Goràs

El goràs, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano, quelet,^[2] besuc de la piga^[3] o pitxell (Pagellus bogaraveo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.^[4][5]

Goràs

Pagellus bogaraveo
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN	170244
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Sparidae
Gènere	Pagellus
Espècie	Pagellus bogaraveo Brünnich, 1768
Nomenclatura
Sinònims	Pagellus cantabricus (Asso, 1801) Pagellus centrodontus (Delaroche, 1809) Sparus bogaraveo (Brünnich, 1768) Sparus centrodontus (Delaroche, 1809)[1]

Morfologia

• Pot arribar a 70 cm de llargària total.
• El cos és ovalat i comprimit lateralment.
• El perfil cefàlic és convex.
• La boca és petita i els ulls són grossos.
• L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals són llargues. Les pèlviques tenen una espina dura i l'anal té tres espines fortes.
• El dors és gris rosat i els costats són platejats. Té una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes són rosades.^[6][7]

Reproducció

La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.^[8]

Alimentació

És un carnívor voraç de crustacis. També s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.^[6]

Hàbitat

Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrània) o 700 m (a l'Atlàntic). Els joves apareixen més a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al talús.^[6]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritània, Illa de Madeira i les Illes Canàries) i a la Mediterrània occidental (es torna rar més enllà de Sicília).^[6]

Interès pesquer

Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volantí a la fonera.^[8]

Referències

1. MarineSpecies.org (anglès)
2. «Goràs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. el nom de besuc de la piga aplicat a Pagelllus bogaraveo, (...) [podria ser] un calc del nom andalús “besugo de la pinta”, Algunes reflexions sobre els noms dels peixos, Jordi Lleonart, in Col·loqui sobre els noms comuns dels animals Barcelona 1, 2 i 3 de desembre de 1998 http://www.bcn.cat/museuciencies_fitxers/imatges/FitxerContingut6894.pdf Toni Llobet i François. Presència. Juliol 2009.
4. UNEP-WCMC Species Database ^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
5. The Taxonomicon (anglès)
6. FishBase (anglès)
7. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 185.
8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 185.

Bibliografia

• Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
• Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
• Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
• Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
• Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)

Viccionari