El Cànem
fàbrica de Barcelona From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cànem era el nom popular de la filatura de jute dels germans Godó al Poblenou de Barcelona.[1] De tot aquest conjunt, que va arribar a ocupar tres illes del Pla Cerdà entre els carrers de Llull, Roc Boronat (abans Luchana), Ramon Turró (abans Enna), passatge de Bori, Doctor Trueta (abans Wad-Ras) i Llacuna,[2] només queden tres edificis, dos dels quals estan catalogats com a bens amb elements d'interès (categoria C).[3][4] Una placa a la Rambla del Poblenou recorda les dones que hi treballaven, conegudes despectivament com a xinxes, perquè el polsim del cànem feia una forta pudor que impregnava els seus vestits. Xavier Benguerel en va fer un quadre descarnat en una de les seves novel·les.
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Edifici industrial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Llacuna, 10-20 i Doctor Trueta, 201-209 | |||
| ||||
| Format per | Filatura el Cànem (TISA) Nau industrial al carrer Llacuna, 19 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3244 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Filatura el Cànem (TISA) | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3245 | |||
Història
A la dècada del 1860, els germans Carles (1834-1897) i Bartomeu Godó i Pié (1839-1894) es van instal·lar a Barcelona com a comerciants, preferentment de teixits.[5] Al cap d'uns anys van formar una societat amb Pere Milà i Pi, que es diria Godó Germans, Milà i Cia, dedicada a la dedicada a la filatura de jute, fibra utilitzada en la confecció de sacs i xarpelles.[6]
La fàbrica ja existia el 1880, quan Bartomeu Godó va demanar permís per a reconstruir part d'una «quadra» al carrer d'Enna (actual Ramon Turró) que havia estat destruïda per un incendi, segons el projecte del mestre d'obres Joan Barba.[7] Aquell mateix any, Godó va demanar permís per a regularitzar les alineacions i construir uns magatzems al xamfrà dels carrers de Wad-Ras (actual Doctor Trueta) i de la Indústria (actual Llacuna), segons el projecte del mateix autor.[8] El 1885 es va presentar el projecte d'una ampliació al xamfrà del carrer de la Llacuna i de Ramon Turró, obra del mateix autor.[9] El 1889, Godó va sol·licitar novament permís per a remuntar un pis a l'edifici del carrer de Wad-Ras, 191 (actual Doctor Trueta, 203) segons el projecte del mestre d'obres Joan Bruguera i Díaz.[10]
La fàbrica donava feina a uns 2.000 obrers, majoritàriament dones i nens, que treballaven en unes condicions molt dures. El 1892, la societat va passar a dir-se Godó i Cia.[11][6]
Arran dels fets de la Setmana Tràgica, els Godó van cedir un dels edificis a la Guàrdia Civil perquè hi instal·lés una caserna. Més endavant, durant la Guerra Civil Espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i va canviar de nom: Societat Obrera Filadora de Jute. Aquesta experiència va finalitzar quan les tropes del general Franco van entrar a Barcelona el 1939.[12]
Acabada la guerra, Carles de Godó i Valls va recuperar la titularitat de la fàbrica però la va cedir gratuïtament a l'Estat espanyol, segurament per a congraciar-se amb el nou règim. El Cànem es va habilitar com a presó política, amb el nom de prisión provisional de Pueblo Nuevo i va funcionar entre el 1939 i el 1942, depenent organitzativament de la Presó Model.[12][13] El comandant de la presó es deia Juan Brugueño,[14] i hi van passar més de d'onze mil republicans, dels quals 1.619 foren afusellats al Camp de la Bota.[15] Segons un estudi publicat el 2013 per la revista L'Avenç,[13] les condicions de vida eren deplorables: fins a 960 reclusos s'allotjaven en aquesta presó de dimensions reduïdes i patien pallisses constants. Disposaven de 30 cm d'amplada per a dormir. Quan la presó va tancar el 1942, els reclusos van ser traslladats a La Model,[12] i els morts sense família o sense recursos eren enterrats al Fossar Comú, avui transformat en el Fossar de la Pedrera.[14] Aquell mateix any, el recinte va tornar a mans dels Godó.[12]
El 1946, l'empresa es va fusionar amb la filatura de jute Viuda i Fills de Jaume Trias, amb fàbrica a L'Hospitalet de Llobregat, donant lloc a la nova societat Godó i Trias SA, amb un capital de 50 milions de pessetes.[5][16] El 1961 es va crear la filial Talleres de Imprenta SA (TISA), i el 1962 es va encarregar als arquitectes Francesc Ribas i José Luis Cía la reforma de l'edifici del xamfrà dels carrers de la Llacuna i Enna, que a partir del 1968 acolliria les rotatives de La Vanguardia, traslladades des del carrer dels Tallers.[16]
Poc després, va cessar la producció tèxtil al Poblenou i la part principal del recinte es va llogar a diverses empreses fins al seu tancament a principis del segle xxi.[16] La producció es mantingué a la fàbrica de l'Hospitalet, que tancà a començament de la dècada del 1980, i també s'obrí una segona fàbrica a Sant Feliu de Guíxols, que tancà l’any 1973.[5]
Cap al 1965, el recinte es veié afectat per l'obertura del carrer de la Llacuna.[16] Entre els anys 2007 i 2008 se n'enderrocà una part, mentre que de la restant se n'aprofità la façana del carrer del Doctor Trueta per a un hotel i diversos locals comercials.[15] L'edifici dels carrers de la Llacuna i de Ramon Turró acull la seu del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB).[17]
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.