Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
antiga fàbrica del Raval From Wikipedia, the free encyclopedia
La fàbrica d'indianes de Jaume Amat (Batlló Germans) era un conjunt d'edificis situat al carrer del Marquès de Barberà, 14-16 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Marquès de Barberà, 14-16 | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
Fàbrica d'indianes de Jaume Amat
A finals del segle xviii, Melcior Rovira i la seva germana Caterina, esposa del botiguer de teles Jaume Amat i Pont, tenien sengles cases al carrer de Sant Pau (actuals núms. 55 i 57). El 1792, els cònjuges Amat-Rovira van adquirir en emfiteusi uns terrenys a Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà amb front al carrer que duu el seu nom,[1][2] on van fer construir una fàbrica de teixits de cotó i indianes,[3] que el 1795 vengueren a carta de gràcia al comerciant Josep Francesc Mornau, comissari de guerra honorari dels Reials Exèrcits i marit de Josepa Amat i Miquel,[4] neboda de Jaume Amat.[5][6][7] Segons les cartes de pagament de les obres, que duraren des del juny del 1792 fins al març de 1794, hi intervingueren l'arquitecte i mestre de cases Ignasi March[8] i el fuster Narcís Presas,[9] i el mestre de cases Jaume Calvet s'encarregà del clavegueram i de l'empedrat del carrer.[10]
El 1797, Amat va constituir amb Isidre Mayner la societat Amat, Mayner i Cia, sota l'advocació de la Verge de Montserrat i amb un capital de 68.000 lliures barcelonines.[11][12] El 1802, Mayner va deixar la companyia, que a partir d'aleshores es diria Amat i Cia.[12] El 1821, Josepa Amat i Miquel va demanar permís per a obrir-hi un portal tapiat, segons el projecte del mestre de cases Joan Vila.[13] El 1826, Mornau va demanar permís per a reobrir-ne nou finestres[14] i transformar una altra en balcó,[15] d'acord amb el projecte del mateix autor. A més de la fàbrica del Raval, el matrimoni Mornau-Amat havia reunit la propietat dels dos molins drapers de Sabadell, el molí d'en Mornau i el molí de l'Amat, les dues indústries mogudes per la força hidràulica més grans de Catalunya.[16] El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx.[a]
Casa-fàbrica Llopis
El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]
El 1828, el seu fill Joaquim Mornau i d'Amat va acordar amb la vídua Caterina Rovira la venda perpètua de la fàbrica a canvi de la cessió d'un terreny al redós de la seva casa i l'assumpció d'un censal que la gravava,[17][2] i el 1829, la va vendre per 14.000 lliures a Josep Antoni Llopis i Ribera, tinent coronel retirat i capità del Regiment d'Infanteria de Bailén, i la seva esposa Rita Ameller,[18][2] propietària de la casa contigua del núm. 14,[19] on es situaria el despatx. El 1830, Llopis va demanar permís per a aixecar-hi un segon pis, d'acord amb el projecte del mestre de cases Jaume Millàs,[22] i el 1838 va demanar permís per a aixecar-hi un tercer pis[23] i un petit entresolat,[24] segons el projecte de l'arquitecte Josep Casademunt. El 1843 va reclamar danys i perjudicis del bombardeig de desembre de 1842, presentant els comptes detallats de les reparacions, que pujaven a un total de 1308 rals i 29 maravedís. El vidrier Manuel Garcia va fer la minuta per separat en dues parts de la fàbrica, una ocupada per Jacint Batlló i l'altra per Josep Castells.[25][26][27]
Batlló Germans
El fabricant de teixits Jacint Batlló i Barrera, que hi era instal·lat des del 1836,[28] es va integrar a la raó social Batlló Germans (vegeu fàbrica Batlló-Llenas),[29] que el 1844 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 20 CV, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[30]
Amb la introducció de la filatura el 1850, la fàbrica va ser reformada amb la remunta d'un quart pis, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[31] En aquesta època, la indústria de teixits comptava amb 26 telers senzills, 16 compostos, 64 mecànics i 146 operaris, i la de filats amb 3.960 fusos de mule-jennies, 500 de selfactines i 92 operaris.[28] El 1863 s'anunciava així: «Barbará, 16, Fábrica de tejidos é hilados de algodon y blanqueo. Muselinas. Guineas fuertes. Madapolanes. Mariposas. Hamburgos. Cálices. Trafalgares blancos. Mosquiteros pequeños, medianos y grandes, de colores. Sres. Batlló hermanos.»[32]
A la mort de Jacint i Domènec Batlló el 1866, els seus germans Joan i Feliu van endegar el 1868 la construcció d'un gran complex industrial al terme municipal de Les Corts sota la raó social Batlló i Batlló (vegeu Escola Industrial), on van traslladar la producció de filats i teixits,[33] deixant el blanqueig a les instal·lacions del Raval.[33] El 1872 es va presentar un projecte per a instal·lar-hi unes noves calderes de blanqueig a la sosa, obra del mestre d'obres Pere Bruguera[34] i que foren trobades el 2013 durant una intervenció arqueològica a l'actual núm. 16 ter.[35]
Demolició i reedificació
Finalment, entre 1884 i 1886, l'advocat Manuel Llopis i Ameller[36] va fer enderrocar els vells edificis per a construir-hi tres nous blocs d'habitatges (núms. 14, 16 i 16 bis),[37] establint la seva residència al núm. 14 1er.[38]
- El 1792, el marquès de Barberà va establir en emfiteusi una parcel·la al carrer que porta el seu nom a Josepa Miquel, vídua del comerciant Ignasi Pi,[20] on aquesta va fer construir una casa.[19] Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu gendre Francesc Coder i Marçal,[19] un adroguer de Puigcerdà afincat a Reus, a qui el papa Lleó XII concedí el títol de baró de Sant Martí i el nomenà cavaller de l'orde de l'Esperó d'Or.[21] Aquest la vengué al metge Ignasi Ameller, que al seu torn la llegà a la seva neboda Rita.[19]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
