Heinrich Rose

Heinrich Rose (6 d'agost de 1795, Berlín, Alemanya - 27 de gener de 1864, Berlín) fou un mineralogista i químic analític alemany que descobrí el niobi.

Heinrich Rose

Biografia
Naixement	6 agost 1795 Berlín (Alemanya)
Mort	27 gener 1864 (68 anys) Berlín (Regne de Prússia)
Formació	Universitat Christian Albrecht de Kiel
Director de tesi	Jöns Jacob Berzelius i Jöns Jacob Berzelius
Activitat
Ocupació	químic, professor d'universitat, mineralogista, farmacèutic
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín
Membre de	Royal Society (1842–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Académie nationale de médecine
Obra
Estudiant doctoral	Wilhelm Heinrich Heintz i Wilhelm Heinrich Heintz
Família
Germans	Gustav Rose
Parents	Edmund Rose, nebot
Premis
(5 maig 1842)  Membre estranger de la Royal Society  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Heinrich Rose era germà del també mineralogista Gustav Rose i fill del farmacèutic Valentin Rose. Heinrich Rose fou professor a la Universitat de Berlín des de 1823. El 1845 descobrí l'element químic, que ell anomenà niobi a partir de Níobe, la filla de Tàntal, personatge de la mitologia grega, demostrant que era diferent del tàntal. Charles Hatchett havia descobert el 1801 un suposat nou element químic en la columbita, un mineral on coexisteixen niobi i tàntal, i que Hatchett havia anomenat "columbi". En la mateixa publicació també proposava el descobriment d'un altre element químic, que anomenà “pelopi”, a partir de Pèlops, heroi de la mitologia grega, fill de Tàntal i Dione, i que havia descobert en el mineral tantalita.^[1] Investigacions posteriors van identificar aquest suposat nou element com una barreja de tàntal i el niobi.^[2] Durant molts d'anys coexistiren els dos noms niobi i columbi per designar el mateix element químic, i la IUPAC assignà finalment el nom de niobi el 1950. El 1830, fou elegit membre estranger de l'Acadèmia Sueca Reial de Ciències.

Referències

1. Rose, Heinrich «On two new metals, pelopium and niobium, discovered in the bavarian tantalites». Philosophical Magazine Series 3, 26, 171, 1845, pàg. 179–181. DOI: 10.1080/14786444508562692.
2. Galissard de Marignac, J.C. «Recherches sur les combinaisons du niobium» (en francès). Annales de chimie et de physique, 4, 8, 1866, pàg. 7–75.