Peter Lilienthal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Peter Lilienthal (27 de novembre de 1927 - 28 d'abril de 2023) va ser un director, escriptor, actor i productor de cinema alemany. Està associat a director liberal del Nou Cinema Alemany als anys 70.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1929 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 28 abril 2023 (93 anys) Múnic (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, actor de cinema, actor, guionista, realitzador |
| Activitat | 1958 - 2023 |
| Membre de | |
| Premis | |
 | |
Biografia
De petit, el 1939, Lilienthal va emigrar a Montevideo, Uruguai, amb els seus pares per escapar dels nazis.[2] Només va tornar a Alemanya el 1956 per assistir a una escola de cinema.[1]
A les dècades de 1960 i 1970, Lilienthal va estar entre els directors que es van centrar en la crítica social, juntament amb Wim Wenders i Rainer Werner Fassbinder.[3] El 1970 va dirigir Malatesta amb Eddie Constantine i Christine Noonan, que conté alguns aspectes biogràfics de la vida de l'anarquista italià Errico Malatesta. La pel·lícula es va presentar al 23è Festival Internacional de Cinema de Canes.[4] El 1975 Lilienthal va rodar Es herrscht Ruhe im Land,[2] basat en un guió d'Antonio Skármeta. La imatge es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Hof.[1]
La seva pel·lícula de 1979 David, sobre un fill d'un rabí que sobreviu al règim nazi, va guanyar l'Ós d'Or al 29è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2][5] El 1982 va dirigir l'actor nord-americà Joe Pesci a Dear Mr. Wonderful , el seu primer treball estatunidenc.[6] Der Aufstand o La insurrección una altra col·laboraciò amb Skármeta de 1980,[1] es va fer a Costa Rica i representa la Revolució Sandinista.[7]
La pel·lícula de 1984 de Lilienthal Das Autogramm es va presentar al 34è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2][8] Lilienthal va ser el primer director del departament Film- und Medienkunst (L'art del cinema i els mitjans) de l'Akademie der Künste a Berlín des de 1985, ocupant el càrrec fins a 1996.[2][3] El 1996, va ser membre del jurat del 46è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[9] Va ser guardonat amb l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya l'any 2000.[2]
Lilienthal va morir a Munic el 28 d'abril de 2023, a l'edat de 95 anys.[2][3]
Filmografia
Director
- 1958: Studie 23 (co-directors: Pit Kroke, Jörg Müller, Ralph Wünsche), curt
- 1959: Ausflug mit Damen (co-director Wolfgang Spier — Basat en una obra de Friedrich Michael)
- 1960: Die Nachbarskinder (segment de Der Nachbar, guionista: Benno Meyer-Wehlack), curt
- 1961: Biographie eines Schokoladentages (guionista: Dieter Gasper)
- 1962: Der 18. Geburtstag (guionista: Theodor Kotulla, Klaus Roehler)
- 1962: Stück für Stück (guionista: Benno Meyer-Wehlack)
- 1962: Picknick im Felde (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una obra de Fernando Arrabal), curt
- 1963: Striptease (Basat en una obra de Sławomir Mrożek), curt
- 1963: Schule der Geläufigkeit (guionista: Dieter Gasper), curt
- 1964: Das Martyrium des Peter O'Hey (guionista: Günther Kieser, Peter Lilienthal — Basat en una obra de Sławomir Mrożek)
- 1965: Guernica – Jede Stunde verletzt und die letzte tötet (Basat en una obra de Fernando Arrabal), curt
- 1965: Seraphine oder Die wundersame Geschichte der Tante Flora (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una obra de David Perry), curt
- 1966: Abschied (guionista: Günter Herburger)
- 1966: Der Beginn (guionista: Günter Herburger, Peter Lilienthal)
- 1967: Unbeschriebenes Blatt (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una obra de Rhys Adrian)
- 1967: Abgründe (guionista: Peter Schneider, George Moorse, Peter Lilienthal — Antologia basat en històries de Stanley Ellin i Patrick Quentin)
- 1967: A Premeditated Crime (guionista: Piers Paul Read, Peter Lilienthal — Basat en una història de Witold Gombrowicz)
- 1968: Tramp oder Der einzige und unvergleichliche Lenny Jacobson (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una obra de Barry Bermange)
- 1969: Horror (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una novel·la de Henry Farrell)
- 1970: Malatesta (guionista: Heathcote Williams, Michael Koser, Peter Lilienthal)
- 1971: Die Sonne angreifen (guionista: Robert Muller, Peter Lilienthal — Basat en una novel·la de Witold Gombrowicz)
- 1971: Jakob von Gunten (guionista: Ror Wolf, Peter Lilienthal — Basat en la novel·la Jakob von Gunten de Robert Walser)
- 1973: La Victoria (guionista: Antonio Skármeta, Peter Lilienthal)[2]
- 1975: Schoolmaster Hofer (guionista: Herbert Brödl, Peter Lilienthal — Basat en Hauptlehrer Hofer de Günter Herburger)
- 1975: Es herrscht Ruhe im Land (guionista: Antonio Skármeta, Peter Lilienthal)[3]
- 1979: David (guionista: Jurek Becker, Peter Lilienthal — Basat en Den Netzen entronnen by Joel König)[3]
- 1980: Der Aufstand (guionista: Antonio Skármeta, Peter Lilienthal)[2]
- 1982: Dear Mr. Wonderful (guionista: Sam Koperwas)
- 1984: Das Autogramm (guionista: Peter Lilienthal — Basat en Cuarteles de invierno d’Osvaldo Soriano)[3]
- 1986: Das Schweigen des Dichters (guionista: Peter Lilienthal — Basat en The Continuing Silence of a Poet d’A. B. Yehoshua)[2]
- 1988: Der Radfahrer von San Cristóbal (guionista: Antonio Skármeta, Peter Lilienthal)
- 1995: Wasserman – Der singende Hund (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una història de Yoram Kaniuk)
- 1995: Angesichts der Wälder (guionista: Peter Lilienthal — Basat en una història d’A. B. Yehoshua)
Documentals
- 1959: Im Handumdrehen verdient
- 1964: Marl – Das Porträt einer Stadt
- 1969: Noon in Tunisia
- 1970: Ich, Montag – Ich, Dienstag – Ich, Mittwoch – Ich, Donnerstag. Portrait Gombrowicz
- 1971: Start Nr. 9
- 1972: Shirley Chisholm for President
- 1977: Kadir
- 2001: Denk ich an Deutschland …: Ein Fremder
- 2007: Camilo: The Long Road to Disobedience
Actor
- 1972: Dead Pigeon on Beethoven Street – Carlos
- 1977: The American Friend – Marcangelo
- 1978: I See This Land from Afar – Pfarrer Hendrich
- 1979: Milo Milo
- 1983: Der Platzanweiser – Porträt eines Kinomanen
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.