Gato Barbieri

Leandro Gato Barbieri (Rosario, 28 de novembre de 1932 - Nova York, 2 d'abril de 2016) ^[1]va ser un saxofonista i compositor argentí. Es va fer popular durant el moviment del free-jazz en la dècada de 1960 i conegut pels seus enregistraments de jazz llatí de la decàda de 1970.^[2] Va compondre la banda sonora de la pel·lícula L'últim tango a París, per la qual va guanyar el Grammy a la millor composició instrumental el 1973.

Gato Barbieri

(1970)
Biografia
Naixement	28 novembre 1932 Rosario (Argentina)
Mort	2 abril 2016 (83 anys) Nova York
Causa de mort	pneumònia
Nacionalitat	Argentina
Activitat
Ocupació	saxofonista de jazz, compositor, compositor de bandes sonores
Activitat	1961 -
Gènere	Jazz, jazz llatí, smooth jazz
Instrument	Veu i saxòfon tenor
Instrument destacat	Saxòfon
Segell discogràfic	ESP-Disk Flying Dutchman Records Impulse! Records
Premis
(2015)  Premi Grammy Llatí a la carrera artística
Lloc web	gatobarbierimusic.com

Biografia

Gato Barbieri nascut a la ciutat argentina de Rosario el 1932 va començar tocant el clarinet. Amb divuit anys va anar a viure a Buenos Aires on va canviar d'instrument, tocant el saxòfon en clubs de jazz.^[3] El 1953 va entrar a la banda del pianista Lalo Schifrin. Després d'una temporada a Itàlia, es va instal·lar a Nova York on va residir. A finals dels anys seixanta del segle passat, va formar part del quartet liderat pel trompetista Don Cherry.^[4] El 1973 Barbieri va guanyar un Grammy a la millor composició instrumental per la seva música al film dirigit per Bernardo Bertolucci L'últim Tango a Paris.

El músic argentí va enregistrar uns 35 àlbums al llarg de la seva carrera entre els anys 1967 i 1982. Posteriorment, amb les seves gires va gravar discos com Qué Pasa (1997), que va aconseguir el número 2 en el Billboard de jazz contemporani.^[5] El novembre 2015 Gato Barbieri va rebre el Premi a la trajectòria musical en els Latin Grammys, junt amb altres artistes, en el seu cas com a premi per la seva contribució que abraça una àmplia varietat d'estils del món del jazz.^[6]

Discografia seleccionada

• Menorama (private pressing, 1960)
• In Search of the Mystery (ESP Disk, 1967)
• Under Fire (1969)
• Fenix (Flying Dutchman, 1971)
• El Pampero (Flying Dutchman, 1971)
• Last Tango in Paris (United Artists, 1972)
• Bolivia (Flying Dutchman, 1973)
• Chapter One: Latin America (1973)
• Chapter Two: Hasta Siempre (1973)
• Chapter Three: Viva Emiliano Zapata (1974)
• Yesterdays (Flying Dutchman, 1974)
• Chapter Four: Alive in New York (1975)
• Caliente! (1976)
• II Grandi del Jazz (1976)
• Tropico (1978)
• Euphoria (1979)
• Bahia (1982)
• Apasionado (1982)
• Para Los Amigos (1984)
• Passion And Fire (1988)
• Qué Pasa (1997)
• Che Corazón (1999)
• The Shadow of The Cat (2002)
• New York Meeting (2010)

Referències

1. «Mor el saxofonista Gato Barbieri, l'autor de la banda sonora de 'L'últim tango a París'». Ara.cat, 03-04-2016. [Consulta: 3 da'bril 2016].
2. « Grammy-Winning Latin Jazz Saxophonist Leandro "Gato" Barbieri Dies At 83]» (en anglès). NCR, 02-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
3. Navarro, Fernando. «Muere Gato Barbieri, el gran embajador del jazz argentino» (en castellà). El País, 03-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
4. Kreps, Daniel. «Gato Barbieri, Latin Jazz Great and 'Last Tango in Paris' Composer, Dead at 83» (en anglès). Rollingstone, 03-04-2016. [Consulta: 6 abril 2016].
5. «Latin Jazz Saxophonist Gato Barbieri Dies at Age 83» (en anglès). The New York Times, 02-04-2016. [Consulta: 3 abril 2016].
6. Cantor-Navas, Judy. «Latin Academy Honors Diverse Artists With Lifetime Achievement Awards» (en anglès). Billboard, 16-09-2015. [Consulta: 6 abril 2016].