Llitera

La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó. Limita al nord amb la comarca de la Ribagorça, a l'est amb la Noguera i el Segrià, al sud amb la comarca del Baix Cinca, a l'oest amb la comarca del Cinca Mitjà i al nord-oest amb la comarca del Somontano de Barbastre.

Per a altres significats, vegeu «Llitera (desambiguació)».

Llitera

Localització
41° 53′ N, 0° 23′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital	Binèfar
Població humana
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	733,9 km²
Limita amb	Noguera Somontano de Barbastre Cinca Mitjà Ribagorça Segrià Baix Cinca

Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord.

Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista).

Història

Los reis aragonesos, que disposaven dels dominis del Comtat de Ribagorça a la riba del Riu Isàvena, de llengua catalana, van conquerir el seu territori seguint les riberes dels rius Éssera i Cinca en viles que incorporaren l'aragonès com a llengua, mentre que els comtes de Barcelona i Urgell vers lo 1056, conqueriren la riba de la Noguera Ribagorçana, i més tard los comtes d'Urgell i l'Orde del Temple conqueririen la Llitera, establint la frontera màxima del català a l'Aragó.^[1] La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle xvii.

Propostes comarcals aplicades

Trobem,^[Qui?] com és lo cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (això és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on se parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'este topònim. En lo cas de la Llitera, n'hi ha dos:

1. La postura oficial, que inclou los 14 municipis indicats a sota.
2. La postura catalana, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.

Per traçar els límits de la Llitera catalana cal tenir en compte que:

• Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Este és lo cas del municipi de Sanui i Alins, del qual se considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
• Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets d'Espanya als anys seixanta, que no tenen definida encara una llengua vehicular (o, més aviat, no pot assegurar-se si esta és lo català o el castellà). Pel que fa a esta qüestió, lo municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.

Municipis

Llitera (2007)
Municipi Població Extensió Densitat Albelda 875 52,04 16,81 Baells 129 39,98 3,23 Binèfar 9.048 25,1 360,48 Campell, el 821 58 14,16 Camporrells 219 26,54 8,25 Castellonroi 382 37,62 10,79 Esplucs 731 68,36 10,15 Peralta i Calassanç 252 115 2,19 Sant Esteve de Llitera 497 72,15 6,89 Sanui i Alins 178 51,04 3,49 Tamarit de Llitera 3.703 110,6 33,48 Torricó, el 1.457 32,42 44,94 Valldellou 117 30,53 3,83 Vensilló 458 15,20 30,13 Total 18.867 630,58 29,92

Municipis de La Llitera

Vegeu també

• Llista de monuments de la Llitera

Referències

1. Griera i Gaja, Antoni. Gramàtica històrica del català antic. Institució Patxot, 1931, p.7.

Bibliografia

• «Llitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Gran Enciclopèdia Aragonesa, La Litera Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Gran Enciclopèdia Catalana