arquitecte català From Wikipedia, the free encyclopedia
Francesc Daniel Molina i Casamajó (Vic, 1812 - Barcelona, 5 de juliol de 1867)[2] fou un arquitecte català.[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1812  Vic (Osona) |
| Mort | 1867 (54/55 anys) Barcelona |
| Formació | Escola de la Llotja (Barcelona) Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Membre de | |
| Estil | Historicisme[1] |
| Obres destacables | |
 Plaça Reial a Barcelona | |
Fill de Francesc Molina, militar, i de Maria Casamajó (o Campmajor) natural de la Seu d'Urgell. Els primers estudis els va realitzar a l'Escola de la Llotja de Barcelona i l'any 1843 es va titular a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. El 1850 fou elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[4]
L'any 1852 va construir el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet de Mar.[5] Però el seu projecte més important va ser el de la plaça Reial de Barcelona els anys 1848/59, tractada com la tradicional plaça de la Itàlia del nord, amb la planta baixa porticada i façanes neoclàssiques i feu en el mateix estil la façana del Teatre Principal, quan fou rehabilitat, després de l'incendi que va sofrir l'any 1845.
En succeir en el càrrec d'arquitecte municipal l'any 1855 a Josep Mas i Vila, va projectar l'escut del timpà superior de la façana neoclàssica de la Casa de la Ciutat, així com el Saló de la Regina Regent que acabà l'any 1860. El 1861, com a arquitecte provincial, li fou encarregat un pla d'ordenació urbanística de Sabadell.[6]
La plaça Molina de Barcelona i el carrer de Daniel Molina a Sabadell porten aquest nom en honor seu.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
