Eduard Ferrés i Puig

Eduard Ferrés i Puig (Vilassar de Mar, 1872^[1] - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista i noucentista titulat per la Universitat de Barcelona el 31 de juliol de 1897.^[2] Premi d'Arquitectura de la Ciutat de Barcelona el 1915. Fou caricaturista de ¡Cu-Cut!, amb el pseudònim de «Feréstech». Té dedicada una avinguda a Vilassar de Mar i un carrer a Canet de Mar.

Eduard Ferrés i Puig

Biografia
Naixement	20 agost 1872 Vilassar de Mar (Maresme)
Mort	24 juny 1928 (55 anys) Barcelona
Altres noms	Feréstech
Activitat
Ocupació	arquitecte, dibuixant
Ocupador	¡Cu-Cut! Hotel Palace Ajuntament de Mataró
Moviment	Modernisme català i noucentisme
Família
Germans	Maria Ferrés i Puig
Parents	Elvira Homs i Ferrés, neboda Lluís Homs i Moncusí, cunyat

Biografia

Neix a Vilassar de Mar el dia 20 d'agost de 1872 a ca la Duana,^[3] en el si d'una família naviliera. Fill d'Eduard Ferrés i Viada i d'Elvira Puig i Mir. Cursà els primers estudis al Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar regentat per la família Monjo. Estudià també al col·legi Valldemia de Mataró i el 1890 va assolir el grau de batxiller. Seguidament, ingressà a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 30 de juliol de 1897 va rebre el títol d'arquitecte. El 25 d'agost del mateix any l'ajuntament de Vilassar de Mar li encarregà el projecte d'ampliació del cementiri municipal que fou ajornat. El 26 d'abril de 1898 fou nomenat arquitecte municipal de Mataró. I el mateix any director de l'Escola d'Arts i Oficis de la mateixa ciutat, on impartirà classes de modelatge i construcció, també és nomenat cap dels bombers de la ciutat.^{[cal citació]}

A la tardor de 1899 fa un viatge d'estudis a París, de dos mesos de duració, on visita les obres de l'Exposició Universal. El 1901 és nomenat arquitecte municipal de Premià de Mar i el 1902 també de Vilassar de Mar.^{[cal citació]} Són d'aquests anys els esgrafiats de la casa de la vila de Vilassar de Mar, parcialment desapareguts, i la portalada del cementiri municipal.^{[cal citació]}

El 1902 estableix relació amb el constructor Miró i Trepat, després «Construcciones y Pavimentos»; d'aquesta societat, ell en serà el director artístic i l'impulsor. I, a través d'aquesta empresa, serà l'introductor de l'ús del formigó armat a Catalunya.^{[cal citació]} En aquesta època va construir, a Castellar de N'Hug i en col·laboració amb l'arquitecte Lluís Homs, el seu cunyat (casat amb Maria Ferrés i Puig), el xalet del Clot del Moro (1904). El xalet està situat al costat de la fàbrica Asland, on va realitzar diversos edificis industrials i residencials, inspirats en la Secessió de Viena i, en alguns casos, en l'arquitectura de Victor Horta, amb una interpretació molt personal. No s'ha de confondre aquest xalet amb el de les mines del Catllaràs, obra de Gaudí i situat a la mateixa zona (la Pobla de Lillet).^{[cal citació]}

El 24 d'abril de 1904 es casà amb Pepita Puig i Riera, filla d'un important industrial tèxtil de Premià de Mar. La parella s'establí a Mataró (al carrer Lepant) i tingueren quatre fills: Elvira, Joan de Mata, Vicenç i Eduard. El viatge de noces els portà per França, Itàlia, Suïssa, Alemanya i Bèlgica. Posteriorment ell visitarà aquells països en solitari per negocis.^{[cal citació]}

Projecte no realitzat per l'edifici del Reial Club de Regates de Barcelona

A primers de 1905 el Reial Club de Regates de Barcelona li encarrega el projecte de la seva seu social al port de Barcelona, edifici que no es construirà per dificultats de finançament. El mateix any prendrà part en el concurs del projecte de la Gran Via de Madrid. L'any 1907 va a Brussel·les, amb Miró i Trepat, on contacta amb el promotor Marquet per a qui acabarà construint l'Hotel Palace de Madrid i l'Hotel Ritz de Barcelona després de llargues negociacions durant l'any 1910.

Per l'abril assisteix a la inauguració de la Gran Via de Madrid i s'entrevista amb Alfons XIII en la presentació que va fer del projecte al Palau Reial. De fet, amb el rei, ja es coneixien des de l'octubre de 1908 quan aquest visità Barcelona i donà suport al projecte del Reial Club de Regates. En aquella ocasió Ferrés s'embarcà amb la família reial per observar les obres del port i mostrar l'emplaçament del Club. Al novembre del mateix any tornaren a coincidir, aquesta vegada a Canet de Mar, d'on era arquitecte municipal i on el rei feu la inauguració de l'escorxador municipal.^[4]

Durant tot l'any 1911 alterna la seva residència entre Madrid i Barcelona per tal de poder controlar les obres de l'Hotel Palace, que ja estaven en marxa. El 1912 fa el projecte per al Sevilla Palace Hotel i també rep la proposta de fer un gran hotel a Sant Petersburg que quedarà avortada per la Primera Guerra Mundial.^{[cal citació]} L'agost del 1914 presenta el projecte de reforma de les cases que conformaran el Palau Maricel, palau de Sitges que construí conjuntament amb l'enginier Miquel Utrillo i Morlius que havia rebut l'encàrrec del milionari americà Charles Deering.^[5]

L'any 1915 obté el Premi d'Arquitectura de la ciutat de Barcelona pel seu edifici de la gran ferreteria de Can Damians, al carrer Pelai. Edifici que posteriorment va ser ocupat pels magatzems El Siglo.^[6] Un altre edifici molt conegut a Barcelona, que ell va fer en aquells anys, va ser l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919. Les gestions les va iniciar el 1917 quan estudià els interiors del Ritz de Madrid per tal d'aconseguir un estil uniforme.^{[cal citació]}

A finals de 1919 va a Lisboa, on contacta amb Fauso de Figueiredo, que li encarrega diversos treballs. S'establirà en aquella ciutat i la seva família residirà durant l'estiu a Estoril, on projectarà el Gran Casino.^{[cal citació]}

El 1922 és nomenat director general de les obres de l'Exposició Internacional de Barcelonaa del 1929. Hi dirigirà la construcció del palau de la Indústria a Montjuïc i organitzarà la Fira Internacional del Moble i la Decoració el 1923. Dimitirà d'aquest càrrec l'abril de l'any 1924.^{[cal citació]}

Entre 1926 i 1928 projecta per a Mataró els grups de cases barates El Palau i Goya. Així igualment, a Madrid, la Cooperativa de Empleados del Estado, Provincia i Municipio li encarrega la construcció dels seus habitatges dels carrers Alcántara, Padilla, Fernádez de la Hoz, Viriato Lafuente, Cruz del Rayo i Manzanares. Inicia, també, l'ordenació de la Ciutat Universitària de Madrid.^{[cal citació]}

El 23 de juny de 1928, mentre era a Madrid, va caure greument malalt d'una broncopneumònia. Ràpidament, se'l traslladà a Barcelona on morí, l'endemà, al seu domicili del carrer Pau Claris número 75.^{[cal citació]}

Obres

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1909	Magatzem F. Sangrà	C/ Rosselló	Primera obra en formigó armat a Catalunya.[7]	?
1911	Carrocerías Farré	C/ Aragó, 179		Desaparegut
1911	Xalets Ferrer Vidal Güell	C/ Muntaner,		?
1912	Casa Joan Miró	Gran Via, 493 i 495	Edifici de doble escala amb clara tendència noucentista tot i mantenir algun detall d'estils anteriors com les garlandes sobre les portes i la balconada del primer pis en traceria.	Correcte
1912	Casa Ignasi Coll	Gran Via, 461	D'estil noucentista amb una façana canviant cada dos pisos creant un mostrari de solucions estilístiques: galeries simètriques o una central, balcons rodons o angulats, galeria porticada. Al costat de l'entrada manté un esgrafiat floral minimalista.	Correcte
1912	Casa Joana Coll	Gran Via, 481	Casa de veïns d'estil noucentista on l'arquitecte realitzà una composició de façana atípica amb galeria a l'entresòl i primer pis i balcó porticat a la resta. La planta baixa ha estat totalment reformada.	Correcte
1913	Casa Francesc Coll o casa Aguadé[8]	Gran Via, 464[9]	Casa de veïns d'estil noucentista amb molts signes d'incipient art déco. La façana que ocupa tot un xamfrà de l'Eixample combina diverses formes i solucions com era costum en aquest autor, tot mantenint una sòbria simetria.	Correcte
1913	Tallers de la Unión de Fotograbadores	Calàbria, 107-111	Nau industrial d'un estil sobri, amb algun tret proper al déco. Ha estat reconvertit en un aparcament públic.	Correcte
1914	Casa Lluís Ferrer Vidal	Pg. de Gràcia, 114	Casa de veïns amb un tractament diferenciat de la façana segons la planta. L'entresòl el va plantejar com una extensió dels aparadors de la planta baixa, el primer amb una galeria semicircular amb grans finestrals i la resta amb balcons balustrats.	Molt bo
1914	Torre Miró	C/ Escoles Pies,		?
1914	Casa Josep Farré	Pl. Letamendi, 36	Casa de veïns. D'un discret noucentisme, encara conserva elements decoratius modernista. A diferència d'edificis anteriors, manté una estructura molt homogènia a la façana amb reduïda galeria a l'entresòl.	Molt bo
1914	Xalet Luis Susaeta	C/ St. Lluís de Sarrià		?
1915	Magatzems Damians	C/ Pelai, 54	Els magatzems Damians, posteriorment anomenats El Siglo, varen ser fets en col·laboració amb Lluís Homs i Ignasi Mas i Morell. Varen guanyar el premi de comerços al concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Els canvis de propietat els han transformat molt per a adaptar-los al comerç.	Correcte
1915	Xalet Artigas	C/ Muntaner, 529		Desaparegut
1916	Clínica del Dr. Raventós	C/Provença, 283	Edifici d'estructura pròpia d'un equipament no residencial. En l'actualitat l'ocupa el col·legi "la Merced"	Regular
1918	Hotel Palace Barcelona (antic Hotel Ritz)	Gran Via, 668	Edifici hoteler d'estil neoclàssic construït al lloc on s'ubicava el teatre Gran Via, obra de Joaquim Raspall.	Molt bo
1922		Pg. de Gràcia, 9	Casa de veïns.	?
1925	Magatzems "Anglo Española de Electricidad"	Gran Via, 525	Edifici industrial que ocupava tot el xamfrà de la Gran Via amb el carrer d'Urgell. Va ser la seu de l'empresa Anglo a partir de la seva construcció i fins al seu enderrocament. L'empresa Anglo va ser creada el 1880 per un enginyer anglès resident a Barcelona anomenat George St. Noble, i va participar en l'electrificació de l'Exposició Universal de 1888 i de l'Hotel Internacional. Als anys 1960 va obtenir gran popularitat al comercialitzar electrodomèstics com ràdios i televisors. El 1974 va ser comprada per la japonesa Panasonic.[10]	Enderrocat el 1994[11]
1926	Casa Comtessa de Brias	Pg. de Gràcia, 89-91	Ampliació d'una casa de veïns.	Correcte

Canet de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1908	Escorxador municipal		Actual seu de la policia local.	Correcte
1909	Panteó Busquets	Cementiri municipal	Del més pur estil Sezession amb escultures d'Alfons Juyol.	Molt bo
1909	Passeig de la Misericòrdia		Urbanització.	Correcte
1910	Vil·la Flora[12]	Riera Gavarra, s.n.	Casa d'estiueig encàrrec de Ramiro Busquets, un terratinent i industrial. L'obra és d'estil modernista elegant i amb gran cura pels detalls, com els esgrafiats interiors i la forja de les baranes.	Molt bo
1910	Sis fonts i glorieta.	Pla de les fonts.	Sis sortides d'aigua de la mina Busquets i una glorieta. Formaven part de l'horta de la família Busquets. Actualment es troben en diversos espais públics, ja que en urbanitzar el sector es van respectar i integrar en la nova trama de carrers.	Correcte
1911	Can Alsina	Riera Buscarons cantonada C/ Abell	Excel·lent mansió entre mitgeres al cor de la vila de Canet tractada amb un aire general modernista però amb força detalls d'un noucentisme ja molt evolucionat com els esgrafiats o les baranes de forja.	Molt bo
1911	Fàbrica Busquets	?		?

Castellar de n'Hug

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1904	Xalet del Clot del Moro	El Clot del Moro	Xalet del director de la fàbrica Asland.	En runes.

Lisboa

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1920	Gran Hotel Rua Araujo			?
1920	Gran Hotel de Lisboa			?

Madrid

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1911 -1912	Hotel Palace	Plaça de las Cortes, 7	George Marquet, propietari dels hotels Palace, va intentar establir-se a la ciutat de Madrid i comprar-hi l'hotel Ritz. En negar-se els propietaris a vendre'l va decidir la construcció del seu propi.	Molt bo
1927-1929	Colònia Cruz del Rayo	C/ Príncipe de Vergara	Ciutat jardí de 300 habitatges unifamiliars de diferents tipus ordenats en carrers i places amb: guarderia, central telefònica i grup escolar.	?
1927-1930	Colònia de los Infantes	Ribera del Manzanares	Ciutat jardí de 200 habitatges amb totes les infraestructures de clavegueram, electrificació, carrers i arbrat.	?
1928	Ciudad Universitaria		Direcció de l'ordenació urbanística.	?

Mataró

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1901	Vil·la Isabel Llorens			?
1901	Parc de bombers		Restauració.	?
1902	Habitatge propi	C/ Lepant, 82		Regular
1902	Casa Cabot	C/ Churruca		?
1903	Hospital de St. Jaume		Reforma i ampliació.	?
1916	Clínica l'Aliança	C/ Lepant, 13	Façana amb esgrafiats.	Correcte
1924	Grup El Palau			?
1926	Grup Goya	Rda. Prim,	Cases barates.	?

Sant Adrià de Besòs

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1912	Energia Elèctrica de Catalunya		Fàbrica amb els xalets del director, porter, magatzems, garatges, oficines i tallers.	Desaparegut

Vilassar de Mar

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1899	Can Bassa[9]	C/ St. Pau, 3-4	Casa de dos cossos de planta semi-soterrani i pis. La façana és decorada amb importants grups escultòrics i rematada per una torreta. S'han perdut els pinacles de pedra, que remataven la façana, i la barana esculturada de l'escala, que porta des del pati a la planta noble.	Correcte
1902	La Sénia del Rellotge[9]	Av. Eduard Ferrés, 31	Actual seu del Museu Municipal de la Marina de Vilassar de Mar. Casa de pagès de planta baixa pis i golfes. De cinc cossos dels quals els dos dels extrems només són de planta baixa. A la façana hi destaca un gran rellotge amb un grup escultòric.	Correcte
1902-1908	Portalada del Cementiri[9]	Av. Montevideo, s.n.	En destaquen els grups escultòrics, fets per Alfons Juyol, i la reixa de forja feta per Joan Casanovas.	Correcte
1902	Can Pau Jover[9]	C/ St. Pau, 2	Casa de cos amb semi-soterrani i dos pisos, ornamentada amb rajola i trencadís.	Correcte
1903	Reformes a l'antic Ajuntament.	Camí Ral, 30	Actual seu del Museu Monjo de Vilassar de Mar. Antic hostal (s. XVIII), acollí l'Ajuntament fins a la construcció de l'edifici actual. Eduard Ferrés hi decorà la façana amb esgrafiats.	Només es conserven els esgrafiats de la façana de llevant.
c.1905	Fàbrica de can Nyol	C/ St. Ramon, 100	Fàbrica dels Srs. Casanovas. A l'urbanitzar tot l'antic solar de la fàbrica es va deixar la façana intacta que encara es pot veure. Té decoració ceràmica.	Correcte
1908	Urbanització del carrer Sant Joan.	C/ St. Joan	La reforma feta per Eduard Ferrés desaparegué en convertir el carrer en zona per a vianants, no tenia cap element gaire destacable però fou una bona solució urbanística.	Desapareguda
1908	Panteó Roig.	Cementiri municipal.
1916	Can Matamala[9]	C/ St. Pau, 7	Casa de cos de planta baixa i dos pisos. De la façana, ornamentada amb rajola blanca, en destaca la gran tribuna.	Correcte
1916	Casa pròpia	C/ St. Pau, 17	Casa de cos de planta baixa i dos pisos. De la façana en destaca la decoració vegetal estilitzada i els grans finestrals de segon pis que donaven llum a l'estudi de l'arquitecte.	Correcte
1917	Quatre xalets	C/ Sta. Rosa de Lima, 35-41	Quatre xalets unifamiliars aparellats amb jardí. Serviren de model per a la "Colonia de la Cruz del Rayo" de Madrid.	Correcte
1918	Panteó Casanovas[13]	Cementiri municipal	Panteó de caràcter molt simple on només destaca una figura de dona asseguda. Aquesta escultura és atribuïda a Enric Clarasó i Daudí.	Correcte.
1919	Xalets d'en Lladó	C/ Colom, 38-48	Set cases, de planta baixa, en filera amb jardins al davant i al darrere. De la façana destaquen les cornises amb decoració vegetal.	Correcte
1922	Can Joaquim Jover	C/ St. Magí, 16	Casa de cos de planta baixa i dos pisos, la façana és decorada amb motius vegetals estilitzats.	Correcte
1925	"Passeig de les palmeres"	C/ St. Pau i Camí Ral	Urbanització i reordenació de l'antic Camí Ral i prolongació del mateix tot creant un passeig de 900 metres. Aquest passeig va desaparèixer amb l'ampliació a quatre carrils de la carretera N-II.	Desaparegut
1925	Can Nyol Gran	C/ Montserrat, 7-9	Casa de tres cossos amb planta baixa i dos pisos. Era l'habitatge particular dels propietaris de la fàbrica de can Nyol, els Srs. Casanovas.	Correcte

Referències

1. Ferrés 1997, p. 21.
2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
3. Bas 2003, p. 79
4. Ferrés 1997, p. 112
5. Ferrés 1997, p. 110
6. Bas 1997, p. 74
7. Fitxa edifici Sangrà a l'arxiu històric del COAC^{[Enllaç no actiu]}
8. Fitxa Casa Aguadé a COAC^{[Enllaç no actiu]}
9. Eduard Ferrés a "El poder de la palabra"
10. Tortella, Teresa. A Guide to Sources of Information on Foreign Investment in Spain. 1780-1914 (en anglès), 2000, p. 39.
11. COAC
12. Fitxa de Vil·la Flora a l'ajuntament de Canet
13. Serrano 2009, p.208

Bibliografia

• «Glossari d'artistes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.

• Ferrés Padró, Xavier. Eduard Ferrés i Puig : Arquitecte. Vilassar de Mar: La Comarcal Edicions, 1997. ISBN 84-606-2808-6.

• Novell Andinyac, Feliu «Eduard Ferrés i Canet de Mar». Àmbit [Canet de Mar], núm. 29, 8-1998, p. 19.

• Serrano Méndez, Alexis «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme [Vilassar de Mar], 14-11-2009, p. 193.

• Bas Macià, Damià. Carrers i gent de Vilassar de Mar : Qui és qui a la nomenclatura urbana. Vilassar de Mar: L'autor, 1997.

• Bas Macià, Damià. Galeria de penja-ases : Motius dels vilassarencs de mar. Vilassar de Mar: L'autor, 2003.