Herbert Charles Brown

Herbert Charles Brown (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1912 - Lafayette, Indiana, EUA, 2004) fou un químic i professor universitari estatunidenc d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1979.

Herbert Charles Brown

Biografia
Naixement	22 maig 1912 Londres
Mort	19 desembre 2004 (92 anys) West Lafayette (Indiana)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri jueu del Gran Lafayette
Formació	Universitat de Chicago Malcolm X College (en) Wright Junior College
Director de tesi	Hermann Irving Schlesinger
Activitat
Camp de treball	Química orgànica
Ocupació	químic, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat Purdue Universitat Estatal Wayne Universitat de Chicago
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units
Alumnes	Ei-ichi Negishi i Akira Suzuki
Obra
Estudiant doctoral	Yoon Nung-min (en) i Frederick R. Jensen (en)
Premis
Premi Nobel de Química 1979

Biografia

Va néixer el 22 de maig de 1912 a la ciutat de Londres, fill d'immigrants jueus ucraïnesos. El 1914 va emigrar amb els seus pares als Estats Units i va estudiar química a la Universitat de Chicago, on es llicencià el 1934 i doctorà el 1936. A partir de 1947 fou nomenat professor de química a la Universitat de Purdue, càrrec que ocupà fins al 1959. Posteriorment exercí la docència als campus de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i Santa Barbara.

Brown morí el 19 de desembre de 2004 en un hospital de la població de Lafayette, situada a l'estat nord-americà d'Indiana, a conseqüència d'un infart de miocardi.

Recerca científica

Durant la Segona Guerra Mundial, mentre que treballava al costat de Hermann Irving Schlesinger, va descobrir un mètode per a la producció del borhidrat de sodi (NaBH₄), mètode utilitzat per a la producció de boranis, compost químic de bor i hidrogen. El seu treball va conduir al descobriment del primer mètode general per a produir els enantiòmers purs asimètrics, i entendre noves possibilitats d'unió entre els àtoms de carboni mitjançant reducció, reordenament i addicció.

El 1979 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química, juntament amb l'alemany Georg Wittig, pel desenvolupament de les unions de bor i fòsfor en reaccions importants en el camp de la síntesi orgànica.

Enllaços externs

• Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1979 (anglès)