Furcraea és un gènere de plantes suculentes que pertany a la família de les Agavàcies, nativa de les regions tropicals de Mèxic, Carib, Centreamèrica i nord de Sud-amèrica.
Dades ràpides Taxonomia, Tipus taxonòmic ...
Tanca
El gènere va ser descrit per Étienne Pierre Ventenat i publicat a Bull. Sci. Soc. Philom. Paris 1: 65. 1793.[1] L'espècie tipus és: Furcraea cubensis (Jacq.) Vent.
El gènere Furcraea va ser anomenat així per Étienne Pierre Ventenat el 1793, en honor del comte Antoine de Fourcroy, químic al Jardí Reial de les Plantes Medicinals, a París.
A continuació s'ofereix un llistat de les espècies del gènere Furcraea acceptades fins al maig de 2011, ordenades alfabèticament. Per a cadascuna s'indica el nom binomial seguit de l'autor, abreujat segons les convencions i usos, i la publicació vàlida.[2][3]
- Furcraea acaulis (Kunth) B.Ullrich, Quepo 6: 69 (1992).
- Furcraea andina Trel. in L.H.Bailey, Stand. Cycl. Hort. 3: 1305 (1915).
- Furcraea antillana A.Álvarez, Anales Inst. Biol. Univ. Nac. Autón. México, Bot. 67: 331 (1996).
- Furcraea boliviensis Ravenna, Pl. Life 34: 151 (1978).
- Furcraea cabuya Trel., Ann. Jard. Bot. Buitenzorg, Suppl. 3: 906 (1910).
- Furcraea cabuya var. cabuya.
- Furcraea cabuya var. integra Trel., Ann. Jard. Bot. Buitenzorg, Suppl. 3: 907 (1910).
- Furcraea depauperata Jacobi, Hamburger Garten- Blumenzeitung 14: 411 (1866).
- Furcraea foetida (L.) Haw., Syn. Pl. Succ.: 78 (1812).
- Furcraea guatemalensis Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 23: 149 (1915).
- Furcraea guerrerensis Matuda, Anales Inst. Biol. Univ. Nac. Mèxic 36: 114 (1966).
- Furcraea hexapetala (Jacq.) Urb., Symb. Antill. 4: 152 (1903).
- Furcraea longaeva Karw. i Zucc., Nova Acta Phys.-Med. Acad. Caes. Leop.-Carol. Nat. Cur. 16(2): 666 (1833).
- Furcraea macdougalii Matuda, Cact. Suc. Mex. 1: 24 (1955).
- Furcraea martinezii García-Mend. i L.de la Rosa, Bol. Soc. Bot. Mèxic 66: 121 (2000).
- Furcraea niquivilensis Matuda ex García-Mend., Novon 9: 42 (1999).
- Furcraea occidentalis Trel., Bot. Jahrb. Syst. 50(111): 5 (1913).
- Furcraea parmentieri (Roezl) García-Mend., Bol. Soc. Bot. Mèxic 66: 115 (2000).
- Furcraea samalana Trel., Trans. Acad. Sci. St. Louis 23: 119 (1915).
- Furcraea selloa K.Koch, Wochenschr. Vereines Beförd. Gartenbaues Königl. Preuss. Staaten 3: 22 (1860).
- Furcraea stratiotes Petersen, Bot. Tidsskr. 37: 306 (1922).
- Furcraea stricta Jacobi, Abh. Schles. Ges. Vaterl. Cult., Abth. Naturwiss. 1869: 171 (1869).
- Furcraea tuberosa (Mill.) Aiton, Hortus Kew. 2: 303 (1811).
- Furcraea undulata Jacobi, Abh. Schles. Ges. Vaterl. Cult., Abth. Naturwiss. 1869: 170 (1869).
n'hi ha un sol nom correcte per a cada tàxon, que n'és «vàlidament publicat», és a dir, que s'até als «principis de nomenclatura». Els principis de nomenclatura, comuns a tots els codis, són: que el tàxon no hagi estat nomenat abans, que el seu nom estigui en llatí i no hagi estat utilitzat ja en un altre tàxon, i que estigui associat a una descripció i a un exemplar tipus. Perquè els noms científics siguin vàlidament publicats, el nom, la descripció i la ubicació de l'exemplar tipus han de ser publicats en una revista científica amb revisors (això és, amb perits experts en el tema que revisen les publicacions per acceptar-les, corregir-les o rebutjar-les). Per a més informació sobre les regles de nomenclatura, vegeu Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code).Gantner/Koeltz. ( Arxivat 2002-12-12 a Wayback Machine.).
.svg){kind=icon}
