Governador de les Filipines

Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de les Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Les illes Filipines en 1764.

Període espanyol

Entre 1565 i 1821, la Capitania General de les Filipines va estar subordinada al virregnat de Nova Espanya; durant aquest període, el governador general tenia també el càrrec de capità general i president de la Reial Audiència de Manila; el seu mandat estava previst per a vuit anys;^[1] en períodes d'absència o manca del governador, el govern polític quedava en mans de la Reial Audiència, mentre la direcció militar era assignada a algun dels seus oïdors, segons estava disposat en la Recopilació de Lleis de les Índies.^[2]

A partir de 1821, amb la independència de les Filipines del virregnat de Nova Espanya, tots els governadors van ser militars; en absència del governador, el govern quedava en mans del segon en la cadena de comandament militar.

Es ressalten en color els governadors interins i els períodes en els quals la Reial Audiència va assumir provisionalment el govern.

Governador	Període de govern	Notes
Miguel López de Legazpi	27 d'abril de 1565 – 20 d'agost de 1572	Conquistador.
Guido de Lavezaris	20 d'agost de 1572 – 25 d'agost de 1575	Tresorer de l'expedició de conquesta.
Francisco de Sande	25 d'agost de 1575 – abril de 1580
Gonzalo Ronquillo de Peñalosa	abril 1580 – 10 de març de 1583	Nomenat governador vitalici.
Diego Ronquillo	10 de març de 1583 – 16 de maig de 1584	Nebot de l'anterior.
Santiago de Vera	16 de maig de 1584 – maig de 1590	En 1584 s'establí la Reial Audiència. En 1590 Vera la abolió.[3]
Gómez Pérez das Mariñas	maig de 1590 – 25 d'octubre de 1593	Morí assassinat.
Pedro de Rojas	25 d'octubre 1593 – 3 de desembre de 1593	Interií. Oïdor de la Reial Audiència.
Luis Pérez Dasmariñas	3 de desembre 1593 – 14 de juliol de 1596	Interí. Fill de Gómez Pérez das Mariñas.
Francisco Tello de Guzmán	14 de juliol de 1596 – maig de 1602	Es rehabilità la Reial Audiència per decret reial.[3]
Pedro Bravo de Acuña	maig de 1602 – 24 de juny de 1606	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	24 de juny de 1606 – 15 de juny de 1608	Cristóbal Téllez de Almansa assumí el govern militar.
Rodrigo de Vivero y Aberrucia	15 de juny de 1608 – abril de 1609
Juan de Silva	abril de 1609 – 19 d'abril de 1616	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	19 d'abril de 1616 – 18 de juny de 1618	Andrés de Alcaraz assumí el govern militar.
Alonso Fajardo de Tenza	18 de juny de 1618 – julio de 1624	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	julio de 1624 – juny de 1625	Jerónimo de Silva assumí el comandament militar. Durant el seu mandat, l'oïdor Jerónimo de Legazpi s'autoanomenà governador general.
Fernando de Silva	juny de 1625 – 29 de juny 1626
Juan Niño de Tabora	29 de juny de 1626 – 22 de juliol de 1632	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	22 de juliol de 1632 – 1633	Lorenzo de Olaza y Lecubarri assumí el govern militar.
Juan Cerezo de Salamanca	1633 – 25 de juny de 1635
Sebastián Hurtado de Corcuera	25 de juny de 1635 – 11 d'agost de 1644
Diego Fajardo Chacón	11 d'agost de 1644 – 1 d'abril de 1654
Francisco Tabili	1 d'abril de 1654 – 25 de juliol de 1654
Sabiniano Manrique de Lara	25 de juliol de 1654 – 8 de setembre de 1663
Diego de Salcedo	8 de setembre de 1663 – 28 de setembre de 1668	Arrestat i deposat per la Inquisició.
Juan Manuel de la Peña Bonifaz	28 de setembre de 1668 – 24 de setembre de 1669	Oïdor de la Reial Audiència, assumí el govern en solitari.
Manuel de León	24 de setembre de 1669 – 11 d'abril de 1677	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	11 d'abril de 1677 – 21 de setembre de 1677	Francisco Coloma assumí el govern militar. Va morir.
	21 de setembre de 1677 – 28 de setembre de 1678	Francisco de Sotomayor y Mansilla assumí el govern militar.
Juan de Vargas y Hurtado	28 de setembre de 1678 – 24 d'agost de 1684
Gabriel de Curuzealegui y Arriola	24 d'agost de 1684 – abril de 1689
Reial Audiència	abril de 1689 – juliol de 1690	Alonso de Avila Fuertes assumí el govern militar.
Fausto Cruzat y Góngora	juliol de 1690 – 8 de desembre de 1701
Domingo Zabálburu de Echevarri	8 de desembre de 1701 – 25 d'agost de 1709
Martín de Urzúa y Arizmendi	25 d'agost de 1709 – 4 de febrer de 1715	Va morir en el càrrec.
Reial Audiència	4 de febrer de 1715 – 9 d'agost de 1717	Jose Torralba assumí el comandament militar.
Fernando Manuel de Bustillo	9 d'agost de 1717 – 11 d'octubre de 1719	Assassinat.
Francisco de la Cuesta	11 d'octubre de 1719 – 6 d'agost de 1721	Arquebisbe de Manila.
Toribio José Cosio y Campo	6 d'agost de 1721 – 14 d'agost de 1729
Fernando Valdés y Tamón	14 d'agost de 1729 – juliol de 1739
Gaspar de la Torre	juliol de 1739 – 21 de setembre de 1745	Va morir en el càrrec.
Juan Arrechederra	21 de setembre de 1745 – 20 de juliol de 1750	Arquebisbe de Manila.
Francisco José de Ovando y Solís	20 de juliol de 1750 – juliol de 1754
Pedro Manuel de Arandía Santisteban	de juliol de 1754 – 31 de maig de 1761	Va morir en el càrrec.
Miguel Lino de Ezpeleta	juny de 1759 – julio de 1761
Manuel Antonio Rojo del Río	julio de 1761 – 6 d'octubre de 1762	Durant l'ocupació britànica de Manila en la guerra dels Set Anys, Rojo va ser capturat i Dawsonne Drake va governar la part britànica. Anda s'autoanomenà governador en Bacolor.
Simón de Anda y Salazar	6 d'octubre de 1762 – 10 de febrer de 1764
Francisco Javier de la Torre	10 de febrer de 1764 – 6 de juliol de 1765	Interí.
José Antonio Raón Gutiérrez	6 de juliol de 1765 – julio de 1770
Simón de Anda y Salazar	julio de 1770 – 30 d'octubre de 1776	Va morir en el càrrec.
Pedro de Sarrio	30 d'octubre 1776 – julio de 1778	1r cop. Interí.
José Basco y Vargas	juliol de 1778 – 22 de novembre de 1787
Pedro de Sarrio	22 de novembre de 1787 – 1 de juliol de 1788	2n cop. Interí.
Félix Berenguer de Marquina	1 de juliol de 1788 – 1 de setembre de 1793
Rafael María de Aguilar y Ponce de León	1 de setembre de 1793 – 7 d'agost de 1806	Va morir en el càrrec.
Mariano Fernández de Folgueras	7 d'agost de 1806 – 4 de març de 1810	1r cop.
Manuel Gonzalez de Aguilar	4 de març de 1810 – 4 de setembre de 1813
José Ramón de Gardoqui y Jaraveitia	4 de setembre de 1813 – 9 de desembre de 1816	Va morir en el càrrec.
Mariano Fernández de Folgueras	9 de desembre de 1816 – 30 d'octubre de 1822	2n cop.
Juan Antonio Martínez	30 d'octubre de 1822 – 15 d'octubre de 1825
Mariano Ricafort Palacín y Abarca	15 d'octubre de 1825 – 23 de desembre de 1830
Pascual Enrile y Alcedo	23 de desembre de 1830 – 1 de març de 1835	Interí como segundo en el mando militar.
Gabriel de Torres	1 de març de 1835 – 23 d'abril de 1835	Interí.
Joaquín de Crámer	23 d'abril de 1835 – 9 de setembre de 1835	Interí.
Pedro Antonio Salazar Castillo y Varona	9 de setembre de 1835 – 27 d'agost de 1837
Andrés García Camba	27 d'agost de 1837 – 29 de desembre de 1838
Luis Lardizábal	29 de desembre de 1838 – 14 de febrer de 1841
Marcelino Oraá Lecumberri	14 de febrer de 1841 – 17 de juny de 1843
Francisco de Paula Alcalá de la Torre	17 de juny de 1843 – 16 de juliol de 1844
Narcís Claveria i Zaldua	16 de juliol de 1844 – 26 de desembre de 1849
Antonio María Blanco	26 de desembre de 1849 – 29 de juliol de 1850	Interí.
Antonio de Urbistondo y Eguía	29 de juliol de 1850 – 20 de desembre de 1853
Ramón Montero Blandino	20 de desembre de 1853 – 2 de febrer de 1854	1r cop. Interí.
Manuel Pavía y Lacy	2 de febrer de 1854 – 28 d'octubre de 1854
Ramón Montero Blandino	28 d'octubre de 1854 – 20 de novembre de 1854	2n cop. Interí.
Manuel Crespo y Cebrián	20 de novembre de 1854 – 5 de desembre de 1856	Dimitió.
Ramón Montero y Blandino	5 de desembre de 1856 – 9 de març de 1857	3ª vez. Interí.
Fernando Norzagaray y Escudero	9 de març de 1857 – 12 de gener de 1860
Ramón María Solano Llanderal	12 de gener de 1860 – 29 d'agost de 1860	Va morir en el càrrec.
José MacCrohon y Blake		Va morri quan viatjava des d'Espanya a ocupar el càrrec.
Juan Herrera Dávila	29 d'agost de 1860 – 2 de febrer de 1861	Inicià el seu mandat com a interí.
José Lemery e Ibarrola	2 de febrer de 1861 – 7 de juliol de 1862
Salvador Valdés	7 de juliol de 1862 – 9 de juliol de 1862	Interí.
Rafael Echagüe y Bermingham	9 de juliol de 1862 – 24 de març de 1865
Joaquín del Solar e Ibáñez	24 de març de 1865 – 25 d'abril de 1865	1r cop. Interí.
Juan de Lara e Irigoyen	25 d'abril de 1865 – 9 de gener de 1866
Manuel Rodríguez-Fito y Bueno	9 de gener de 1866 – 19 de novembre de 1867
José de la Gándara y Navarro	19 de novembre de 1867 – 7 de juny de 1869
Manuel Maldonado	7 de juny de 1869 – 23 de juny de 1869	Interí.
Carlos María de la Torre y Navacerrada	23 de juny de 1869 – 4 d'abril de 1871
Rafael Izquierdo Gutiérrez	4 d'abril de 1871 – 8 de gener de 1873	Dimití per motius de salut.
Manuel MacCrohon	8 de gener de 1873 – 24 de gener de 1873	Interí.
Juan Alaminos y Vivar	24 de gener de 1873 – 17 de març de 1874
Manuel Blanco Valderrama	17 de març de 1874 – 18 de juny de 1874	Inicià el seu mandat com a interí.
José Malcampo y Monge	18 de juny de 1874 – 28 de febrer de 1877
Domingo Moriones i Murillo	28 de febrer de 1877 – 20 de març de 1880
Rafael Rodríguez Arias	20 de març de 1880 – 15 d'abril de 1880	Interí.
Fernando Primo de Rivera	15 d'abril de 1880 – 10 de març de 1883	1r cop
Emilio Molíns	10 de març de 1883 – 7 d'abril de 1883	Interí, 1r cop.
Joaquim Jovellar i Soler	7 d'abril de 1883 – 1 d'abril de 1885
Emilio Molíns	1 d'abril de 1885 – 4 d'abril de 1885	Interí, 2n cop.
Emilio Terrero y Perinat	4 d'abril de 1885 – 1888
Antonio Molto	1888 – 1888	Interí.
Federico Lobatón	1888 – 1888	Interí.
Valerià Weyler i Nicolau	1888 – 1891
Eulogio Despujol y Dusay	1891 – 1893
Federico Ochando	1893 – 1893	Interí.
Ramón Blanco y Erenas	1893 – 13 de desembre de 1896
Camilo García de Polavieja	13 de desembre de 1896 – 15 d'abril de 1897
José de Lachambre	15 d'abril de 1897 – 23 d'abril de 1897	Interí.
Fernando Primo de Rivera	23 d'abril de 1897 – 11 d'abril de 1898	2n cop.
Basilio Augustín y Dávila	11 d'abril de 1898 – 24 de juliol de 1898
Fermín Jáudenes y Álvarez	24 de juliol de 1898 – 13 d'agost de 1898	Interí.
Francisco Rizzo	13 d'agost de 1898 – 13 d'agost de 1898	Interí.
Diego de los Ríos y Nicolau	13 d'agost de 1898 – 10 de desembre de 1898	Interí.

Període estatunidenc

En 1898, després de la derrota espanyola en la Guerra hispano-estatunidenca, Filipines va passar als Estats Units segons el que es disposà en el tractat de París; els EUA van establir a les Filipines un govern militar provisional fins a 1901. A partir d'aquesta data, els governadors van ser civils, designats pel President dels Estats Units amb l'aprovació del Senat dels Estats Units.

Governador	Període de govern	Notes
Wesley Merritt	14 d'agost de 1898 – 28 d'agost de 1898	Gobernadores militares.
Elwell Stephen Otis	28 d'agost de 1898 – 5 de maig de 1900
Arthur MacArthur, Jr.	25 de maig de 1900 – 4 de juliol de 1901
William Howard Taft	4 de juliol de 1901 – 23 de desembre de 1903
Luke Edward Wright	1 de febrer de 1904 – 30 de març de 1906
Henry Clay Ide	1 d'abril de 1906 – 19 de setembre de 1906
James Francis Smith	20 de setembre de 1906 – 11 de novembre de 1909
William Cameron Forbes	11 de novembre de 1909 – 1 de setembre de 1913
Newton W. Gilbert	1 de setembre de 1913 – 6 d'octubre de 1913	Interí
Francis Burton Harrison	6 d'octubre de 1913 – 5 de març de 1921
Charles Yeater	5 de març de 1921 – 14 d'octubre de 1921	Interí
Leonard Wood	14 d'octubre de 1921 – 7 d'agost de 1927
Eugene Allen Gilmore	7 d'agost de 1927 – 27 de desembre de 1927	Interí
Henry L. Stimson	27 de desembre de 1927 – 23 de febrer de 1929
Eugene Allen Gilmore	23 de febrer de 1929 – 8 de juliol de 1929	Interí
Dwight Davis	8 de juliol de 1929 – 9 de gener de 1932
George C. Butte	9 de gener de 1932 – 29 de febrer de 1932	Interí
Theodore Roosevelt, Jr.	29 de febrer de 1932 – 15 de juliol de 1933
Frank Murphy	15 de juliol de 1933 – 15 de novembre de 1935

Notes

1. Recopilación de leyes de los reynos de las Indias, llibre V, títol II, llei ij.
2. Biblioteca de legislación ultramarina, compilada per José María Zamora y Coronado, 1844.
3. Sinibaldo de Mas: Estado de las islas Filipinas en 1842, págs. 70–71.

Referències

• Governadors de les Filipines
• Cahoon, Ben (2000). "Philippines". World's Statesmen.
• Don Peterson (2007-2nd Qtr), 1898: Five Philippine Governors-General Serve Rapid Fire Terms, Philippine Philatelic Journal.
• Tanner, Dr. J.M. (1901-11). Improvement Era Vol.5 No. 1. Church of Jesus Christ of Latter-Day Saints.
• Elliott, Charles Burke (1917). The Philippines: To the End of the Commission Government, a Study in Tropical Democracy. The Bobbs-Merrill Company.