat pràcticament no va aportar cap diferència respecte al model original. El motor, que va muntat al darrere del vehicle, va connectat a una transmissió manual amb una caixa de canvis amb 5 marxes endavant i una cap endarrere.
A més a més, acoblat al motor hi van un parell de turbohèlixs que van col·locades a la part inferior del darrere del vehicle, sota una coberta retràctil, i que permeten al BTR-80 superar cursos d'aigua. Abans d'entrar a l'aigua s'aixeca l'escullera/trencaones del davant, una xapa rectangular abatible que serveix per desviar l'aigua, es tanquen les vàlvules de drenatge, la pressió dels pneumàtics s'abaixa i s'obre la coberta de les hèlixs. Al final, això permet que el BTR-80 vagi a velocitats d'aproximadament 9 km/h a l'aigua.[2]
La suspensió és independent per les 8 rodes i és de tipus barres de torsió, també tenen un amortidor de xocs hidràulic. El vehicle té tracció a les 8 rodes, tot i que només les 4 del davant condueixen, i disposa d'un sistema centralitzat d'inflat dels pneumàtics, que en permet augmentar o reduir la pressió des del lloc del conductor. Això és pràctic en terrenys tous o fangosos, on uns pneumàtics a baixa pressió tenen més adherència.
Generalment, el BTR-80, va equipat amb pneumàtics KI-80 o KI-126 resistents a les bales. Tot i així, si el toquen, el vehicle es pot continuar movent fins i tot amb una pèrdua important d'aire als pneumàtics o amb la destrucció d'una o dues rodes. Fins i tot amb les rodes completament sense aire, per culpa de múltiples forats, pot continuar avançant uns centenars de kilòmetres.[3]
Aquest conjunt permet que el BTR-80 pugui assolir velocitats de 80-90 km/h en carretera, o de 35 km/h camp a través, amb un abast màxim de 600 km o 480, segons si és per carretera o camp a través per on circula. La seva mobilitat és bona, podent superar pendents del 60%, talussos laterals del 40%, parets verticals de 0,5 m i trinxeres de 2 m.[1] També s'ha de destacar que el BTR-80 és aerotransportable en avions de càrrega Antonov An-22, Il-76 o Lockheed C-130 Hercules.
En l'apartat òptic/electrònic, el tirador disposa de 2 visors per disparar. L'1PZ per disparar de dia i l'1PN96 per disparar de nit. Ambdós estan manufacturats per Vologda Optical-And-Mechanical Plant VOMZ OJSC. La relació d'ampliació del primer és de fins a 4 i el del segon de fins a 6,1. En el cas del visor nocturn pot detectar enemics fins a 700m.[9][10]
El comandant per la seva banda té un visor dia/nit TKN-3MK fabricat per Novosibirsk Instrument Making Plant FSUE PU i que de nit té un abast de fins a 500 m.[11]
A més a més el BTR-80 té múltiples periscopis per tot el buc, a la torreta, al voltant de l'escotilla del conductor i comandant... I també s'ha de destacar que al davant el blindat té un parell de petits vidres per poder conduir amb més visibilitat que, en cas d'entrar en combat, es poden tapar amb una xapa de blindatge i continuar avançant fent servir només els periscopis.
El BTR-80 disposa d'una gran varietat de modificacions que l'adapten a molts tipus de guerra.[4]
.jpg)
El BTR-80 és un vehicle molt usat arreu del món amb més de 5000 unitats produïdes. Alguns dels estats actuals que usen el BTR-80 són:[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
