lleis catalanes From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
L'etimologia prové del Dret romà pervivent a Catalunya en el qual originàriament les constitucions eren les normes promulgades pels emperadors romans. Legislativament una «constitució», en sentit estricte, es diferenciava d'un «capítol de cort» pel fet de ser estatuïda i ordenada en primera persona pel rei amb el consentiment i aprovació de la Cort, mentre que el segon era suplicat en tercera persona pels tres braços perquè el rei l'estatuís i ordenés amb llur consentiment i aprovació. I és que des de 1283 el rei no podia fer lleis generals a Catalunya sense el consentiment i l'aprovació dels eclesiàstics, cavallers i ciutadans que integraven la Cort General de Catalunya, fet sense precedents a Europa. Com a dret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya; les constitucions podien modificar fins i tot Usatges de Barcelona (que encapçalaven formalment les constitucions entre les quals eren també compilats) i Privilegis encara que aquests darrers haguessin estat declarats irrevocables anteriorment; així mateix no podien ésser contradites per decrets o sentències reials, les quals eren legislativament de rang inferior a les Constitucions catalanes. Foren abolides per Felip V de Castella el 1714 i el sistema pactista desmantellat; a partir d'aleshores la legislació i el dret foren creats només a través de Reials ordres i Reials decrets emanats de la voluntat del Rei, pràctiques pròpies del cesarisme reial i de l'absolutisme polític borbònic, que fou vigent fins a l'establiment del regnat constitucional d'Isabel II (1833).
Les primeres constitucions catalanes foren promulgades en la Cort General de Catalunya celebrada a Barcelona l'any 1283. Les últimes van ser promulgades el 1706 en les Corts Catalanes de 1705-1706 durant el regnat de Carles III, l'Arxiduc. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del còdex. La primera compilació fou prescrita per Ferran d'Antequera, a suggeriment de les Corts de Barcelona (1413). A les Corts de Barcelona (1493), amb Ferran el Catòlic, es fa una nova recopilació acabada el 14 de febrer de 1493.[1] Posteriorment, es va divulgar en edició del 1495, junt amb els Usatges de Barcelona:
Les compilacions acordades en les corts de Montsó (1585) i del 1702 foren publicades dividides en tres volums:
El Rei Felip V abolí els drets històrics dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les llibertats catalanes) mitjançant el dret de conquesta i després d'una derrota militar. La derogació de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es feu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinó amb els Decrets de Nova Planta, llarguíssima col·lecció de disposicions que a la pràctica les va convertir en inaplicables.[2]
Segons les mateixes constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials:
Tot i així cal afegir, que almenys en el cas de Catalunya, el Decret de Nova Planta conté reformes gairebé exclusivament del sistema judicial, deixant intacte el Dret Civil, de les Constitucions Catalanes, en virtut de l'article 56 Arxivat 2008-03-19 a Wayback Machine. del Decret per al Principat de Catalunya que diu textualment: "En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él." També respecta altres institucions, com el Consolat de Mar (article 57) i el Col·legi de Notaris de Catalunya (article 49), ferint-los però de mort, en derogar les institucions responsables de la seva reforma i actualització, i no fer les previsions substitutòries corresponents.
Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, net de Carles V, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V.
La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir èxit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir a França, el 27 de febrer de 1876 el mateix dia que Alfons XII va entrar a Pamplona.
Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle xviii, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.
Degut a la forma en què a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle xviii doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb què aquest concepte es pot fer servir abans del segle xix, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.
De fet, és precisament la defensa d'aquestes lleis i institucions pròpies, el que expliquen el patriotisme català durant els segles xvii i xviii, i la resistència que porta a l'11 de setembre de 1714.
Els següents exemples mostren que són més avançades que moltes de les lleis de l'Europa del segle xix, i el retard que va suposar per a Catalunya la seva abolició de fet. En el terreny fiscal, el Principat no va tornar a tenir mai més l'autonomia d'abans dels decrets de Nova Planta.
Libre IV. De las Constitutions de Cathalunya, Títol XXVI. De Drets de General, I. FERRANDO Primer en la Cort de Barcelona, Any M.CCCC.xiij. Cap. de Cort. iij.
Per ço, per la major llibertat del comers estatuhim y ordenam ab lloació y aprobació de la present Cort: que ningun official real, ni encara lo Lloctinent General, o Capità General, puga desclóurer ni llegir las cartas que aniran y vindran per las estafetas o correus ordinaris; y axí matex, que los ports de ditas cartas que aniran y vindran de la Península d'Espanya degan exigir-se ab moneda de ardit o belló tantsolament, entenent-se per mitg real dotse diners, moneda de ardits barcelonesa, y axí respectivament; y que los que contrafaran a la present constitució incidescan en las penas de l'observança, y ab las matexas lo correu major o sos officials que permetran que en sa casa se desclogan cartas; sens avisar el Consistori de Deputats y Oydors de la violència lo qual consistori tinga obligació de exir a la defença en pena de un a terça de son salari.» (Constitució 22/1706)
(Vegeu Constitució de l'Observança).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
