escriptora uruguaiana From Wikipedia, the free encyclopedia
Ida Vitale (Montevideo, 2 de novembre de 1923) és una escriptora, crítica, assagista, traductora i poetessa uruguaiana, destacada per pertànyer al moviment literari de l'Uruguai conegut com a Generació del 1945.
(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 novembre 1923 (100 anys) Montevideo (Uruguai) |
Residència | Austin (1990–2016) Ciutat de Mèxic (1973–1983) Montevideo |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia, crítica literària, traducció de l'italià i traducció del francès |
Ocupació | escriptora, poetessa, professora, crítica literària, traductora |
Activitat | 1962 - |
Gènere | Poesia, crítica literària i assaig |
Moviment | Generació del 45 |
Família | |
Cònjuge | Enrique Fierro (1970–) Ángel Rama (1950–1969) |
Fills | Claudio Rama Vitale () Ángel Rama |
Premis
|
Va estudiar Humanitats i el seu mestre per excel·lència a la universitat va ser José Bergamín, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, de qui es considera deixebla.[1] Vitale es va exiliar a Mèxic el 1973 com a resultat del cop d'Estat d'aquell any al seu país de naixença. Va viure 30 anys a Austin, Texas.[2][3] I el 2016 tornà a Montevideo, on viu actualment.[4]
El seu primer llibre de poesia va ser La luz de esta memoria (1949), on ja apareixen algunes de les constants de la seva obra: la precisió i la subtilesa, la ironia i el joc, el ressò de les avantguardes i la influència de Juan Ramón Jiménez. Seguiren una trentena de llibres de poesia al llarg de gairebé sis dècades, entre els quals: Procura de lo imposible (1988) i Mella y criba (2010). La seva poesia completa, Obra reunida, està disponible des del 2017.
Com a crítica literària, va col·laborar en el setmanari Marcha; entre 1962 i1964 va dirigir la pàgina literària del diari uruguaià Época. Va ser codirectora de la revista Clinamen i formà part de la direcció de la revista Maldoror. Ja a Mèxic, participà en la fundació del periòdic Unomásuno. Ha publicat crítica literària també a El País, les revistes Crisis, de Buenos Aires, Eco, de Bogotá... Ha fet classes i seminaris, ha traduït llibres per al Fons de Cultura Econòmica, ha impartit conferències i lectures...
El 2019 ha publicat les seves memòries: Shakespeare Palace. Mosaicos de mi vida en México, on Vitale mescla en un desordre aparent records atzarosos i anàlisis clarividents, en una literatura radicalment contemporània[5]
El 2009 guanyà el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig (compartit amb el català Ramon Xirau i Subias).[6] I el 2014, el Premi al Mèrit Cultural de la Ciutat de Mèxic. El 2015 va rebre el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, el 2016 el Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca i l'any següent, el Max Jacob de París.
El 2018 guanyà el Premi Cervantes,[7] segons el jurat, «per la seva paraula precisa i circumscrita a l'essencial», «una forma d'expressió que és alhora intel∙lectual i popular, universal i personal, transparent i profunda».[8][9]
El mateix any obtingué també el premi que atorga la Feria Internacional del Libro de Guadalajara (Premi FIL) de literatura en llengües romàniques.[10]
El 2019 va ser inclosa a la llista anual de la BBC de 100 dones més inspiradores, influents i innovadores del món.[11]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.