From Wikipedia, the free encyclopedia
Una cola animal és un adhesiu natural obtingut mitjançant el processament de teixits conjuntius obtinguts de diverses parts d'alguns animals.
Els materials de partida són sotmesos a una ebullició prolongada en aigua. Així es provoca la hidròlisi del col·lagen contingut en les pells, ossos, tendons i altres parts processades, adequades per a la fabricació de cola.
Les coles animals són conegudes des dels inicis de la civilització. I, per algunes qualitats, encara es fan servir en l'actualitat.
Les coles tradicionals eren productes artesans. La seva fabricació, denominació i algunes de les suposades propietats, anaven sovint acompanyades de creences infundades i supersticioses.
Hi ha troballes arqueològiques que confirmen l'ús de coles animals en el Neolític.[1]
Els egipcis de l'Imperi Nou, en la tomba de Hatxepsut per exemple, coneixien i usaven coles animals.[2][3]
Plini el Vell va descriure dues coles animals: La “taurokolla”[4] i la “ichthykolla”.[5] I el nom de l'ofici de l'artesà que fabricava cola: "Kollepsos".[6][7]
Durant l'Imperi Romà la cola animal fou usada a bastament. Per exemple, Polibi descrigué la construcció de l'escut d'un soldat romà: fet de dues pells unides amb cola animal.[10][11]
A l'Edat Mitjana la cola animal es va emprar amb profusió. Per a unir peces de fusta, per a relligar llibres i en pintures al fresc o sobre tela.
La fabricació industrial de coles animals va començar als Països Baixos cap al 1690, al Regne Unit cap al 1700 i als Estats Units d'América en el 1808.[13]
A la Catalunya actual hi ha, almenys, un fabricant de coles animals i gelatines.
Les coles animals abarquen un període molt llarg i, per tant, diverses cultures i països. En alguns casos no hi traducció exacta d'una mena de cola existent en un idioma, en una altra o altres llengües.
Al llarg del temps hi ha hagut moltes varietats de cola animal. Algunes només eren d'ús local (amb denominacions particulars) i altres s'exportaven i empraven arreu del món.[19]
L'aparició dels adhesius sintètics ha fet desaparèixer la majoria de coles animals. Algunes menes de cola tradicionals se segueixen usant. En lutieria, per exemple.[20]
Com el seu nom indica es confecciona a base de peix,[21] diuen que la millor és la feta amb la bufeta natatòria de l'esturió.[22][23][24]
Per al seu ús es dissol en aigua calenta, preparant-se en petites quantitats. Es presenta en pols o escates.
S'obté de despulles d'aquest animal, principalment de les pells. És barata i de bona qualitat, encara que no cristaliza tant com la de peix.
Molt adequada per als instruments musicals. S'obté barrejant cola de conill amb resines.[25]
Feta amb parts de cabra i ovella.[26]
Les diferents coles animals han estat emprades per a funcions diverses. El seu ús principal ha estat com a adhesiu entre diversos materials.
A més de ser emprades per a enganxar algunes peces de diverses armes, les coles animals constituïen un dels components més importants en la fabricació d'arcs compostos, tan dels manuals com dels arcs de ballesta.[27]
Molts dels mobles tradicionals, de diverses cultures i en diverses èpoques, estaven fets a partir de peces encolades amb cola animal. Cola de fusters i ebenistes.
Un dels avantatges és la reversibilitat que permet aquesta mena d'adhesiu. Amb calor i humitat és possible desencolar una unió per a restaurar una part trencada o esquerdada.
Un altre avantatge és la rigidesa de la cola animal que evita pèrdues en la transmissió de les vibracions sonores. Moltes coles modernes són elàstiques (elàstiques en sentit coloquial) i "gomoses", i farien perdre potència sonora i color a l'instrument.
Alguns dels sistemes tradicionals d'enquadernació de llibres usaven diverses menes de coles animals.[30]
Una de les coles tradicionals per a enganxar els pans d'or, en l'operació de daurar peces per part dels dauradors, era la cola de peix.
En la preparació de les teles per a pintura a l'oli, la cola de conill s'usava (i encara s'usa) per a pintar o impregnar la tela de canemàs primer que cap altra operació. La cola de conill tensava la tela i la protegia de l'acció potencialment destructora de l'oli de llinosa, que atacava les fibres de cànem.[31][32]
Algunes gelatines s'empraven en la farmacopea tradicional.[33][34] Els usos moderns es limiten a la fabricació de càpsules com a contenidors de substàncies farmacèutiques que cal administrar per via oral.
Algunes varietats de cola, seguint processos adequats i les normes higièniques exigides per la llei, són usades en algunes receptes culinàries en forma de gelatina.[35][36]
Els xinesos manufacturaven una cola anomenada “O-kiau”, a partir de pells de bou, banyes de cérvol i pells de rucs negres. L'aigua usada en el procés era d'un pou que, suposadament, tenia propietats especials. L'autor de l'obra de referència suposa que devia tractar-se d'una aigua semblant a la de Barèges a França.[39]
Els irlandesos feien cola dels cartílags dels bous. Deien que la millor era la feta a partir de les orelles i els tendons. [40]
Un dels invents de Narcís Monturiol fou una cola animal derivada dels conills.[41]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.