Heinrich Weber
matemàtic alemany From Wikipedia, the free encyclopedia
Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.
 |
No s'ha de confondre amb el també matemàtic contemporani Heinrich Friedrich Weber. |
Vida i Obra
El pare d'Heinrich Weber, George Weber, era un historiador,[1] director d'un institut de secundària de Heidelberg i el va encoratjar a seguir una carrera acadèmica. El seu gust per le matemàtiques ja va començar al Gymnasium (institut de secundària) on va tenir com a professor Arthur Arneth, autor d'una història de les matemàtiques. El 1860 va ingressar a la universitat de Heidelberg per estudiar matemàtiques i física. Després d'una estança a la universitat de Leipzig, es va doctorar a Heidelberg el 1863 sota la direcció d'Otto Hesse i va obtenir la seva habilitació acadèmica a la universitat de Königsberg el 1866.[2]
Com a professor, va seguir una carrera que el va portar per moltes universitats: de 1866 a 1870 va ser professor a Königsberg, de 1870 a 1875 al Politècnic de Zuric, de 1875 a 1883 va retornar a Königsberg (on va ser professor de Hilbert i Minkowski), el curs 1883-1884 va estar al Institut Tècnic de Charlottenburg, de 1884 a 1892 va donar classes a la universitat de Marburg (de la qual va ser rector el curs 1890-91), de 1892 a 1895 va ser professor a la universitat de Göttingen i, finalment, el 1895, va anar a la universitat d'Estrasburg en la que va romandre fins a la seva mort el 1913[3] i de la qual va ser rector el 1900-1901. Això el converteix en el matemàtic alemany del segle xix que va treballar en més universitats diferents.[4]
Dins de la seva carrera acadèmica, també cal destacar que va ser president de la Societat Matemàtica d'Alemanya (1895 i 1904), president del Congrés Internacional de Matemàtics de Heidelberg (1904) i editor de la revista Mathematische Annalen des de 1893. Va rebre doctorats honorífics de les universitats d'Oslo i Heidelberg i va ser membre de les acadèmies de ciències de Göttingen, Berlín, Múnic, Estocolm, Uppsala i dei Lincei.[5]
Les aportacions de Weber són fonamentals: des del seu article amb Richard Dedekind (1882) que pot ser considerat l'acte fundador de la moderna geometria algebraica,[6] fins al seu monumental tractat d'àlgebra en tres volums (1894-1908) que conduirà al ben conegut tractat de van der Waerden de 1930-1931.[7][8]. És ell qui introdueix la noció abstracta de grup en el segon volum del seu tractat.[9] Va tenir un paper important en la recerca de la resolució del dotzè problema de Hilbert[10] i va liderar l'edició de les obres de Riemann.[11]
Publicacions
La llista de publicacions de Weber és llarguíssima (unes 86 obres),[12] a continuació es mostren les més notables.
- Zur theorie der Singulären Lösungen partieller Differentialgleichungen Erster Ordnung. Leipzig, 1866.
- Neuer Beweis des Abelschen Theorems vom Geschlecht drei. Mathematische Annalen Vol. 8 (1874) p=49-53.
- Theorie der Abelschen Functionen. Berlín, 1876.
- Amb Richard Dedekind: Theorie der algebraischen Functionen einer Veränderlichen. J. Reine Angew. Math. Vol. 92 (1882) p=181–290
- Elliptische Functionen und algebraische Zahlen. Braunschweig 1891
- Encyklopädie der Elementar-Mathematik. Ein Handbuch für Lehrer und Studierende. Leipzig 1903/07, (Vol. 1, Vol. 2, Vol. 3)
- Edició de Bernhard Riemann (parcialment basada en els seus apunts de classe): Die partiellen Differential-Gleichungen der mathematischen Physik. Braunschweig 1900-01.
- Lehrbuch der Algebra (Volum 1). Braunschweig 1894.
- Lehrbuch der Algebra (Volum 2). Braunschweig 1896.
- Lehrbuch der Algebra (Volum 3). Braunschweig 1908. El tercer volum és una versió expendida de Elliptische Functionen und algebraische Zahlen.
- Kleines Lehrbuch der Algebra. Braunschweig 1921.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.