Franz Julius Ferdinand Meyen (Tilsit, Prússia oriental, 28 de juny de 1804 - Berlín, 2 de setembre de 1840) va ser un metge i botànic prussià
| |||
| Nom original | (de) Franz Julius Ferdinand Meyen  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 28 juny 1804 Sovetsk (Rússia) | ||
| Mort | 2 setembre 1840 (36 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Regne de Prússia | ||
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | botànic, metge de bord, professor d'universitat, col·leccionista de plantes, metge militar, zoòleg, liquenòleg, metge, ornitòleg, pteridòleg, briòleg, col·leccionista d'animals | ||
| Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Meyen | ||
| Abrev. zoologia | Meyen | ||
 | |||
.jpg?lang=ca)
L'any 1830 va escriure Phytotomie, el primer gran estudi sobre anatomia vegetal. Entre 1830 i 1832 va prendre part en una expedició a Amèrica del Sud a bord del vaixell Prinzess Luise, va visitar Perú i Bolívia, descrivint espècies noves per a la ciència com el Pingüí de Humboldt.
Va ser professor debotànica a Berlín amb Heinrich Friedrich Link, va ser coeditor de la revista "Jahresberichte über die Arbeiten für physiologische Botanik" (1837-1839).[1]
El gènere de plantes Meyenia commemora el seu cognom.[2]
Morí a Berlín el 1840.
Algunes obres
- 1828, Anatomisch-physiologische Untersuchungen über den Inhalt der Pflanzenzellen, Berlin: Hirschwald.
- 1830, Phytotomie.
- 1837, Ueber die Secretions-Organe der Pflanzen. Berlin: Morin [part of: Müller Library].
- 1837, Neues System der Pflanzen-Physiologie: Erster Band. Berlin: Haude & Spener.
- 1838, Jahresbericht über die Resultate der Arbeiten im Felde der physiologischen Botanik von dem Jahre 1837, Berlin: Nicolai'sche Buchhandlung
- 1839, Jahresbericht über die Resultate der Arbeiten im Felde der physiologischen Botanik von dem Jahre 1838, Berlin: Nicolai'sche Buchhandlung.[1]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
