Gudauta

Gudauta (Гәдоуҭа, Gwdoutha en abkhaz; გუდაუთა, Gudauta en georgià; Гудаута, Gudauta en rus) és un municipi, ciutat i capital del districte de Gudauta, a Abkhàzia.^[1]

Gudauta

Гәдоуҭа (ab) გუდაუთა (ka)
Tipus	assentament humà
Localització
43° 06′ 03″ N, 40° 37′ 59″ E
Estat amb reconeixement limitat	República d'Abkhàzia
Districte	Districte de Gadauta
Capital de	Gudauta Municipality (en) Districte de Gadauta (1940–)
Població humana
Població	8.820 (2020)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+03:00
Altres
Agermanament amb	Kíneixma

Geografia

Gudauta es troba localitzat a les costes de la Mar Negra, a 37 quilòmetres al nord-est de Sukhumi, la capital d'Abkhàzia i a 43 quilòmetres de Gagra. La ciutat rep el seu nom per la badia de Gudauta.

Història

Les troballes arqueològiques daten la presència humana a la zona del riu Kristik del neolític. Entre els segles Xé i XIIIé es construïren a la zona diverses edificacions religioses com ara esglésies i monestirs que encara existèixen.

Fins a l'any 1982, a Gudauta es trobava la base de les Forces Aèries de la Unió Soviètica (PVO), el camp de vol Bombora. Aquell any, el regiment de la base fou traslladat a l'Aeroport d'Ugolny, a Anàdir, al Districte autònom de Txukotka.^[2][3][4] Durant la guerra d'independència de 1992-1993, Gudauta fou un centre de la resistència independentista contra l'exèrcit georgià. Després de la dissolució de l'URSS, Rússia continuà en tres bases, entre elles la de Gudauta, amb el permís del govern georgià. A la cimera de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a Estambul l'any 1999, Rússia es va comprometre a retirar les seues tropes de Gudauta i permetre només la presència de les tropes de pau de la Comunitat d'Estats Independents (CIS). Després de la guerra russo-georgiana i l'immediat reconeixement d'Abkhàzia per part de Rússia, els dos governs van signar un acord mitjançant el qual s'autoritza la tornada de l'exèrcit rus a la base de Gudauta i el reforç d'aquesta amb tancs T-62, vehicles blindats lleugers, el sistema de defensa aèria S-300 i diversos avions.^[5]

Referències

1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-02-10. [Consulta: 10 febrer 2022].
2. Michael Holm, 171st Fighter Aviation Regiment PVO, accessed October 2011
3. V.I. Feskov et al, 'The Soviet Army in the Years of the Cold War,' Tomsk, 2004
4. CIPDD, The Army and Society in Georgia Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine., October 1999
5. Infos at en.rian.ru