Hotel Palace (Barcelona)

L'Hotel Palace, anteriorment conegut com a Hotel Ritz, és un edifici situat a la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Roger de Llúria de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).^[1]

Infotaula edifici Hotel Palace
Dades
Tipus	Edifici d'hotel
Arquitecte	Eduard Ferrés i Puig
Construcció	1919
Obertura	1919
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	Gran Via de les Corts Catalanes, 664-668 i Roger de Llúria, 30-34
41° 23′ 29″ N, 2° 10′ 18″ E
Bé amb protecció urbanística
Tipus	bé amb elements d'interès
Id. Barcelona	1461
Activitat
Ocupant	Hotel Palace
Lloc web	hotelpalacebarcelona.com

Història

L'antic hotel Ritz va ser fundat el 1919, per iniciativa de César Ritz.^[2] Projectat per l'arquitecte Eduard Ferrès, el nou establiment es va inspirar en els hotels madrilenys Palace i Ritz.^[3] Durant la Guerra Civil espanyola va ser ocupat per forces esquerranes.^[2] El 1940, acabada la contesa, s'hi va allotjar el líder nazi Heinrich Himmler.^[4] En aquesta mateixa dècada, fou adquirit per l'empresari Julio Muñoz Ramonet,^[2] i el 1975, passà a mans de la cadena Husa Hoteles, regentada per Joan Gaspart.^[5]

El 2005, arran d'una sèrie de litigis, es va veure forçat a perdre definitivament la denominació Ritz, passant a anomenar-se Palace.^[2][5] El 2011, Husa va vendre l'hotel per 80 milions d'euros a l'empresari algerià Alí Haddad, encara que en mantingué la gestió mitjançant un contracte d'arrendament, a través de la mercantil Inmobiliaria Sarasate. El 2014, aquesta societat gestora es va declarar en concurs de creditors, moment en què Haddad en va assumir la gestió.^[6]

Descripció

De planta baixa i sis pisos, és un edifici monumentalista que respon a la tipologia dels grans hotels europeus dels anys 1920.^[1]

La façana, amb gran nombre d'obertures, està divida per tres franges horitzontals que responen als cànons clàssics: la base, formada per la planta baixa, de gran alçada, i el primer pis; el cos central correspon a les plantes segona, tercera, quarta i cinquena i hi predomina la verticalitat, que vol ser compensada pel seguit de medallons amb decoracions florals existents entre les plantes quarta i cinquena; la franja de coronament, on hi ha motius escultòrics que ornamenten les cantonades, ocupa la planta sisena i la barana del terrat. Hi destaquen els frontons arrodonits de les cantonades, així com el gran rètol de l'establiment.^[1]

A l'interior destaquen els espais comuns, vestíbuls, escales i dependències annexes pròpies l'un hotel de gran luxe, així com la decoració d'alguns dels grans salons.^[1]

Referències

1. «Hotel Ritz». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. Ferri, Llibert «El Ritz, un mirall Màgic i inquietant». Ara, 27-07-2012. Arxivat de l'original el 26-07-2022.
3. Denby, Elaine. Grand Hotels: Reality and Illusion. Reaktion Books, 2002, p. 254. ISBN 1-86189-010-9.
4. Westemeier, Jens. Himmlers Krieger: Joachim Peiper und die Waffen-SS in Krieg und Nachkriegszeit. Paderborn: Ferdinand Schöningh, 2013, p. 170. ISBN 978-3-506-77241-1.
5. Wahr, Andrea «Un juez obliga a cambiar el nombre del hotel Ritz, que se llamará Palace». El País, 23-07-2005. Arxivat de l'original el 30-06-2016.
6. Agustina, Lalo «El hotel Palace suspende pagos y Husa pacta dejar de gestionarlo». La Vanguardia, 15-05-2014. Arxivat de l'original el 23-06-2014.

Enllaços externs

• «Hotel Ritz». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Hotel Ritz». UPCommons.