mineral carbonat From Wikipedia, the free encyclopedia
La huntita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom per George T. Faust en honor de Walter Frederick Hunt (1882-1975), professor de mineralogia de la Universitat de Michigan.
Huntita | |
---|---|
Huntita de la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) | |
Fórmula química | CaMg₃(CO₃)₄ |
Epònim | Walter F. Hunt |
Localitat tipus | dipòsit d'Ala-Mar, districte de Currant, White Pine, Nevada, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.AB.25 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.25 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03 – Anhang |
Dana | 14.4.3.1 |
Heys | 11.4.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Estructura cristal·lina | a = 9,505Å; c = 7,821Å; |
Grup puntual | 3 2 - trapezohedral |
Grup espacial | space group R32 (en) |
Color | blanc |
Exfoliació | no observada - no en té |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 1 a 2 |
Lluïssor | terrosa |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 2,696 g/cm³ (mesurada); 2,87 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial |
Pleocroisme | no pleocròica |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1953 |
Símbol | Hun |
Referències | [1] |
La huntita és un carbonat de fórmula química CaMg₃(CO₃)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal. Forma masses fibroses calcàries compactes. També se'n troba en forma de cristalls com a plaques romboèdriques, d'aproximadament 1μm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la huntita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeïta, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaïta, benstonita i juangodoyita.
Es troba en cavernes, en roques magnèsiques; omplint cavitats i revestint fractures a les roques; típicament precipitada per concentració evaporativa de solucions meteòriques a la intempèrie en roques que contenen magnesita o dolomita, o serpentinites i ofiolites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: magnesita, dolomita, aragonita, calcita i hidromagnesita.[2] Va ser descoberta l'any 1953 al dipòsit d'Ala-Mar, al districte de Currant, White Pine (Nevada, Estats Units). A dins dels territoris de parla catalana se n'ha trobat a la pedrera Asland, al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)[3] i a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca).[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.