Humbert Torres i Barberà
metge i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1879  Mont-roig (Segarra) |
| Mort | 10 febrer 1955 (75 anys) Barcelona |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
| 13 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Lleida | |
 Paer en cap de Lleida | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge |
| Ocupador | Liceu Escolar de Lleida |
| Partit | ERC |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Fills | Màrius Torres i Perenya, Víctor Torres i Perenya i Núria Torres i Perenya |
Fill d'un metge republicà, el 1881 es traslladà a Lleida amb tota la seva família. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1902, participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, i presentà al congrés internacional d'aquesta ciència celebrat a Lieja el 1922 una ponència sobre la immortalitat. Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida, i el 1936 participà en el Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan. Per influència de la seva mare, que era mèdium, i del seu pare, fundador del primer centre espiritista de Lleida, també es va interessar per la parapsicologia i l'espiritisme,[1] fet que el va portar a traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals i a escriure Defensa de la metapsíquica (1929) i el manuscrit Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales (1946-1948).[2][3]
Com a polític, la seva amistat amb Francesc Layret el va engrescar a col·laborar activament a L'Opinió i La Humanitat, i junt amb Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias i Codina, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, fundaren l'Associació Escolar Republicana,[4] que més tard es transformà en Joventut Republicana de Lleida (que presidí el 1908 i el 1913). El 1915 es va unir al Bloc Republicà Autonomista i el 1917 al Partit Republicà Català. Des de 1905 fou paer de Lleida i paer en cap el 1917-1920, càrrec que aprofità per a dur a terme una important reforma municipal. També fou membre del Centre Excursionista de Lleida.
Durant la dictadura de Primo de Rivera es dedicà a l'activitat mèdica. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), diputat a les corts constituents, on defensà l'estatut de Núria i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries i participà en l'elaboració de legislació sanitària. Malgrat la seva bona relació amb el "grup de L'Opinió", intentà evitar l'escissió del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i es mantingué fidel a ERC. Tanmateix, no secundà i desaprovà els Fets del sis d'octubre de 1934.
Durant la Guerra civil espanyola no participà directament en política i va viure a Lleida. En acabar marxà a l'exili, on va col·laborar a El Poble Català de París i a Quaderns de l'exili de Perpinyà. El 1945 fou assessor del president Irla, però el 1953 tornà a Barcelona, on va morir.
Fou pare del polític Víctor Torres i Perenya i del poeta Màrius Torres i Perenya.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
