From Wikipedia, the free encyclopedia
La 35a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià va tenir lloc entre el 17 i el 26 de setembre de 1987. En aquesta edició el Festival tenia la màxima categoria A (festival competitiu no especialitzat) de la FIAPF. Continuà com a director del festival Diego Galán Fernández i es van projectar més de 120 pel·lícules.
| ||||
Tipus | edició d'un festival de cinema | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià | |||
Interval de temps | 17 - 26 setembre 1987 | |||
Data | 1987 | |||
Número d'edició | 35 | |||
←1986 1988 → | ||||
Localització | Victoria Eugenia Antzokia (Guipúscoa) | |||
Estat | Espanya | |||
Direcció | Diego Galán | |||
Fou inaugurat el 17 de setembre de 1987 amb la presència del lehendakari José Antonio Ardanza i el director general de l'ICAA Fernando Méndez-Leite Serrano, Chantal Akerman, Glenn Ford i Bernardo Bertolucci i es va projectar la pel·lícula fora de concurs Esperança i glòria.[1] Per la nit Fernando Rey i Ingrid Thulin li entregaren el premi Donostia a Glenn Ford.[2] El dia 18 es projectaren Slam Dance i Strategija svrake[3] alhora que es feia un homenatge a John Huston projectant algunes pel·lícules seves com Cayo Largo, Vides rebels, La nit de la iguana o Passeig per l'amor i la mort.[4] El dia 19 es van projectar El Lute (camina o revienta) i Urs al-Jalil, i des de les 16.00 fins a la matinada es va oferir una marató de cinema al Velòdrom d'Anoeta amb 5.000 espectadors anomenat La grandeza del cine, on es van exhibir curtmetratges de Charles Chaplin, musicals de Busby Berkeley, Ser o no ser d'Ernst Lubitsch i 2001: una odissea de l'espai, de clausura.[5] El dia 20 es van projectar Candy Mountain i Yer Demir Gök Bakır de la secció oficial i Històries reals i Kong bu fen zi en la Zabaltegi, alhora que visitava el festival Bo Derek.[6][7] El 21 foren projectades High Season i Lo del César de la secció oficial i Una flama al meu cor de la Zabaltegi, així com la pel·lícula recuperada de Fritz Lang Harakiri.[8][9] El dia 22 es van projectar Crazy Love i Brand New Day a la secció oficial; Maurice, Gernika, the Spirit of the Tree, i Oraingoz izen gabe en la Zabaltegi, i en la retrospectiva Rosaura a las diez de Mario Soffici. També es va anunciar que es retirava de la competició la pel·lícula Siesta de Mary Lambert, que seria substituïda per Els intocables d'Elliot Ness.[10][11]
El dia 23 es van projectar Els intocables d'Elliot Ness i Hajnali háztetök en la secció oficial, i El amor es una mujer gorda de Nous Realitzadors.[12][13] El dia 24 es projectaren Barbablù, Barbablù i The Magic Toyshop de la competició oficial, i Stormy Weather de la retrospectiva "Los olvidados".[14][15] El dia 25 es van projectar Chi c'è c'è i El bosque animado de la secció oficial, així com Mientras haya luz de Nous Realitzadors, i Raba líubvi de Nikita Mikhalkov. També visitar el festival Charlotte Rampling, una de les encarregades d'entregar els premis.[16][17] I el dia 26 es van projectar Pěsti ve tmě i Els creients, i es va fer l'entrega de premis.[18]
Aquest any es van projectar tres retrospectives: una en homenatge al director Robert Siodmak amb 19 pel·lícules, entre les quals Brennendes Geheimnis (1933), The Suspect (1944), The Killers (1946), Criss Cross (1949), L'escala de cargol (1945) o El temible burleta (1952); l'altra anomenada Los olvidados dedicada a cineastes injustament no reconeguts com a Paul Fejos, Robert Florey, Mario Soffici o Wolf Rilla, i la tercera dedicada a Xile.[20][21]
Els premis atorgats en aquesta edició foren:[22]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.