actriu catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesca Piñón i Peña (nascuda un 27 de març, Dia Mundial del Teatre)[1] és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió, i també directora teatral.
(2022) | |
Nom original | (es) Francesca Piñón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (es) Francesca Piñón Peña 27 març 1963 (61 anys) Catalunya (Espanya) |
Grup ètnic | Raça mediterrània |
Formació | Institut del Teatre |
Activitat | |
Camp de treball | Interpretació |
Ocupació | actriu, directora de teatre |
Activitat | 1988 - |
Premis | |
|
A la televisió és coneguda principalment per les sèries La memòria dels Cargols, El cor de la ciutat, Amar en tiempos revueltos, Kubala, Moreno i Manchón i El ministerio del tiempo, tot i que també ha treballat en pel·lícules com El perfum: història d'un assassí, Incerta glòria, La vida sense la Sara Amat i La vampira de Barcelona. Ha actuat dalt dels escenaris en obres tant de teatre clàssic (El caballero de Olmedo, Fedra, El baile...)[2] com amb companyies com La Fura dels Baus, Dagoll Dagom o La Cubana, i també ha dirigit actrius en monòlegs i a La dona trencada.[1][3]
El 1998 va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona pel muntatge Olga sola (de Joan Brossa amb direcció de Rosa Novell), i el 2009 el Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla i el Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx pel curtmetratge Turismo, de Mercè Sampietro.[3]
De jove, els seus pares la van apuntar a fer teatre per a superar la seva extrema timidesa i ajudar-la a relacionar-se més fàcilment.[1][2] Ella, que volia ser escriptora o pintora, va encarregar-se de les escenografies i el vestuari, fins que un dia va haver de substituir una de les actrius a l'escenari.[2] Va trobar en el teatre el seu «refugi», i ja mai més no en va sortir.[1]
S'inicià en el món de la interpretació als 16 ó 17 anys[1] i va estudiar Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. En acabar, va actuar a l'obra Minim.mal Show (1986), de Miquel Górriz i Sergi Belbel, amb qui ha treballat també als espectacles L'avar, Morir, Dissabte, diumenge i dilluns, Madre (el drama padre), Primera plana i El baile.[3]
Des dels seus inicis ha estat molt interessada a «experimentar i fer coses molt diferents». Per ella, la interpretació és com «un joc on poder viure altres vides», se sent «molt orgullosa» de la seva carrera i la fa feliç ser, com es considera, una «obrera del teatre». Professionalment, considera que el seu «repte està en la direcció» i lluita contra la «preocupant realitat» que afecta les actrius de més de cinquanta anys d'edat i que les condemna a ser sempre «mares, monges,... Estem "al servei de". No ens escriuen una obra per a nosaltres, un personatge interessant. I això que és la millor edat, per l'experiència adquirida».[1]
Va estar a punt d'interpretar a Barcelona My Name Is Rachel Corrie, d'Alan Rickman, però finalment va desestimar l'oferta perquè preferia ser dirigida per Rickman, a qui li unia una estreta amistat des que van coincidir a El perfum: història d'un assassí.[4]
La lectura ha estat sempre una de les seves grans passions: als 12 anys d'edat llegia obres d'Honoré de Balzac i Fiódor Dostoievski, i assegura que no se'n va a dormir fins que no ha llegit com a mínim un poema.[1] William Shakespeare és un dels seus autors preferits.[2] Té altres aficions, com fer punt o la pintura, malgrat en els darrers anys ha quedat relegada per la seva atracció per les pedres semiprecioses i per fer peces de joieria en plata.[1]
Any | Títol | Personatge | Mitjà | Notes |
---|---|---|---|---|
1988 | L'alfabet | sèrie de televisió | 1 episodi | |
Daniya, el jardí de l'harem (Daniya, jardín del harem) | pel·lícula | |||
1989 | Verònica L. Una dona al meu jardí | pel·lícula | ||
1990 | Qui? | Sílvia / atracadora | sèrie de televisió | 2 episodis |
1992 | Teresina S.A. | sèrie de televisió | 2 episodis | |
1994 | Poblenou | Paquita | sèrie de televisió | 2 episodis |
1995 | Secrets de família | Raquel | sèrie de televisió | 2 episodis |
Estació d'enllaç | Conxita | sèrie de televisió | 1 episodi | |
1997 | Per a què serveix un marit? | Perruquera 2 / Amanda | sèrie de televisió | 2 episodis |
El show de la Diana | clienta / mare gos | sèrie de televisió | 3 episodis | |
El joc de viure | Marisa | sèrie de televisió | ||
1999 | La memòria dels Cargols | Constança | sèrie de televisió | |
2001 | Plats bruts | Maria Dolors | sèrie de televisió | 1 episodi |
El paraíso ya no es lo que era | Fermina | pel·lícula | ||
2001-2002 | Des del balcó | Lluïsa | sèrie de televisió | |
2002 | Majoria absoluta | recepcionista immobiliària | sèrie de televisió | 3 episodis |
Psico express | sèrie de televisió | 1 episodi | ||
2003 | Platillos volantes | veïna 2 | pel·lícula | |
La Mari | Hermana Celeste | minisèrie de televisió | ||
Jet Lag | dona policia | sèrie de televisió | 1 episodi | |
2004 | Sévigné | Romy Sallés | pel·lícula | |
2005 | L'un per l'altre | Tutusaus | sèrie de televisió | 1 episodi |
2006 | Camping | Antonia Garcés | telefilm | |
El perfum: història d'un assassí (Das Parfum - Die Geschichte eines Mörders) | dona del propietari de la posada | pel·lícula | ||
2006-2007 | El cor de la ciutat | Virgínia | sèrie de televisió | |
2007 | Fuerte Apache | pel·lícula | ||
2008 | Turismo | Dona amb l'ull tapat | curtmetratge | Premi a la millor actriu en el Festival de Cinema d'Islantilla[3] Premi a la millor interpretació al Festival Internacional de Cinema Independent d'Elx[3] |
Sing for Darfur | pel·lícula | |||
2009 | La Mari 2 | Hermana Celeste | sèrie de televisió | |
2010 | La Riera | Psicòloga | sèrie de televisió | 3 episodis |
2010-2011 | Amar en tiempos revueltos | Pilar | sèrie de televisió | |
2011-2014 | Kubala, Moreno i Manchón | Marga | sèrie de televisió | |
2012 | Insensibles | Infermera veterana | pel·lícula | |
Mentiders | pel·lícula | [5] | ||
2014 | La que se avecina | jutgessa | sèrie de televisió | 2 episodis |
2015 | Paco Candel, l'altre català | La Coné | telefilm documental | |
13 dies d'octubre | Neus Companys | telefilm | ||
El testament de la Rosa | ella mateixa | documental | [6] | |
2015-2020 | El ministerio del tiempo | Angustias | sèrie de televisió | |
2016 | Tiempo de confesiones | Angustias | sèrie de televisió | |
2017 | Incerta glòria | esposa alcalde nacional | pel·lícula | |
2019 | La vida sense la Sara Amat | pel·lícula | ||
2019-2020 | Cuéntame cómo pasó | Sor Teresa | sèrie de televisió | 2 episodis |
2020 | Las niñas | Madre Consuelo | pel·lícula | |
La fiesta no es para feos | Neus Ferrer | pel·lícula | ||
La vampira de Barcelona | Sor Engracia | pel·lícula | ||
2022 | Fácil | sèrie de televisió | ||
Sis nits d'agost | Núria Roig | telefilm | en filmació |
Any | Títol | Teatre | Dramatúrgia / Text | Direcció | Notes |
---|---|---|---|---|---|
1988 | Minim.mal Show | Teatre Romea (Barcelona) | Miquel Górriz i Sergi Belbel | Sergi Belbel | [7] |
1990 | Quatre dones i el sol | Teatre Romea (Barcelona) | Jordi Pere Cerdà | Ramon Simó | [8] |
1994 | Tres dones: un poema per a tres veus | Sala Beckett (Barcelona) | Sylvia Plath (text) | Calixto Bieito | lectura dramatitzada[9] |
A la meta | Teatre Adrià Gual (Barcelona) | Thomas Bernhard | Xavier Albertí | [10] | |
1996-1997 | L'avar | Centre Cultural de la Caixa de Terrassa Centre Cultural de Sant Cugat Teatre Conservatori de Manresa | Molière | Sergi Belbel | [11] |
1998 | Olga sola | La Seca (Barcelona) | Joan Brossa | Rosa Novell | [12][13] Premi de la Crítica de Barcelona[3] |
Morir | Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya | Sergi Belbel | Sergi Belbel | [14] | |
2000 | La confessió o l'esca del pecat | Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona) | Josep Palau i Fabre | Hermann Bonnín | [15] |
La plaça dels herois | TNC (Barcelona) | Thomas Bernhard | Ariel García Valdés | [16] | |
2001 | La dona incompleta | Sala Beckett (Barcelona) | David Plana | Sergi Belbel | [17] |
Madre (el drama padre) | Teatro La Latina i CDN (Madrid) | Jardiel Poncela | Sergi Belbel | [18][19] | |
2002 | Fedra | Festival Grec de Barcelona | Jean Racine | Joan Ollé | [20] |
2003 | Primera plana | TNC (Barcelona) | Text de Ben Hecht i Charles MacArthur | Sergi Belbel | [21] |
2004 | Dissabte, diumenge i dilluns | TNC (Barcelona) | Eduardo De Filippo | Sergi Belbel | [22][23] |
2005 | Raccord | TNC (Barcelona), Teatre Rialto (València) | Rodolf Sirera | Carme Portaceli | [24][25] |
2008 | Borís Godunov | TNC (Barcelona), Teatro María Guerrero (Madrid) | David Plana (text); David Plana i Àlex Ollé (dramatúrgia) | David Plana i Àlex Ollé | Amb La Fura dels Baus[26][27] |
2010 | El baile | Teatro Valle-Inclán (Madrid) | Irène Némirovsky | Sergi Belbel | [28] Premi Butaca a la millor actriu de repartiment[29] |
2013 | Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach | TNC (Barcelona) | Marcel Borràs i Nao Albet | Marcel Borràs i Nao Albet | [30] |
2014 | El caballero de Olmedo | Teatre Lliure (Barcelona) | Lope de Vega | Lluís Pasqual | [31] |
2016 | A teatro con Eduardo | Teatre Lliure (Barcelona) | Eduardo De Filippo | Lluís Pasqual | [32] |
2018 | El ángel exterminador | Teatro Español (Madrid) | Luis Buñuel (text); Fernando Sansegundo (dramatúrgia) | Blanca Portillo | [33] |
L'omissió de la família Coleman | Teatre Romea (Barcelona) | Claudio Tolcachir | Claudio Tolcachir | [34] | |
Carola | Teatre La Gleva (Barcelona) | Maria Aurèlia Capmany (text) | Francesca Piñón | [35] | |
2019 | La agente literaria | Royal Hideway Hotel (Formentor) | Sergio Vila-Sanjuán | Manel Dueso | [36] |
Èxit | Aquitània Teatre i Eixample Teatre (Barcelona) | Agustí Franch | Agustí Franch i Òscar Contreras | [37][38] | |
2020 | La dona trencada | TNC (Barcelona) | Simone de Beauvoir (text) | Francesca Piñón | Espai: Francesca Piñón[a] |
2021 | Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach | Teatro María Guerrero (Madrid) | Marcel Borràs i Nao Albet | Marcel Borràs i Nao Albet | [41] |
La dona trencada | Sala Atrium (Barcelona) | Simone de Beauvoir (text) | Francesca Piñón | Espai: Francesca Piñón[42] | |
L'habitació blanca | Sala Flyhard (Barcelona) | Josep Maria Miró | Lautaro Perotti | [43][44] | |
2022 | Crim i càstig | Teatre Lliure (Barcelona) | Fiódor Dostoievski (text); Pau Carrió (dramatúrgia) | Pau Carrió | [45] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.