From Wikipedia, the free encyclopedia
L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès René Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[4]
 Haüyna | |
|---|---|
 Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya | |
| Fórmula química | (Na, Ca)4-8(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,Cl)1-2 |
| Epònim | René Just Haüy  |
| Localitat tipus | Llac de Nemi |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.07 |
| Dana | 76.2.3.3 |
| Heys | 17.10.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | dodecaèdric o pseudooctaèdric |
| Estructura cristal·lina | Z = 1; a = 9.08 - 9.13 Å |
| Grup puntual | isomètrica hexotetraèdrica; 4 3m - hexotetraèdrica |
| Grup espacial | p4 3n |
| Massa molar | 1,032.43 g |
| Color | blau, verd, vermell, groc, gris, blanc, rosa |
| Macles | comuns en {111} |
| Exfoliació | distingible/bona; distingible en {110} |
| Fractura | concoidal, irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blau molt clar a blanc. En la varietat latzurita la ratlla és d'un color blau brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Gravetat específica | 2,4 a 2,5 |
| Densitat | 2,44 a 2,5 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,494 a 1,509 |
| Birefringència | no |
| Pleocroisme | no |
| Fluorescència | pot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga |
| Fusibilitat | 4,5 |
| Solubilitat | gelatinitza en àcids |
| Impureses comunes | K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hyn |
| Referències | [1] |
L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecaèdrics o pseudooctaèdrics. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, alloriïta, balliranoïta, bicchulita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, carbobystrita, cianoxalita, danalita, davyna, depmeierita, fantappieïta, farneseïta, franzinita, genthelvita, giuseppettita, helvina, hidroxicancrinita, kamaishilita, kircherita, latzurita, liottita, marialita, marinellita, meionita, microsommita, noseana, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, silvialita, sodalita, tounkita, tsaregorodtsevita, tugtupita i vishnevita.
Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusives sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.
_3.JPG)
La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na₆Ca₂(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,S₂, S₃,Cl,OH)₂, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[5]
La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
