Georg Friedrich Hildebrandt

Georg Friedrich Hildebrandt (5 de juny de 1764, Hannover, Regne de Hannover - 23 de mars de 1816, Erlangen, Ducat de Baviera) fou un farmacèutic, químic, i anatomista.^[1]

Georg Friedrich Hildebrandt

Biografia
Naixement	5 juny 1764 Hannover (Alemanya)
Mort	23 març 1816 (51 anys) Erlangen (Alemanya)
Residència	Regne de Hannover
Formació	Universitat de Göttingen
Director de tesi	Johann Friedrich Gmelin
Activitat
Ocupació	químic, anatomista, fisiòleg, farmacèutic, professor d'universitat, físic
Ocupador	Universitat de Göttingen Universitat d'Erlangen-Nuremberg
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Johann Friedrich Gmelin
Obra
Estudiant doctoral	Johann Salomo Christoph Schweigger

Biografia

Hildebrandt obtingué el seu doctorat el 1783 a la Universitat de Göttingen amb Johann Friedrich Gmelin.^[1]

Obra

Els camps de recerca de Hildebrandt foren l'estudi dels compostos de mercuri, i la naturalesa química de la calç viva, del nitrat d'amoni i de l'amoníac. També estudià la llum emesa per les descàrregues elèctriques a través de l'aire i l'ús d'òxid nítric investigat per determinar el contingut d'oxigen de l'aire. Desenvolupà un mètode per a separar la plata del coure. Escriví llibres de text de farmacologia i d'anatomia humana, i tractats sobre la verola, el somni i el sistema digestiu. Fou un dels primers a introduir les teories de Antoine Laurent Lavoisier als estats d'Alemanya.^[1]

Referències

1. Hufbauer, Karl. The Formation of the German Chemical Community, 1720-1795. University of California Press, p. 214. ISBN 978-0-520-04415-9.