menestral que té com a ofici treballar la fusta From Wikipedia, the free encyclopedia
Un fuster o una fustera és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.
 |
Aquest article tracta sobre l'ofici. Vegeu-ne altres significats a «Fuster (desambiguació)». |
 | |
Tipus d'ocupació | artesà de la fusta, menestral i treballador de la construcció  |
|---|---|
Camp de treball | fusteria i roofing (en)  |
Els fusters tenien molta importància en la construcció d'habitatges (algunes vegades, podien ésser també mestres de cases) i també de vaixells (per exemple, els fusters de ribera de Barcelona), que desenvoluparen una professió específica: la del mestre d'aixa. Cal fer esment també dels fusters que, d'ençà de la darreria de l'edat mitjana, treballaven a les serradores. Ja com a artistes, podem esmentar els tallistes, que esculpien la fusta per fer cairats (Pere S'Anglada, Macià Bonafè, Xavier Campeny, etc.). De fet, a Barcelona, a mitjan segle xv, on es diferenciava els fusters caixers (que eren seixanta-tres) dels fusters bosquers (que eren vint-i-tres).[1]
A l'edat mitjana, els fusters, com la resta de menestrals, s'organitzaren en col·legis professionals o confraries per regular l'ofici, defensar els seus interessos i donar-se suport mutu. A Mallorca, el col·legi dels fusters fou fundat el 1499, per bé que al segle xiv ja consten documents que esmenten la comunitat de fusters. Es dividien en fusters d'obra grossa (que feien bastides, escales, carros...) i fusters d'obra menuda (mobiliari); al segle xviii, es constituí la secció dels mestres d'aixa. El seu patró era sant Josep, venerat a l'església del convent de Sant Francesc, a la que encara ara és la capella de Sant Josep. Anteriorment, però, l'havien venerat a l'església de Sant Nicolauet Vell (a la plaça del Roser) i, al segle xiv, havien tengut la capella a l'església de Santa Eulàlia, sota la invocació de sant Antoni de Viana i sant Iu (actualment, la capella de l'Ecce Homo). Els fusters tenien la sala davant l'antic convent dels Mínims, entre el que actualment és la plaça de la Reina i el Born, i la sepultura del col·legi era a la capella de sant Josep, on encara es conserva la làpida (Sepultura dels Honorables Fusters, com y també dels fills y fillas de mestras confrares qui estiran baig de la potestat del para. Als -- del mes de gost 1704). El seu escut era format per diverses eines pròpies de l'ofici (una aixa, una plana, un compàs, un escaire, una maça, un puntacorrent...).[2]
Els diferents treballs d'un fuster sovint es relacionen amb el banc de fuster.[3] El banc permet de subjectar amb fermesa taulons, llistons i peces semielaborades. I treballar a una alçària adequada.[4][5][6][7][8]
|
|
|
|
|
|
|
|
Els fusters fan mobles i altres estris a partir d'alguns materials que constitueixen la primera matèria. Els principals materials són els següents:
Per fusta natural s'entén la que prové de l'arbre després d'un procés d'assecatge, en forma de peces comercials. Segons les dimensions les peces s'anomenen amb diversos termes tradicionals: bigues, cabirons o cairats, taulons, quadrons,[9] llates,[10] posts,[11] llistons... A partir del tronc d'un arbre hi ha diverses mètodes per a serrar-lo en peces més petites. Cada sistema té avantatges i inconvenients pel que fa a l'aprofitament de la secció (la secció és circular i les peces de fusta són rectangulars: hi ha pèrdua de material al tallar) i a les propietats de les peces obtingudes (les peces tallades en sentit radial es deformen menys). Una altra forma típica de presentació de la fusta és la fullola que es comercialitza en gruixos de l'ordre de poques dècimes de mil·límetre fins a 5 mm. La fullola pot ser serrada d'un tronc (tallant-lo en diagonal o seguint una corda geomètrica de la secció: la fullola de ganiveta)[12] o desenrotllada a partir d'un tronc vaporitzat i tornejat (tallant un petit gruix en espiral al llarg del perímetre: la fullola desenrotllada).[13]
Per a lutiers es comercialitzen peces especials de fustes adequades (generalment fustes precioses o semiprecioses). Aquestes fustes poden tenir molts anys d'assecatge particularment acurat i d'emmagatzematge.[14]
A més de la fusta en el seu estat natural (verda o assecada) hi ha peces de fusta que es comercialitzen amb algun tipus de tractament. Hi ha tractaments de protecció, contra insectes i fongs. També hi ha tractaments contra la humitat.
N'hi ha cinc tipus principals:
Una mena de taulers molt usats són els anomenats de "densitat mitjana" (denominants DM en forma abreujada).[19]
En la fabricació de mobles i altres s'usen materials sintètics basats en polímers i altres compostos químics. Un exemple d'aquests productes és la fòrmica, laminat usat en taulells i superfícies sotmeses a l'abrasió[20] (Fòrmica és un nom derivat d'una antiga marca comercial).
Com en altres oficis tradicionals l'aprenentatge es basava en l'observació dels mestres. Les obres clàssiques sobre fusteria no són gaire nombroses. A partir dels segle dinou hi ha una munió de tractats sobre els treballs de la fusta més o menys especialitzats. Una mostra cronològica a continuació.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
