Remove ads
La fàbrica d'indianes de Jaume Amat (Batlló Germans) era un conjunt d'edificis situat al carrer del Marquès de Barberà, 14-16 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Marquès de Barberà, 14-16 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
A finals del segle xviii, Melcior Rovira i la seva germana Caterina, esposa del botiguer de teles Jaume Amat i Pont, tenien sengles cases al carrer de Sant Pau (actuals núms. 55 i 57). El 1792, els cònjuges Amat-Rovira van adquirir en emfiteusi uns terrenys a Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà amb front al carrer que duu el seu nom,[1][2] on van fer construir una fàbrica de teixits de cotó i indianes,[3] que el 1795 vengueren a carta de gràcia al comerciant Josep Francesc Mornau, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits i marit de Josepa Amat i Miquel,[4] neboda de Jaume Amat.[5][6][7] Segons les cartes de pagament de les obres, que duraren des del juny del 1792 fins al març de 1794, hi intervingueren l'arquitecte i mestre de cases Ignasi March[8] i el fuster Narcís Presas,[9] i el mestre de cases Jaume Calvet s'encarregà del clavegueram i de l'empedrat del carrer.[10]
El 1797, Amat va constituir amb Isidre Mayner la societat Amat, Mayner i Cia, sota l'advocació de la Verge de Montserrat i amb un capital de 68.000 lliures barcelonines.[11][12] El 1802, Mayner va deixar la companyia, que a partir d'aleshores es diria Amat i Cia.[12] El 1821, Josepa Amat i Miquel va demanar permís per a obrir-hi un portal tapiat, segons el projecte del mestre de cases Joan Vila.[13] El 1826, Mornau va demanar permís per a reobrir-ne nou finestres[14] i transformar una altra en balcó,[15] d'acord amb el projecte del mateix autor. A més de la fàbrica del Raval, el matrimoni Mornau-Amat havia reunit la propietat dels dos molins drapers de Sabadell, el molí d'en Mornau i el molí de l'Amat, les dues indústries mogudes per la força hidràulica més grans de Catalunya.[16] El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx.[a]
Casa-fàbrica Llopis
El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]
El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx. El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]
Batlló Germans
El fabricant de teixits Jacint Batlló i Barrera, que hi era instal·lat des del 1836,[28] es va integrar a la raó social Batlló Germans (vegeu fàbrica Batlló-Llenas),[29] que el 1844 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 20 CV, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[30]
Amb la introducció de la filatura el 1850, la fàbrica va ser reformada amb la remunta d'un quart pis, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[31] En aquesta època, la indústria de teixits comptava amb 26 telers senzills, 16 compostos, 64 mecànics i 146 operaris, i la de filats amb 3.960 fusos de mule-jennies, 500 de selfactines i 92 operaris.[28] El 1863 s'anunciava així: «Barbará, 16, Fábrica de tejidos é hilados de algodon y blanqueo. Muselinas. Guineas fuertes. Madapolanes. Mariposas. Hamburgos. Cálices. Trafalgares blancos. Mosquiteros pequeños, medianos y grandes, de colores. Sres. Batlló hermanos.»[32]
A la mort de Jacint i Domènec Batlló el 1866, els seus germans Joan i Feliu van endegar el 1868 la construcció d'un gran complex industrial al terme municipal de Les Corts sota la raó social Batlló i Batlló (vegeu Escola Industrial), on van traslladar la producció de filats i teixits,[33] deixant el blanqueig a les instal·lacions del Raval.[33] El 1872 es va presentar un projecte per a instal·lar-hi unes noves calderes de blanqueig a la sosa, obra del mestre d'obres Pere Bruguera[34] i que foren trobades el 2013 durant una intervenció arqueològica a l'actual núm. 16 ter.[35]
Demolició i reedificació
Finalment, entre 1884 i 1886, l'advocat Manuel Llopis i Ameller[36] va fer enderrocar els vells edificis per a construir-hi tres nous blocs d'habitatges (núms. 14, 16 i 16 bis),[37] establint la seva residència al núm. 14 1er.[38]
Remove ads
- El 1792, el marquès de Barberà va establir en emfiteusi una parcel·la al carrer que porta el seu nom a Josepa Miquel, vídua del comerciant Ignasi Pi,[20] on aquesta va fer construir una casa.[19] Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu gendre Francesc Coder i Marçal,[19] un adroguer de Puigcerdà afincat a Reus, a qui el papa Lleó XII concedí el títol de baró de Sant Martí i el nomenà cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or.[21] Aquest la vengué al metge Ignasi Ameller, que al seu torn la llegà a la seva neboda Rita.[19]
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads