Grupo Godó
Grup de comunicació català From Wikipedia, the free encyclopedia
Grup de comunicació català From Wikipedia, the free encyclopedia
El Grupo Godó de Comunicación,[1] o simplement Grup Godó, és un grup d'empreses dedicades a la comunicació constituït el 1998[2] i amb seu a la Torre Godó (Diagonal, 477). El seu origen està vinculat als diaris La Vanguardia, fundat l'any 1881 pels germans Carles i Bartomeu Godó, i El Mundo Deportivo, fundat el 1906.
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa |
| Indústria | periodisme |
| Forma jurídica | societat anònima |
| Història | |
| Creació | 31 desembre 1956, Barcelona |
| Activitat | |
| Produeix | La Vanguardia, El Mundo Deportivo, RAC1 i RAC 105 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Presidència | Xavier de Godó i Muntanyola (1987–) |
| Executiu en cap | Carles de Godó i Valls (2005–) |
| Filial | |
| Lloc web | grupogodo.com |
Els Godó són una família d'empresaris i polítics catalans activa des del segle xviii i originària de Valldellou (Llitera). El primer membre destacat fou el paraire Ramon Godó (Valldellou, 1717 - Igualada, 1798), que es traslladà a Igualada juntament amb el seu fill Ramon Godó i Mas (Valldellou, 1742 - Igualada, 1813), que s'establí com a teixidor. El fill d'aquest darrer, Antoni Godó i Domingo (1777-1830), exercí com a fabricant d'indianes.[3]
La vinculació amb el tèxtil va continuar amb Ramon Godó i Llucià (1801-1865), que va ser alcalde de d'Igualada i va tenir nou fills. El tercer i hereu Ramon Godó i Pié (1825-1883) no va intervenir en política i l'any 1881, va adquirir la fàbrica de la Igualadina Cotonera, en la qual el seu pare ja tenia una participació des de l'inici.
Per contra, els seus germans Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i Bartomeu Godó i Pié (Igualada, 1839 - Barcelona, 1894) s'instal·laren a Barcelona l'any 1856,[4] per posteriorment traslladar-se a Bilbao i Oviedo, on establiren delegacions comercials de la indústria tèxtil familiar, però la crisi prèvia a la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), els obligà a tancar-les i a retornar a Barcelona.[4] Juntament amb Pere Milà i Pi fundaren Godó Hermanos y Cía, compraren una fàbrica de filats de jute i en constituïren una altra, subsidiària, de teixits de jute. Aquesta última es mantingué activa fins a la pèrdua dels territoris colonials espanyols, l'any 1898, però la de filats continuà funcionant, malgrat no disposar dels principals proveïdors de matèries primeres, amb el nom de Godó y Trías (vegeu El Cànem).
Ambdós germans foren membres actius del Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta i ocuparen diversos càrrecs polítics nivell local i nacional. L'any 1881 fundaren el diari La Vanguardia amb l'objectiu inicial de difondre les seves doctrines polítiques.[5][6] La celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 significà un important canvi per al diari, que passà a ser un mitjà independent, amb col·laboradors de renom i una àmplia xarxa de corresponsals.[4]
El fill de Carles, Ramon de Godó i Lallana (1864-1931), mantingué la línia política dels seus predecessors, impulsà el creixement de la publicació periòdica i creà una indústria paperera, Papelera Godó, que aportava al diari el paper necessari per a la seva publicació. L'any 1916 fou nomenat comte de Godó pel rei Alfons XIII.
El seu successor, Carles de Godó i Valls (1899-1987), amplià el negoci periodístic i consolidà un important grup editorial, amb activitats diversificades en els sectors de la radiodifusió i la televisió.[7] El seu fill, Xavier de Godó i Muntanyola (1941-) és l'actual president del grup.
El Grup Godó fou constituït com a grup d'empreses l'any 1998. L'any 2004 adquirí una participació del 40% en el diari Avui, que vengué l'any 2009.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
