espècie d'insecte From Wikipedia, the free encyclopedia
Hippotion celerio és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae)[1] que viu a Euràsia, Àfrica i Oceania.
Dades | |
---|---|
Hoste | Vitis vinifera, Parthenocissus, Epilobi, espunyidella, Ampelopsis, Anchomanes difformis, Caladium, taro, Cryptocoryne, cotoner, moniato, Rumex, vinya, Zantedeschia, Alocàsia, Boerhavia, Cissus, Convolvulus, Ipomoea cairica, Ipomoea involucrata, Flor de nit, Oldenlandia, Zantedeschia aethiopica, quallallet, Arum, Cayratia, Clematicissus, Commicarpus pentandrus, Daucus, Emex, Kang kung, frangipani, noni, Typhonium, Nicotiana, Rumex vesicarius, acàcia, Alocasia macrorrhizos, Cyphostemma cirrhosum, Podranea, Spermacoce articularis i dacsa
|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Infraordre | Heteroneura |
Família | Sphingidae |
Gènere | Hippotion |
Espècie | Hippotion celerio (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Distribució | |
Molt àmplia, abastant gran part d'Àfrica, Europa (on arriben exemplars migratoris), sud d'Àsia i Oceania; esquiva les grans zones desèrtiques.
Envergadura alar d'entre 60 i 80 mm. Ales anteriors llargues i primes, amb diferents tonalitats marrons, estries color crema i una franja color crema que acaba a la punta de les ales. Ales posteriors amb base rosa i amb cel·les rosades envoltades de negre, característica distintiva de Hippotion osiris; també es diferencia d'aquesta segona espècie per la inexistència de quatre línies horitzontals negres toràciques. Tòrax i abdomen verd oliva o marró amb formes clares.
Pot arribar fins als 90 mm de longitud; criden l'atenció els dos grans ocels situats al primer segment de l'abdomen. La coloració pot variar segons l'individu, presentant dues formes: l'una verda i l'altra marró, però seguint els mateixos patrons de forma; cua llarga i negra.
Poques exigències respecte a l'hàbitat tot i que en algunes zones s'estableix en cultius de vinya. L'eruga s'alimenta de Vitis, Galium, Epilobium, Linaria, Daucus, Rumex, Lonicera, Fuchsia, Impatiens, Colocasia esculenta i Parthenocissus.
És polivoltina allà on resideix i cria dues o tres generacions allà on migra, d'agost a octubre.
Els ous se solen pondre individualment; la incubació dura un període d'entre 5 i 10 dies. És parasitada pels taquínids Drino atropivora i Drino vicina. Mostra un fort comportament migratori.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.